Sílvia Pérez Cruz, una capitana contra el temporal

La forta ventada que diumenge bufava a Calella de Palafrugell va convertir el jardí botànic en un moll. Si tancaves els ulls, a tocar del castell dels Woevodski se sentia la dringadissa dels vaixells amarrats a port, el so dels pals repicant i els xerrics de les naus gronxades per les onades.

El vent era tan fort que feia sonar els budells metàl·lics de l'escenari del festival de Cap Roig d'una forma constant. "Vosaltres també ho sentiu, oi? Ens haurem d'imaginar que som dalt d'un vaixell i que ens encanta aquest so", va bromejar la cantant Sílvia Pérez Cruz, capitana d'una nau que va salpar, amb el temporal en contra, per repassar el seu darrer àlbum, Toda la vida, un dia.

L'artista palafrugellenca, que jugava a casa, va desgranar gairebé íntegrament el treball, publicat a l'abril, durant més de dues hores. El disc, en què ha comptat amb col·laboracions de Pepe Habichuela, Carmen Linares o Natalia Lafourcade, condensa en cinc moviments les diferents etapes de la vida, de la infància a la mort i el renaixement.

Amb una cançó de bressol, El teu nom, Pérez Cruz va arrencar una nit en què va animar el públic que omplia l'auditori "a cridar molt", per evitar "que guanyessin els ferros", en referència a la fressa que les ratxes d'aire van provocar durant tota la vetllada.

L'empordanesa, que a més de cantar va tocar la guitarra i el saxo, va estar acompanyada pels músics Carlos Monfort, Marta Roma i Agapit Llibori Albero a l'escenari.

Després del moviment dedicat a la infantesa, amb cançons com Els dracs busquen l'abril, dedicada a la seva mare i la seva germana, va saltar a la joventut i el so dels sintetitzadors amb Aterrados i més endavant a la maduresa -"és l'etapa on he entrat jo", va dir la cantant i compositora, de 40 anys. Ho va fer amb Ayuda, en duet amb Monfort, i Mi última canción triste.

Amb temes com Toda la vida, un día o Em moro va continuar avançant en el seu vuitè àlbum en solitari fins a arribar al darrer moviment, el renaixement, demanant la col·laboració dels assistents que resistien els cops d'aire i la baixada de la temperatura per interpretar Estrelas e raiz i Nombrar es imposible.

Ja a la tanda de bisos, va recuperar Mañana, amb lletra d'Ana M. Moix, que va ser rebuda per la platea amb multitud de llums provinents dels telèfons. "És la primera vegada que m'ho fan, em desmaiaré!", va fer broma.

També una de les seves cançons més populars, l'havanera Vestida de nit, escrita per la seva mare, Glòria Cruz, present a Cap Roig, i musicada pel seu pare, Càstor Pérez. "No la canto gaire per cuidar-la", va explicar sobre una composició que té tants anys com ella.

Va tancar amb Pequeño vals vienés, fent pujar també Federico García Lorca i Leonard Cohen al vaixell abans de tornar a terra ferma, sana i victoriosa, després d'una nit combatent el temporal amb una barreja de veu càlida, versatilitat musical i carisma a l'escenari. De bon mariner, se n'ha de saber ser.

Subscriu-te per seguir llegint