Michel Camilo i Tomatito, complicitat i mestria a Sant Feliu

D'una actuació gairebé improvisada al Palau de la Música Catalana ara fa més de dues dècades, en va néixer una sòlida parella musical que habita en la cruïlla que uneix el jazz i el flamenc i que ha parit tres discos: Spain, Spain Again i Spain Forever.

Tomatito i Michel Camilo o Michel Camilo i Tomatito, que segons van anunciar ja tenen un quart treball conjunt en dansa, van tornar dimecres al festival de la Porta Ferrada, aquesta vegada al Teatre Narcís Masferrer, per aixecar, amb complicitat i mestria, més de noranta minuts de música edificada sobre el repertori conjunt que han anat construint en aquests gairebé trenta anys com a socis.

A Sant Feliu de Guíxols, davant d'uns 400 espectadors entregadíssims, van sonar tangos de Piazzola, com el Libertango de l'inici; el misteri del brasiler Egberto Gismonti o la melancòlica Spanish love song de Charlie Haden.

Amb el diàleg de la guitarra i el piano, van sumar també a la vetllada al Morricone de Cinema Paradiso; a Chick Corea amb un tribut al seu pare, Armando's Rhumba, i al fill de Tomatito amb la buleria que li va dedicar, A mi niño José.

D'això ja en fa també més d'un quart de segle i entre José i les seves cinc germanes li han donat disset nets -el darrer, aquesta mateixa setmana- i una besneta. "La música està bé, però són els nets els qui em mantenen així", va bromejar José Fernández Torres, Tomatito, que va intercanviar mirades d'entesa amb el seu company durant tot el recital.

Pel final va quedar la magistral Spain de Chick Corea, on va començar tot, i un tastet de la darrera bogeria de l'andalús i el dominicà, una versió del Concierto de Aranjuez.

Joaquín Rodrigo el va estrenar l'any 40 curiosament al mateix escenari que va unir les carreres dels dos músics, el Palau, però amb sort la coincidència no serà l'excusa per tancar el cercle, sinó un pas més per continuar fent camí (i Spains) plegats.

Subscriu-te per seguir llegint