Bosch Martí, el viatger compromès

La Fundació Valvi inaugura avui l’exposició «Lectures, passejos i viatges», amb una quarantena d’obres de l’artista des dels anys 60 i fins al 2005

«Dones de Soweto/Johannesburg», una de les obres exposades fins al 5 de gener.

«Dones de Soweto/Johannesburg», una de les obres exposades fins al 5 de gener. / Lluís Bosch Martí.

Alba Carmona

Alba Carmona

L'esperit de viatger compromès de Lluís Bosch Martí pren forma a Lectures, passejos, viatges, l'exposició que l'artista inaugura aquest vespre a les set a la Fundació Valvi de Girona. L'espai d'art de la fundació acull fins al 5 de gener una retrospectiva de Bosch Martí (Girona, 1941) amb una quarantena d'obres que abracen des dels anys 60 i fins al 2005, a més d'alguns dels collages reivindicatius que ha fet darrerament.

Més enllà de la faceta purament reivindicativa de Bosch Martí, la mostra posa l'accent en el personatge i el seus viatges, «una perspectiva que permet explicar temps molt concrets», explica Maguí Noguer, directora de la Fundació Valvi.

«Palestins. Gaza cap al desert».

«Palestins. Gaza cap al desert». / Lluís Bosch Martí.

«És per tots coneguda la faceta d'agitador social de Bosch Martí, com a pintor i com a columnista, i a la seva persona s'associa una obra marcadament política i reivindicativa, pamfletària fins i tot, que tot sovint se serveix del collage com a mitjà d'expressió. En l'exposició hem volgut presentar una faceta menys coneguda: el Bosch Martí flâneur, el Bosch Martí viatger, que presenta una crítica més elaborada, velada sota la metàfora i una pulsió més plàstica i expressiva», explica la historiadora de l'art Germina Bastardas al catàleg de la mostra, que forma part del cicle Exposicions de Maduresa de la fundació.

«Paisatge de Sant Daniel».

«Paisatge de Sant Daniel». / Lluís Bosch Martí.

Així, l'exposició arrenca amb el vessant més «amable» de l'obra de Bosch Martí, col·laborador de Diari de Girona. Seguint els passos del seu mestre Isidre Vicens, retrata la ciutat de Girona, amb vistes sobre escenaris com la vall de Sant Daniel, abans de viatjar i mostrar la cara menys plaent dels destins que visita.

«Quan tornava d'un viatge en feia una reinterpretació, amb una obra crítica i marcadament política. Les causes perdudes que hi evoca tornen a ser actuals», diu Noguer, i posa com a exemple les obres que evoquen les pasteres amb migrants que fugen de la misèria o els camps de concentració del nazisme.

«Fins i tot quan viatja per Espanya i en fa pintures folklòriques, hi ha un punt reivindicatiu, de crítica a les autoritats», puntualitza.

Subscriu-te per seguir llegint