Rozalén, una abraçada sincera per acomiadar «Matriz»

Diuen que una abraçada sincera és capaç d’abrigar fins i tot els dies més freds. I dimecres la música de Rozalén va causar aquest efecte als presents. L’artista va posar punt final a la gira de concerts del seu darrer treball, Matriz, i ho va fer desplegant dues hores de repertori. El destí va voler que fos l’escenari de la Porta Ferrada el marc per fer aquest adéu després que es cancel·lés el festival Arts d’Estiu a Pineda de Mar, on inicialment s’havia previst fer el concert. Va ser un adéu també catàrtic per a la cantant, que va explicar als presents que en el marc de l’elaboració del disc va morir el seu pare de manera sobtada. Un dol que l’ha acompanyat en aquesta gira que dimecres posava punt final.

Matriz té una profunditat que travessa les cuirasses més resistents i fa eriçar els pèls de qualsevol que s’aturi a escoltar. És un homenatge a la riquesa i al patrimoni històric de totes les cultures que conformen el territori amb cançons com La Tumba de la Golondrina o Si me quieres escribir, i és per això que hi tenen cabuda totes les llengües: euskera, gallec, català i castellà. De fet, una de les cançons que no va faltar va ser precisament la que canta a dues veus amb Sílvia Pérez Cruz, una havanera feta per la cantautora de Palafrugell: Amor del bo. I precisament només calia fer una ullada al públic per veure amor del bo i de totes les edats: des de les jubilades de la fila 6 que s’abraçaven al ritme de les jotas, fins a la parella d’enamorats de la fila 10 que no es deixava de mirar ni un instant o la nena que va cantar La puerta violeta amb la manxega en un rampell de l’artista, que va baixar de l’escenari per posar-se entremig del públic i es va emocionar en veure com la menuda sabia la lletra de la cançó de dalt a baix.  

«Els meus pares van venir a Madrid a gravar un interludi del disc per Matriz. En el moment que marxaven, aquell dia a l’estació, vaig abraçar al meu pare per acomiadar-me. I en aquell moment no sabia que seria l’última abraçada que li faria abans de morir», va compartir l’artista en un moment del concert. Un moment més en què al públic se li va eriçar el pèl. 

I com qui viatja amb tren i va veient com canvien els paisatges a mesura que avança el trajecte, la cantautora va acabar amb les cançons de Matriz i va entonar els clàssics com Saltan Chispas, Comiéndote a besosGirasolesEste tren o Y busqué. La tristesa va donar pas als ritmes més alegres i van tocar les dotze de la nit mentre la cantant va entonar el que va anomenar «les raves a les que assistien les nostres àvies i avis», també conegudes com a charras, cançons folklòriques tradicionals de Castella. Amb tot dat i beneït, Rozalén va fer pujar a tots els seus companys a dalt de l’escenari i amb una abraçada conjunta es va acomiadar del públic.

Subscriu-te per seguir llegint