Ada Vilaró convida a «bategar al ritme de la terra» a «La memòria del gel»

La creadora escènica i actriu Ada Vilaró convida a "tornar a bategar al ritme de la terra" al seu nou monòleg, La memòria del gel. L'espectacle, que s'estrena aquest divendres a la sala La Planeta de Girona dins la programació del festival Temporada Alta, parteix d'una experiència personal de l'artista, l'infart que va patir el maig passat, quan ja treballava en el muntatge, i que ha acabat sent una part important de la peça, que convida a pensar en "un batec cap a la vida".

«Tinc la gran sort de poder ser aquí i estrenar al cap de sis mesos», explica Vilaró sobre l'infart que «es va creuar en la dramatúrgia de l'obra». «Vam poder lligar molt bé aquest batec nostre, de cada persona, en un moment que estem tots estressats amb el batec del planeta, perquè si no el cuidem, peta», continua l'artista multidisciplinària, autora de l'aclamada 360 grams, que també partia d'una experiència en primera persona, un càncer de pit, per abordar la bellesa dels cossos diferents.

«Tots som cors bategant i no és més important el nostre que el d'una planta o el de la terra, nosaltres els hem d'escoltar i no només pensar en el nostre», diu Vilaró.

La memòria del gel és, per l'artista, una «invitació a la pausa i a repensar-se, perquè si no ho fem ara, quan ho farem? També a fer-nos preguntes, tot i que les solucions potser no les trobem, i a que l'apocalipsi que cau damunt nostre no ens aixafi, perquè hi ha un camí d'esperança per transformar les coses».

Pel que fa al gel del títol, és ben present a l'escenari amb una taula plena de glaç que es va desfent a mesura que avança l'espectacle, una idea que lliga «amb la cosa catastròfica, però també amb el que tenim a dins, que es pot anar desfent».

«Això serà diferent en cada espectador, l'important és el camí de tendresa per desfer el gel interior», apunta l'intèrpret, autora i codirectora de la peça, juntament amb Pep Pla.