Un museu efímer per la memòria dels pobles veneçolans ideat des de Girona

L’artista Pep Admetlla construirà un petit museu efímer dedicat a la memòria de les cultures d’Aragua dins la cinquena biennal d’art d’aquest estat de Veneçuela. El gironí és un dels dotze artistes internacionals que participaran en la cita, que s’allargarà del 5 d’octubre al 15 de desembre, i que sota el títol V Bienal del Sur, Pueblos en Resistencia se centra en aquesta edició en el concepte de memòria.

Amb lema «Calle, memoria, esperanza», la biennal veneçolana convida una dotzena d’artistes locals i dotze més de països com Egipte, els Estats Units, Itàlia, l’Argentina o l’Iraq a plantejar projectes que es veuran a la zona de Tejerías i de Maracay, a l’estat d’Aragua, situat al nord del país i que poden ser intervencions a l’espai públic, videoart, performances o art plàstic.

Seguint la seva línia de treball d’unir escultura, arquitectura i espai públic, Admetlla ha concebut una peça «als límits entre el que es pot considerar una escultura i una intervenció instal·lativa transitable». Es tracta d’una enorme estructura formada per dos grans peces amb una pàtina de ciment tintat amb pigments naturals vermellós que s’instal·larà en un espai natural, encara per definir, a la zona de Tejerías. Batejada com a Memoria y contenido. Narrativas para el próximo milenio, la peça funcionarà com a museu efímer per recollir objectes representatius de les cultures de la zona, elements de les comunitats locals que, a parer de l’artista, s’haurien de conservar per a les generacions del futur.

Fondre natura i artifici

El conjunt d’aquests dos cossos volumètrics de «geometria mineral» crearà un receptacle al qual es podrà accedir, una proposta «dura i arriscada», més pròpia d’un espai urbà que d’un entorn natural, amb què Admetlla pretén que «natura i artifici es fonguin a través del fet efímer impossible d’acotar».

L’art sense concessions de Pep Admetlla i Jordi Amagat es retroba a Benedormiens

Com ja va fer al projecte escultòric i arquitectònic del celler Vinyes dels Aspres de Cantallops, aquesta estructura tindrà una coberta amb obertures que funcionaran com a espiells: deixaran passar la llum natural i els sons per al visitant que estigui a l’interior, i alhora, permetran observar des de fora els objectes que hi haurà a dins. 

«Els forats i les macles que perforen la pell deixaran passar tant la llum natural com la de la mirada de l’observador, que mai serà passiu, tant si hi accedeix i queda embolcallat en l’interior formant-ne part, com pel que a través dels espiells penetren amb la mirada i així exterior i interior defugiran els límits», explica l’artista.

L’escultor està tancat aquests dies a l’estudi, treballant des de Girona en la maqueta a escala per definir el sistema estructural i els plànols. Amb la seva documentació i indicacions, l’estructura es construirà in situ i a finals d’agost, el gironí viatjarà fins a Tejerías per supervisar-ne l’acabat i completar-la amb el contingut.

I és que aquesta estructura canviant gràcies a l’efecte de la llum, les ombres i els sons i silencis de l’entorn convidarà el visitant a reflexionar sobre el concepte que promou la biennal, la memòria, a través del que s’hi trobarà a dins: una breu frase i elements de memòria antropològica, social i cultural de la zona que Admetlla recopili visitant les diferents comunitats que hi viuen.

Subscriu-te per seguir llegint