«Als rics no els cal marxar en coet, ja viuen en un altre planeta»

Carlota Gurt va presentar la setmana passada a Girona Biografía del fuego, un original llibre de contes amb les relacions humanes sempre en el punt de mira 

Finalment tinc notícies de Gurt.

Buf, quanta gent m’escriu malament el nom, per culpa de Sin noticias de Gurb. M’arriben cartes amb noms estranyíssims. En mala hora en Mendoza va escriure aquell llibre (riu). Fa poc l’he tornat a comprar, pels meus fills. Ja que es diuen Gurt de segon cognom, vaig pensar, mira, que sàpiguen d’on ve la broma, quan els hi facin.

Llegint els seus comptes em ve al cap una pregunta: la vida és complicada?

La vida és molt pesada. Si és simple o complicada, no ho sé. Però pesada, segur.

Buf, quanta gent m’escriu malament el nom, per culpa de 'Sin noticias de Gurb'

Potser el que passa és que a la vida hi ha gent molt pesada.

Mmm... Crec que ho és la vida en si. La negociació amb la vida, amb les persones, amb les situacions vitals, és una cosa molt esgotadora.

Fa cara de portar-ho prou bé. 

No cregui, depèn del dia. Ara fa uns mesos que ho porto bé.

Si la vida és simple o complicada, no ho sé, però pesada, segur

I l’amor? És complicat?

L’amor és impossible. És una catàstrofe.

La veig molt dràstica, Gurt.

És que l’amor va i ve. Per tant, no te’n pots fiar.

No ho faria mai.

Tot i així, hi continuo tenint fe, en l’amor. Encara que no te’n fiïs, a l’amor s’hi ha d’anar amb fe.

Al final, estem molt sols, si tens parella també estàs sol, hi ha una solitud que no s’arregla de cap manera

La parella està sobrevalorada?

No, crec que tenir parella, tenir algú amb qui compartir la vida, està bé. Al final, estem molt sols. Si tens parella també estàs sol, hi ha una solitud que no s’arregla de cap manera. Però tenir algú que t’acompanyi, és bona cosa. Ara bé, costa molt, trobar-la.

Creu en la mitja taronja?

Nooo, ui, no. Potser busques un meló i trobes una taronja. I saps què? Després fes el que puguis (riu). No trobes cap mitja taronja, trobes moments i circumstàncies. Potser sí que existeix una mitja taronja en algun lloc del món, però és tan difícil trobar-la que és com si no existís. Igual que et toqui l’Euromillones.

Vostè té estudis sobre Àsia oriental. Aquella gent s’agafa millor la vida?

Se l’agafa diferent, tenen una sèrie de filosofies que els reconcilien més amb el drama de la vida. Ho resumiria amb «tot això és una merda, però tu tranquil». Aquí, en canvi, és «tu pots fer-ho! La felicitat és possible!». Aquí estem convençuts que tothom pot perseguir un somni, i allà s‘ho agafen amb un esperit diferent.

Per això aquí es publiquen tants llibres d’autoajuda?

Perquè estem molt sols. Això provoca molta incomprensió i la gent pensa «estic espatllat, vaig a arreglar-me». Com aquell que va al mecànic.

Va pel carrer amb els ulls ben oberts per trobar personatges? 

Més que personatges, veig metàfores. Per exemple, vaig veure una enorme torre elèctrica, sense fils, i em va semblar una gran metàfora de mi mateixa en aquell moment: capacitat de transportar milions de watts, però sense cables per connectar-me. M’envaeixen les metàfores.

Els humans som volubles, malgrat que tots creiem que controlem les nostres emocions

Ja té cables, ara?

Són provisionals. De tant en tant, cau la llum (riu).

Els humans som volubles?

Totalment, malgrat que tots creiem que controlem les nostres emocions. Ho pensem perquè ens dóna seguretat. Costa d’acceptar, que no et pots refiar de tu mateix.

Els rics fugen en coets, com va revelar Yolanda Díaz?

No els cal, els rics són extraterrestres, ells ja viuen en un altre planeta. 

Subscriu-te per seguir llegint