«Som un país inculte, no donem valor a allò que desconeixem»

El bisbalenc Pere Pons publica «’Round about Tete», una mirada a la vida i l’obra de Tete Montoliu, qui ara tindria 90 anys. Pons presentarà el llibre a Torroella de Montgrí el 14 d’octubre (Museu de la Mediterrània) acompanyat de l’espectacle Tot Celebrant Tete, el 19 d’octubre a Barcelona i el 3 de desembre al Sunset Jazz Club de Girona

En Tete és la seva obsessió, la seva balena blanca?

No diria que sigui una obsessió, però sí que és un personatge de referència a la meva vida.

Per què?

És un exemple de lluita, d’intensitat, de resistència, de persistència. És una persona íntegra amb ella mateixa i conseqüent amb tot el que fa.

Hauria sigut un músic diferent si no hagués sigut invident?

Crec que no hauria sigut un músic diferent. Potser una persona diferent, sí.

Defineixi’l com a persona. 

Era algú amb una curiositat innata i amb una voluntat de ferro. I era també una persona de gran complexitat.

Montoliu era molt dur amb ell mateix i, per tant, també amb els altres, i això a vegades es malinterpreta

Vol dir que no era fàcil de tractar?

Era una persona complexa. Molt autoexigent. Era molt dur amb ell mateix i, per tant, també amb els altres, i això a vegades es malinterpreta. Encara que sembli una paradoxa, és un home amb molta claredat per una banda i amb moltes contradiccions per l’altra.

Demostra que es pot ser mal alumne i triomfar?

Que això pot passar, és un innegable. Ara bé, ell, més que mal alumne, no acceptava que li fessin fer coses sense sentit. Els seus millors metres es sortien del convencional. Tete Montoliu no acceptava les convencions, estava al marge del que ara es diu políticament correcte. Anava per lliure.

No acceptava les convencions, estava al marge del que ara es diu políticament correcte

Hauria sigut un músic tan reconegut si no hagués marxat d’aquí?

De fet, és un músic reconegut, només fora d’aquí. Aquí és una persona reconeguda, però encara no un músic reconegut.

Per què aquí tractem tan malament els artistes, i els músics en particular? 

Perquè som un país inculte. No donem valor a allò que desconeixem. En aquest país la cultura no té cap valor, o el té molt marginal, i optem per no respectar el que ens podria fer quedar en evidència.

Reconeix un tema tocat per Montoliu?

En el jazz existeix el joc d’escoltar a cegues i endevinar qui toca, audicions a cegues. Reconèixer, sense saber-ho, qui és cadascun dels instrumentistes d’una banda. Si en Tete Montoliu és singular, és únic, i és una referència mundial, és perquè se’l reconeix a la primera.

De quina manera?

Per les pulsacions, pel so, per la seva manera d’atacar aquelles peces que tu has sentit mil vegades, però saps que d’aquella manera concreta només les toca en Tete Montoliu. La seva intensitat i velocitat el distingien de la resta de músics. Els músics americans, que s’havien criat amb el jazz, es sorprenien que un músic d’aquest costat de l’Atlàntic toqués com ells i, a més a més, amb una identitat pròpia que els no podien assolir.

Els músics americans, que s’havien criat amb el jazz, es sorprenien que un músic d’aquest costat de l’Atlàntic toqués com ells i, a més a més, amb una identitat pròpia que els no podien assolir

Tenia algun vici, música a banda?

Tenia el vici de viure. Li agradava estar en una bona taula: és a dir, bon menjar, bon beure i companyia agradable. Tenia el vici de viure la vida intensament i gaudir-la.

I per vostè: què és el jazz? 

He, he. Llibertat, intel·ligència, improvisació, respecte, dignitat, reflexió... Tot això que avui en dia està en desús. Potser per això el jazz no està avui en el lloc que ha tingut en altres èpoques, quan tots aquests valors tenien importància. Ja que avui tot això no es valora, el jazz és també una mica marginal.

El jazz és llibertat, intel·ligència, improvisació, respecte, dignitat, reflexió... Tot això que avui en dia està en desús

Jazz es pronuncia en català igual que jaç. Això vol dir que el jazz va bé per dormir? O que va bé pel sexe?

El jazz neix de la promiscuïtat, amb això està tot dit. I la promiscuïtat l’afavoreixen les músiques i passions, tant mentals com culturals. I de fet, els negres francòfons que vivien a Nova Orleans -on va néixer aquesta música- jeien i descansaven en jaços, els llits de palla on també hi havia el bestiar. Allà hi tocaven música i tenien tot tipus de... connexions amb altres éssers, fossin homes, dones o bèsties. Però bé, hi ha moltes teories sobre l’origen de la paraula.

Subscriu-te per seguir llegint