Mika, una segona part tan bona com la primera

A la platea, pancartes amb declaracions d'amor, collarets de flors i diademes (i faldilles!) lluminoses. A l'escenari, lluentons, un joc de llums poderós, fonts que escopien foc i entrega i carisma a cabassos per fer que l'agermanament amb el públic fos total. Mika tornava diumenge per segon estiu consecutiu al festival de Cap Roig, repetint fórmula i resultat, perquè amb els ingredients que proposa l'artista l'espectacle i el gaudi queden garantits. 

Amb un vestit verd enlluernador i assegut al piano, va començar el concert amb un discurs en català, posant-se els assistents al jardí botànic a la butxaca i prometent que durant aquella nit "tothom estimaria" per arrencar amb Love today. 

Satisfet de tornar a ser a Calella de Palafrugell, va explicar que era la primera vegada que repetia en un festival a l'Estat, i per això va prometre expressar-se només en català i en castellà. Ho va incomplir, però tant li feia, i entre l'anglès, l'espanyol italianitzat que defensa relativament bé i una espectadora que el va ajudar a traduir al català Elle ma dit, va repartir joc i melodies naïf sense donar treva, com quan va fer Origin of love passejant una enorme flor com si fos un para-sol o va interpretar des del pati de butaques Big girl (you are beautiful).

Tornaria a baixar de l'escenari per cantar des de dalt d'un dels seients -el d'en Jaume, un sacrificat seguidor que va acabar aclamat per l'auditori- Good guys i una esplèndida versió d'Underwater. 

Durant gairebé dues hores, l'intèrpret britanicolibanes no va afluixar: va saltar, va canviar-se de vestuari en dues ocasions i va inundar de colors i pirotècnia l'escenari en diverses ocasions mentre deixava anar trumfos com Relax, take It easy, Lollipop o Live your life, una cançó, va assegurar, que només interpreta quan és a Espanya. Pocs assistents -entre els quals hi havia moltes famílies- van aguantar tota la vetllada a la cadira. 

També va interpretar la recent Yo yo i Happy endings i als francòfons presents a la Costa Brava els va regalar Boum boum boum i Elle ma dit al clam de "quan la vida és una merda, balla!". 

Va rematar-ho amb la coneguda Grace Kelly i, com a bis, We're golden, interpretada amb el tors nu, una capa verda i un cap de tigre a la testa. 

Mika va tancar la festa al costat dels quatre músics i les quatre coristes, botant davant d'una audiència entusiasmada al ritme d'una versió enllaunada de Yo yo. 

"El meu espanyol és millor que l'any passat i prometo, que si torno, serà encara millor", havia avançat feia una estona, recorrent fins i tot a una dita per agrair l'entusiasme a Cap Roig i augurar que "no hay dos, sin tres". No devia saber, i potser per això li va ser fàcil de desmuntar, la de "segones parts mai foren bones".

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Subscriu-te per seguir llegint