«A casa, el Nadal passat, sense Pastorets, va ser una mica trist»

L’Associació Els Pastorets de Girona va decidir assumir el repte de recuperar la representació al Teatre Municipal per aquest any després que el 2022 no n’hi hagués hagut. Els anteriors encarregats, el Grup Proscenium, hi van renunciar després de quaranta anys arran de la mort de l’ànima de l’entitat, el director Joan Ribas. El retorn de l’espectacle, codirigit ara per Salvador de Castro i Núria Donato, ha sigut un èxit: ple en totes les funcions. Avui i demà se’n fan les darreres representacions, amb entrades exhaurides. 

Quan van decidir que Girona no podia estar un segon anys sense Pastorets? 

Tot va començar quan un grup de gent que venia dels anteriors Pastorets de Girona, gent de Proscenium, van proposar-se tornar-ho a arrencar. Devia ser el març o l’abril d’aquest any quan em van trucar. Havia de ser un projecte totalment nou, que començava des de zero, obert a tothom. D’aquelles reunions en va sortir un equip d’unes vuit persones que ens hi vam engrescar. Vam dir «com ho fem?». S’havia de buscar un text, qui ho podia dirigir, cap on volíem anar... i ens vam llençar a la piscina. Al juliol, però, encara no ho teníem clar si podríem fer-ho o no, esperàvem la resposta de l’Ajuntament. I a l’agost fèiem el càsting on-line!

Com es comença des de zero? 

No volíem fer ni un Folch i Torres ni una cosa típica. Vam llegir el text de mossèn Gay, sobre el qual es basaven els Pastorets d’abans, un va tenir una idea, i a partir d’allà jo m’hi vaig posar a escriure alguna cosa, per provar-ho. Es van presentar dues propostes de text dins l’equip i la meva va agradar i la vaig acabar desenvolupant perquè d’entrada només havia plantejat unes quantes escenes. Després, com que el text era nostre, durant els assajos tothom tenia molta llibertat. Jo hi anava amb l’ordinador i si els actors proposaven alguna cosa, li afegíem. 

Com va ser un Nadal sense Pastorets?

A casa meva el Nadal passat va ser una mica trist. El meu pare, fa 42 anys, també havia començat a fer els Pastorets de Girona amb el meu oncle, en Joan Ribas. Vam passar una espècie de dol. Vaig agafar bitllets per anar-nos-en a Roma, els vaig dir ‘nois, marxem a algun lloc perquè estar-nos aquí tots els dies, hi pensarem massa en tot plegat’. Ho vivim i ho sentim molt, perquè només hi guanyem aquesta sensació de veure la gent quan surt del teatre amb un somriure, cantant cançons... i ara ho tornem a aconseguir. Els nostres fills també ens han ajudat a tirar-ho endavant. D’alguna manera ells també ens estaven demanant que tornéssim.

Per què no passen de moda?

Molta gent s’ho agafa com una tradició de Nadal. D’altres volen seguir transmetent la nostra cultura als fills. Poder-ho fer i viure-ho és molt bonic.

A Girona el paper de Llucifer ha tingut intèrprets mítics com Jaume Teixidor o Dani Chicano. Qui en fa ara?

Quedarà parat! Un noi de 16 anys que es diu Eduard Martí Pujolràs. Tothom n’ha quedat encantat. I miri que era difícil. Té recorregut. Mobilitzem uns 60 actors d’entre 6 i 82 anys i la veritat és que hem trobat un gran equilibri.

Els Pastorets de Girona han tornat per quedar-se?

En tenim moltes ganes. L’associació encara no està muntada, però volem que existeixi i que ho tiri endavant, i que els Pastorets es vagin renovant. Aquest any teníem clar que volíem quatre funcions públiques, no allargar-ho està bé per nosaltres, així es pot implicar més gent i no s’ha d’hipotecar tot el Nadal. No ens esperàvem aquest èxit, per a nosaltres ja ho hauria sigut omplir el 70% del Municipal en totes les funcions. 

Subscriu-te per seguir llegint