«La correcció política és el mateix mitjó de la censura, però girat»

Raquel García, Raquel Gu de nom de plume, humorista gràfica i autora de còmics, ha col·laborat a mitjans com El Jueves, Jot Down, Mongolia i d’altres, i acaba de publicar La edad estupenda (Sapristi Editorial). Va ser dimecres a la biblioteca Carles Rahola de Girona amb la xerrada «Riguem, riguem que el món s’acaba!» 

No era «follem, follem, que el món s’acaba»?

També. Per què no totes dues coses?

Alhora?

Si pot ser, alhora.

El riure és un bon succedani del sexe?

Més que un succedani, el riure és un acompanyament interessant.

Més que un succedani del sexe, el riure és un acompanyament interessant

La sàtira és la millor arma contra el poder? 

Crec que sí. Núria Pompeia deia que amb humor les coses es diuen de manera més civilitzada. Dono per fet que la sàtira és intel·ligent, i la intel·ligència és el millor contra el poder.

Falta que el poder sigui prou intel·ligent per entendre la sàtira...

El problema que tenim els dibuixants és que la nostra feina es rep amb literalitat. Llavors és quan rebem. La Coco, francesa, va fer un dibuix criticant l’actuació del rei del Marroc durant el terratrèmol, i l’acusaven de riure’s de les víctimes, a les xarxes li deien de tot...

M’alegra saber que no ens passa només als columnistes.

Hem de tenir present el que deia Mark Twain de no rebaixar-nos mai al nivell d’un idiota, perquè allà ell és molt superior, és el seu terreny.

El problema que tenim els dibuixants és que la nostra feina es rep amb literalitat, llavors és quan rebem

De què no se’n riuria?

Jo me’n riuria de tot. Hem de riure de tot. A més, riure treu ferro a les coses. Parlo de riure de forma sana, no de fer burla des de la supèrbia. Podem riure fins i tot de la mort i de les malalties, malament rai si no ens en riem. A banda, l’humor gràfic no només serveix per riure, també per criticar, reconfortar, enfadar-nos...

Hi ha cada cop menys llibertat d’expressió? 

Hi ha una epidèmia de pellfinisme. Però no ens ha d’afectar, qui ha de posar els límits de l’humor és el consumidor: si una cosa no li agrada, que no la llegeixi, i tothom content. No es pot calibrar què ofèn i què no a cadascú. El millor és que si una cosa t’ofèn, no la consumeixis i llestos. A mi, per exemple, hi ha música que m’ofèn; doncs no la consumeixo i ja està.

Però no entraria al Twitter del cantant a criticar-lo?

Ui, no, tinc coses millors a fer a la meva vida. Hi ha gent que entra a les xarxes per dir-me que no li ha agradat el meu acudit: i gasta el temps a dir-m’ho?

Hi ha una epidèmia de pellfinisme

Ser irreverent és una obligació?

En els temps que corren, sí. I com més ens critiquin, més irreverents hem de ser.

No segueix la moda de la correcció política?

No puc amb la correcció política. És el mateix mitjó de la censura, però girat. Igual de censor i repressor que el seu extrem contrari.

Com ha arribat l’esquerra a censurar? 

S’ha instal·lat el corrent d’anar a carregar-nos tot el que ens ofèn.

Hi ha gent que entra a les xarxes per dir-me que no li ha agradat el meu acudit: i gasta el temps a dir-m’ho?

La limita, a l’hora de dibuixar?

Crec que sí, inconscientment. És difícil afirmar-ho, perquè no hi ha una alarma que se m’encengui, per a vegades penses «mira bé com enfocar això». Perquè, com deia abans, la gent s’ho pren literalment i ho entén al revés. Però bé, al final, és igual, perquè per molt que vulgui ajustar-ho, ho entendran com vulguin.

Què li diria a algú que s’ha ofès per un acudit seu?

Que vagi a distreure’s d’una altra manera, que no val la pena. La vida és curta, miri acudits d’altres dibuixants, que segur que li agraden més.

S’ha instal·lat el corrent d’anar a carregar-nos tot el que ens ofèn

Bé, la nova versió de Bambi obviarà la mort de la mare...

Això sí que és adoctrinar tota una generació. Malauradament, un dia o altre els nens s’hauran d’enfrontar a la mort d’un ésser estimat. I a la vida, no en dibuixos animats.

Quina és la darrera notícia o situació que l’ha inspirat?

Tot el tema Rubiales (riu). I a banda, coses del voltant, del dia a dia. Els dibuixants sempre duem l’antena posada.

Una versió de Bambi sense la mort de la mare, sí que és adoctrinar tota una generació

Quin és el seu personatge de tires còmiques preferit?

Charlie Brown, per descomptat. I després, la família Otterloops, de Richard Thompson. També Calvin i Hobbes, de Bill Watterson.

Subscriu-te per seguir llegint