«Si tornés a ser jove, no m’embolicaria mai més amb polítics»

Santi Vendrell torna, si és que havia marxat. Després de superar greus problemes de salut, acaba de llançar un videoclip amb un nou tema, «La roca dels vents», cantat amb la seva dona, Fina Blanco, que apareix amb ell a la foto

Els lectors diran: en Santi Vendrell encara canta? 

He, he, doncs si. Ni m’havia retirat, ni continuava en actiu. Fa cinc anys un greu problema de salut em va afectar les extremitats. Em va deixar en cadira de rodes, no podia tocar la guitarra. Els dits no m’obeïen. Creia que no cantaria més. Ho he superat gràcies a la meva dona, que m’animava a agafar la guitarra i cantar. No la toco com abans, però m’acompanyo mínimament. De moment, entre amics.

Aquest «de moment» significa que no descarta tornar als escenaris?

No ho descarto del tot, sempre queda una recança, ho trobes a faltar. Però li fa més il·lusió a la meva dona que a mi.

Vaig quedr en cadira de rodes, no podia tocar la guitarra, els dits no m’obeïen

A vostè no n’hi fa?

El que passa és que contemplo el panorama musical actual i em poso les mans al cap. Hi ha alguna cosa que val la pena, però hi ha molta brossa. Hi ha una oferta tan gran que fins i tot el senyor que fa pa i toca la pandereta, fa un vídeo i aconsegueix milions de seguidors. El criteri del que escolta música ha canviat molt. Deu ser el preu de l’evolució.

Vostè ha vist el senyor de la pandereta i per això s’ha animat a fer un vídeo. 

(Riu) Ara que no hi hagi un flequer que toca la pandereta i s’enfadi. El que m’amoïna són els milions de seguidors tot i que desafini, perquè penso: potser si ho faig bé, no em miren. Pandereta a banda, hi ha una oferta enorme per a un país petit, que deia Lluís Llach.

Contemplo el panorama musical actual i em poso les mans al cap. Hi ha alguna cosa que val la pena, però hi ha molta brossa

Des d’un campanar es veu el campanar del poble del costat, no?

N’hi ha que van tenir un estil de música i no li han sabut donar continuïtat. Volen ser enterrats a l’Empordà, però viuen a Porrera.

El veig bel·licós, Vendrell.

Estem parlant del que era el gall del corral, i si ets el gall, has de crear escola. Aquests músics, més grans que jo, haurien de tenir més sensibilitat. Però bé, el culpable no és ell, són els consumidors, els que decideixen si un artista viu o mor.

La llengua castellana té molts milions de parlants. Els catalans som menys, i a sobre, mal avinguts.

El mercat és el que és?

La llengua castellana té molts milions de parlants. Els catalans som menys. I a sobre, mal avinguts.

Què pretén dir amb «La roca dels vents»? 

En l’àmbit particular és una cançó dedicada a la meva dona, que és de Palamós. Però també he volgut transmetre l’amor que tinc per llocs com Palamós, Baix Empordà... Hi surten els noms, i això és perillós, perquè si no es fa molt bé, queda hortera. O oportunista, que és pitjor.

Al vídeo surten caràtules i fotos seves de jove. Detecto certa nostàlgia?

Això va ser cosa del productor. Ara bé, qui li digui que no sent nostàlgia de quan era jove, l’està enganyant (riu). Estàvem en la flor de la vida, sense malalties, ens volíem menjar el món, tot i que no hem pogut menjar-ne ni un trosset. Quan t’han fet tantes fotos i has sortit per TV, encara sents més nostàlgia. Veus un vídeo d’aquells anys i després et mires al mirall i dius «collons, com ha canviat el conte».

Qui li digui que no sent nostàlgia de quan era jove, l’està enganyant (riu). Veus un vídeo d’aquells anys i després et mires al mirall i dius «collons, com ha canviat el conte».

Ara té més experiència. Què faria diferent, si tornés a ser jove?

Mai més m’embolicaria amb polítics. M’ha dut més perjudicis que avantatges. Jo, ara, als polítics, ni aigua. Algun de bo n’hi deu haver, però són com els bolets, cada cop n’hi ha menys de bons i més de verinosos.

Li va fer mal que el vinculessin a Convergència? 

Molt de mal. Després no em contractaven els ajuntaments del PSC perquè era «dels altres», ni els de CiU perquè, en ser dels seus, quedava lleig.  Em vaig quedar sense feina, l’únic que em va voler ajudar va ser Miquel Roca, però no va poder. I mai he sigut de Convergència. En canvi, després de mi, hi van col·laborar molts artistes que em van criticar, que els he vist. 

Jo, ara, als polítics, ni aigua. Algun de bo n’hi deu haver, però són com els bolets, cada cop n’hi ha menys de bons i més de verinosos

Va aprendre el que és la política.

De jove, ets molt fàcil d’entabanar. I si una cosa saben fer els polítics, és mentir i entabanar. Jo no havia fet mai un himne i d’entrada els vaig dir que no em veia capaç, però em van dir que quedaria tot molt maco. Em van donar unes quantes idees i d’allò n’havia fer una cançó.

De jove, ets molt fàcil d’entabanar. I si una cosa saben fer els polítics, és mentir i entabanar.

I quina cançó més enganxosa va fer.

Per desgràcia (riu). Encara hi ha qui em recorda el «Fem i farem». «Ja hi som», penso jo. Però és clar, és que allò va sonar més que El tractor amarillo.

Subscriu-te per seguir llegint