Un suïcidi familiar interpretat per una família de veritat

Milo Rau porta a Temporada Alta amb «Familie», que aborda un cas real amb una parella d’actors i les seves filles

Un instant de Famile de Milo Rau.

Un instant de Famile de Milo Rau. / Michiel Devijver

Alba Carmona

Alba Carmona

El suïcidi, sense motius aparents, de tota una família és el punt de partida de Familie, l’espectacle amb què el prestigiós i polèmic creador Milo Rau torna divendres i dissabte al festival Temporada Alta. A partir del cas real d’una família que es va penjar deixant una nota on s’hi podia llegir «Ens hem equivocat massa», el suís planteja una reflexió sobre els vincles, la quotidianitat i la realitat de la classe mitjana amb l’ajut de quatre actors que, a més, són família a la vida real. Es tracta de l’actriu Ann Miller i l’actor Filip Peeters i les seves filles, Leonce i Louisa, de divuit i dinou anys que, quan en tenien tretze i catorze van acceptar «el risc» de pujar a l’escenari amb un muntatge basat en una història verídica que deixa més preguntes que respostes.

«L’obra fa reflexionar moltíssim sobre temes existencials, hem sigut uns privilegiats de poder tocar tots aquests temes en família», assegura Filip Peeters.

L’origen de la peça, que es veurà al Teatre Municipal de Girona, és la proposta que Milo Rau va fer a An Miller, amb qui ja treballava al Teatre Nacional de Gant, per representar un drama familiar amb la seva família. Després dels dubtes, perquè les dues adolescents no són actrius i interpretar una història tan truculenta les podia afectar, van acceptar amb la condició d’assajar i representar l’espectacle només els caps de setmana o durant les vacances perquè poguessin estudiar.

En un primer moment, van treballar amb improvisacions, buscant motius que justifiquessin aquelles morts. Durant aquest procés, però, van topar amb el cas de la família Demeester, que es va penjar a Calais el 2007.

«El seu cas era més interessant que qualsevol altre, perquè no hi havia cap raó objectiva, i això fa que el públic pugui pensar que li podria passar a ell o al seu veí», assenyala Miller, que ja avança que alguns espectadors «sortiran sorpresos o enfadats, perquè no hi ha un motiu de fons». «És una obra de teatre que reflexiona sobre la vida i cadascú n’ha d’extreure una conclusió per si mateix», diu.