"Tinc un vers que diu ‘la ternura me la pone dura’, em sembla molt real"

Surt a l’escenari pintat i amb sabates de taló. Segur que no és vostè una dona?

He, he, no sóc cap dona, però hi ha moltes coses d’elles que m’interessen... a més de les normals en un heterosexual. Tenia ganes de posar-me en la veu i el cos d’una dona sense fer travestades.

Tenia ganes de posar-me en la veu i el cos d’una dona sense fer 'travestades'

Què fa un compositor seriós, premiat amb un Goya, dedicant-se al cabaret?

De fet, vaig començar la carrera cantant i fent espectacles. El món del cinema em va arribar més tard, jo sóc cantant.

Recorda els seus inicis?

I tant. Va ser al Sausalito, un bar que tenien l’Eugenio i la seva dona.

De debò? Al local de l’Eugenio?

 Amb el meu pare i dues germanes meves, una no tenia ni deu anys. Jo en tenia disset. No sé com hi vam arribar. Cada dimecres hi cantàvem. L’Eugenio encara no era conegut.

Vaig començar amb el meu pare i dues germanes al Sausalito, un bar que tenien l’Eugenio i la seva dona

El cabaret permet dir veritats que fora d’ell no es poden dir?

Exacte, la immediatesa del cabaret permet dir les coses allà davant, pràcticament mirant la gent als ulls. Com que el cabaret no es prenia seriosament, podies dir fins i tot el més subversiu. Però clar, avui: què collons és subversiu? Probablement ho és evitar dir el mateix que diu tothom.

Encara que això no sigui un cabaret: digui’m alguna veritat incòmoda.

(Pensa una estona) No se me n’acut cap, perquè quasi totes les veritats són incòmodes. Potser la primera que hem d’entendre és que la política és un circ enorme. 

Avui, què collons és subversiu? Probablement ho és evitar dir el mateix que diu tothom

Amb pallassos, feres i jocs de mans?

No entenc com la gent s’escandalitza que algú voti a Vox. O que gent intel·ligent i culta, a l’Argentina voti a Milei. Potser els altres s’haurien de preguntar què han fet perquè aquests treguin vots. A mi no m’escandalitza. Si algú em diu que ha votat Vox, jo em quedo igual. Perquè ja s’ha vist que el que diuen els partits quan estan a l’oposició, quan governen no ho fan, o fan el contrari.

Això és perquè canvien d’opinió, no perquè menteixin.

He, he, exacte. El meu pare era un senyor de dretes, i els seus amics li deien: «si vienen los socialistas, no podremos comer más caviar». I van arribar els socialistes i no va passar res, van continuar menjant caviar. Això de «que ve l’extrema dreta!» em sembla igual de ridícul.

Els amics del meu pare li deien: 'si vienen los socialistas, no podremos comer más caviar'. I van arribar els socialistes i van continuar menjant caviar. Això de 'que ve l’extrema dreta!' em sembla igual de ridícul

Intueixo que de petit va menjar molt de caviar. 

No cregui, no m’agrada el caviar, prefereixo les sardines.

La llibertat d’expressió va enrere? 

Crec que no. Al contrari, n’hi ha massa, hi ha ordinariesa arreu. Potser s’hauria de modular, la llibertat d’expressió. Pel bé de les formes (riu).

Al seu espectacle parla de la tendresa: serveix d’alguna cosa, encara? 

Tinc un vers que no sé si dir, perquè les amigues de la meva mare s’enfadaran.

Hi ha massa llibertat d'expressió, hi ha ordinariesa arreu

Seran comprensives, segur.

D’acord: «La ternura me la pone dura». Sempre m’ha semblat molt real. Miri, ja té una veritat incòmoda! O sigui que sí, que la tendresa és útil. La tendresa és sublim i indissociable de... d’altres coses.

Ja que li agrada tant Édith Piaff: vous ne regrettez rien?

La cançó és molt categòrica, en aquest sentit. I jo també, realment no em penedeixo de res. Si hagués fet alguna altra cosa, avui seria una altra persona. O sigui que entenc perfectament el je ne regrette rien, i el subscric.

Subscriu-te per seguir llegint