Mal Pelo obre la cuina dels seus espectacles en una mostra al Bòlit

La companyia de dansa de Celrà exposa al Pou Rodó alguns dels materials sorgits dels seus 30 anys de trajectòria i reflexiona sobre les migracions amb una instal·lació a l’espai de la Rambla

Alba Carmona

Alba Carmona

Són dos, Maria Muñoz i Pep Ramis, i alhora són una tribu, una constel·lació de gent unida entorn del Mas Espolla de Celrà, el centre de creació l’Animal a l’Esquena, que dona peu a espectacles carregats de sensibilitat que han passejat per escenaris de tot el continent al llarg de tres dècades de carrera. Mal Pelo mira enrere ara en una exposició al Bòlit, el Centre d’Art Contemporani de Girona, que va més enllà de la simple retrospectiva per treure a la llum les bambolines dels seus espectacles. Els espais de la Rambla i el Pou Rodó acullen fins al 28 de gener The Bluebird Call, un díptic expositiu que, per una banda, reivindica l’experiència d’aquests trenta anys, i per l’altra, planteja una reflexió sobre la condició dels migrants en una instal·lació creada expressament per a l’ocasió. 

Fruit d’aquests anys com a grup de creació escènica, Mal Pelo ha desenvolupat el seu propi llenguatge artístic a través del moviment i la creació de dramatúrgies que inclouen text, bandes sonores originals, la construcció d’espais i artefactes únics

Una persona mirant la projecció de la instal·lació «Bosc tancat», instal·lada a la Rambla.

Una persona mirant la projecció de la instal·lació «Bosc tancat», instal·lada a la Rambla. / Carles Palacio / Bòlit

El Bòlit del Pou Rodó acull una part del pòsit de la seva trajectòria artística, el que Ramis i Muñoz han batejat com a Taller-Memòria, un recull de materials que insinua tota la vida que hi ha rere l’espectacle escènic, les converses, anotacions o assaigs que poden acabar-se convertint, o no, en el que es mostrarà a l’espectador.

A l’exposició s’hi recull com treballen i alguns elements preparatoris i interns que no arriben a l’escenari, com ara dibuixos originals de Pep Ramis, esbossos o partitures, acompanyats d’audiovisuals en què es conjuguen imatges dels muntatges i també enregistraments que formen part del procés de creació. 

Tot plegat pivota sobre dues idees: per una banda, el concepte de trajectòria en un moment com l’actual, en què es premia, més que mai, la novetat, el talent jove i això dona lloc a un escurçament evident de les carreres artístiques. De l’altra, posa en valor el sistema de relacions que Mal Pelo ha teixit fins a construir una comunitat, que té la seu física a Celrà però que recorre, de manera sentimental, tots aquests anys de creacions de la companyia i de teixit de relacions amb professionals de diferents disciplines, com ara les videocreadores Núria Font o Leo Castro, amb qui fa anys que col·laboren. 

«Teníem al cap el creixement, el fet d’anar incorporant gent, i també la transmissió del llenguatge de la dansa, que acaba sent un intercanvi d’anada i tornada», explica Maria Muñoz sobre el plantejament d’aquest espai de The Bluebird Call. 

Una hiena, un dels dibuixos de Pep Ramis exposats al Pou Rodó.

Una hiena, un dels dibuixos de Pep Ramis exposats al Pou Rodó. / Bòlit

Pel que fa a la seu de la Rambla, s’hi pot trobar Bosc tancat, una instal·lació que convida a travessar tot un bosc per veure la projecció d’un audiovisual que reflexiona sobre la migració i la pèrdua d’un lloc de referència a partir del poema Separation de John Berger. Hi participen els ballarins que van formar part de l’espectacle Highlands, sumant-hi també altres intèrprets de companyies com Los Informalls, que han trobat en L’Animal a l’Esquena un refugi per crear i compartir

Subscriu-te per seguir llegint