Un cantautor davant del vitrall

Dissabte a la nit, en una Catedral de Girona oberta només per a uns privilegiats, s’hi van invocar els grans poetes catalans, Lou Reed i fins i tot la Benemèrita. I no va ser cosa de fantasmes, sinó de Roger Mas, el músic amb qui els assistents als Concerts a Cegues van tenir una cita inesperada davant del vitrall figuratiu més antic de Catalunya, descobert al temple el 2019. En el penúltim cap de setmana del cicle, que proposa actuacions sorpresa de petit format en espais emblemàtics de Girona, el de Solsona va protagonitzar un doble concert a la catedral.

Amb el vitrall de Sant Martí i Sant Francesc com a teló de fons, el cantautor Roger Mas va recitar poemes de Maragall i mossèn Cinto; va llegir fragments del seu llibre, El dolor de la bellesa, i va recordar, carregat de sornegueria, l’anècdota d’una topada amb un guàrdia civil molt entès en música. Bé, en dos tipus de música: les cançons d’amor i les que critiquen les forces armades, i ell no es dedica ni a les unes ni a les altres.

Però sobretot, va cantar. I la pluja es va assecar, Voleu que vos la cante?, El rei dels verns, Lo comte Arnau o Totes les flors van sonar a la seu, com un tastet de la trajectòria de Mas, amb cançons pròpies i poesia musicada. Fins i tot un bocí del repertori que sol fer amb cobla va treure el cap al recital, amb el cantant interpretant tots els papers de l’auca a guitarra i veu.

Potser per la proximitat amb el públic, a uns pams de l’intèrpret; o qui sap si per la falta de pràctica, perquè Roger Mas fa anys que no s’ha de presentar, el concert va acabar sense que el músic pronunciés el seu nom, així que més d’un va marxar-ne tan a cegues com hi havia entrat. «Encara no sé qui és, però m’ha agradat», es va sentir al final.

Subscriu-te per seguir llegint