Els «plaers i terrors» de Rombo desembarquen a Girona

Plaers i terrors del confort domèstic, títol extret d’una exposició de fotografies que es va exhibir el 1990 al MOMA de Nova York, és el tercer disc de les Rombo, el quartet barceloní format per Núria Curran, Montse Martín, Jordi Beltran i Clara Molins. Publicat el passat mes de març pel segell Indian Runners, l’àlbum esdevé una reflexió, igual que ho feien les instantànies de l’exposició, al voltant de les alegries i les tristeses que impliquen la vida en parella en el món adult. Aquest diumenge, a les 20.30 h al Passeig Arqueològic de Girona, Rombo presentarà els onze temes que conformen aquest treball en un concert que forma part de la programació del festival Tempo.  

«Teníem el disc acabat, amb els temes fets i títols provisionals, però ens faltava un nom pel disc. A la Núria, la teclista, se li va acudir el títol d’aquesta exposició, que ella coneixia per un catàleg que va descobrir a través d’Instagram i de seguida ens va encantar. Lligava molt amb el discurs i l’univers de l’àlbum» explica Clara Molins. Dit i fet, les quatre integrants del grup van decidir batejar el seu disc amb aquest títol, traduint-lo al català, i donar-li un discurs. «La relació de base ja la teníem, però ens faltava arrodonir una mica més els títols de les cançons» destaca la vocalista i guitarra del grup. «Per exemple, hi ha una cançó que vam titular Plaers i Terrors per lligar-la amb el títol del disc, tot i que a la lletra no hi apareix aquesta expressió».

La relació amb l'exposició que dona títol al disc també es reflecteix al videoclip de No ha existit, en el qual les integrants del grup recreen algunes de les fotografies que en formaven part. «Per tal de donar-li un discurs conjunt i coherent, vam pensar que podríem introduir aquestes imatges d'alguna manera en el videoclip. Teníem la idea d'explicar en aquest videoclip una trobada entre amigues que fan un fanzín. Teníem la idea de recuperar imatges antigues, i per això vam anar als Encants de Barcelona a buscar fotografies de parelles que tinguessin com un misteri. Al final, a l'hora de muntar el videoclip, en Macià Florit, el seu director, ens va proposar que podríem agafar les fotografies de l'exposició i relacionar-les amb allò que volíem explicar i barrejar-les amb les que havíem trobat als Encants».

Al voltant d’aquests plaers i terrors que suggereix el títol, Molins apunta que «tenen molt a veure amb el que és en realitat la vida en parella quan ja ets adult». «Hi ha, per una banda, unes ganes de viure i compartir amb aquella persona la teva existència, però a la vegada també et vas adonant de qui ets, de què vols i del que et va bé o no. Aquí és on s’obre la caixa dels trons dels terrors» afegeix la cantant, que també puntualitza que «al final el disc explica aquest món tan íntim, que segurament viu molta gent. Nosaltres intentem explicar-lo des d’un punt de vista poètic».

Dues «Vibracions»

Amb Plaers i terrors del confort domèstic, Rombo ha fet un evident salt endavant i en part ha estat gràcies a Vibracions i No ha existit, dos temes publicats com a senzills i que des de bon principi van funcionar molt bé. De fet, el disc inclou dues versions diferents de Vibracions. La primera, més elèctrica i en col·laboració amb el grup Mujeres, i la segona, més pausada, interpretada sobre una base de sintetitzadors i que per diferenciar-se es titula Vibracions dels cors. Una duplicitat que Molins assegura que té a veure amb el seu productor, David Rodríguez (La Estrella de David)». «Explica una mica el procés de creació, perquè a vegades nosaltres tenim molt clar com volem sonar, d’una forma més orgànica, i ell és un músic amb una llarga trajectòria a l’esquena i té un altre punt de vista» assegura Molins, que recorda que incloure dues versions d’una mateixa cançó ho han fet ja els Antònia Font i que sempre li ha semblat una idea «brutal».

Sobre la bona acollida que aquest tercer disc està tenint des del seu llançament, la cantant i guitarrista creu que tot i que «vam començar des de l’underground més absolut i sense cap pretensió d’anar enlloc, però a poc a poc tot va anar prenent forma». «Teníem ganes que aquest disc sonés millor i per això hem treballat millor les cançons, perquè ara en sabem més. Penso que el resultat és més rodó. Sona tal com nosaltres volíem que sonés» subratlla Molins, que reivindica a la sueca Molly Nilsson com una de les artistes que més les han influenciat en la gestació d'aquest nou repertori. «A mesura que hem avançat ho hem anat tenint tot molt més clar. En aquest disc totes les peces encaixen, i per això sona molt més rodó. Potser això ha fet que gent que no havia arribat a la nostra música perquè potser li sonava massa underground, ara s'hagi acostat a nosaltres» rebla la vocalista de Rombo.