L’art que durà el 2024: dos aniversaris dalinians, noms propis i memòria

Si el 2023 als museus gironins ha estat marcat pel sonat retorn d’El Crist de Salvador Dalí a l’Empordà i per l’arrencada d’una ambiciosa trilogia sobre la Costa Brava al Museu d’Art de Girona amb extensió a Figueres, el 2024 serà l’any dels aniversaris rodons per a la Fundació Dalí, el dels noms propis i la memòria.

Fins a finals d’abril, El Crist de Sant Joan de la Creu, l’obra magna de Dalí que ha tornat a casa després de setanta anys sense trepitjar l’Estat, encara es podrà visitar al temple dalinià, un equipament que enguany fa cinquanta anys. Aquest aniversari i el 120è del naixement del pintor són dues efemèrides que guiaran els projectes de la Fundació Dalí per a l’any vinent. Des de la institució assenyalen que s’estan acabant de polir els detalls de la programació, per la qual cosa de moment només n’han volgut avançar un cicle de conferències sobre la influència de la tecnologia i la ciència en l’artista en col·laboració amb l’Institut d’Humanitats de Barcelona i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

«El Crist» de Dalí torna a l’Empordà més de 70 anys després

Els noms propis destacats d’aquest any que està a punt d’arrencar són sobretot dos: el de l’olotí Quim Domene, protagonista a casa amb una quàdruple exposició, i el de Roser Bru, la nena catalana que es va embarcar cap a l’exili i que va esdevenir una de les grans artistes llatinoamericanes.

En el cas de Domene, la seva ciutat li dedicarà de maig a setembre l’Univers Quim Domene, amb quatre exposicions repartides en diferents espais. Tot i que s’hi exhibiran treballs que van des dels 80 fins a l’actualitat, el projecte no s’ha plantejat com una antologia de l’artista, sinó com una tria de treballs que dialogaran amb els escenaris on s’exposen: des d’una acumulació en format gabinet de meravelles a l’Hospici fins a una interpretació d’icones tan emblemàtiques per Olot com la imatgeria religiosa al Museu dels Sants i el quadre de La càrrega.

Coincidint amb el centenari de Roser Bru, el Museu d’Art de Girona retrà homenatge a l’artista d’avantguarda en una retrospectiva que pretén repassar tota la seva trajectòria des d’una mirada transversal. Roser Bru. Superar la distància, que arribarà a la tardor, reivindicarà una de les grans artistes xilenes del segle XX, amb una vida fascinant travessada per l’exili, que no va rebre el reconeixement a la seva terra natal, Catalunya, fins als darrers anys de la seva vida.

Amb obra al MoMA de Nova York, el MACBA o el Reina Sofía de Madrid, era filla del diputat republicà Lluís Bru, un dels empresonats pels fets del 6 d’octubre del 34. L’any 1939 ella i la seva família es van embarcar al Winnipeg, el mític vaixell noliejat per Pablo Neruda per dur més de 20.000 refugiats de la guerra civil fins a Llatinoamèrica, on va fer carrera.

L’exposició, que rep el suport del Ministeri de Cultura de Xile, estarà comissariada per Àlex Mitrani, conservador d’art contemporani del Museu Nacional d’Art de Catalunya, i per Agna Aguadé, filla de l’artista i directora de la Fundació Roser Bru a Xile.

El Museu d’Art aparca momentàniament el projecte sobre la Costa Brava i l’altra mostra de l’any serà Esclats d’un instant, 90’s. L’aportació de les artistes al fons d’art de l’Avui, la continuació de les dues que ja s’han vist el 2023.

Els artistes que van fer «brava» la costa gironina

Francesc Abad, tot un referent de l’art conceptual, instal·lat des de fa anys a l’Alt Empordà i Francesc Galí, un altre artista compromès a qui l’exili li va canviar la mirada, són els noms destacats de l’agenda expositiva del Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera pels mesos vinents.

Mirar l’ahir per entendre l’ara

Més enllà dels noms i cognoms, l’aposta del Bòlit pel 2024 és una mirada al passat que no busca esquivar el present, sinó abordar la complexitat dels problemes actuals.

Així, dues de les propostes més destacades de la nova temporada arribaran al juny i tenen a veure amb la memòria democràtica. Per una banda, Vint-i-dos forats per fer un rèquiem, un oratori laic de Cabosanroque i Miquel Garcia al voltant de tres combois carregats amb les restes de combatents republicans no identificats que van sortir el 1959 de Girona cap al Valle de los Caídos. 

Per l’altra, Vacances amb Franco, un projecte en col·laboració amb el Museu de l’Empordà de Figueres que explora el contrast entre l’eclosió del turisme i l’opressió de la dictadura a partir d’obres d’artistes estrangers que van passar les vacances aquí durant el franquisme. La comissària serà Cristina Masanés, que sempre és garantia de coses interessants.

L’altre exercici de memòria serà Infralocus. Les Girones del 1985 al 1995, una mostra comissariada per Eudald Camps, crític d’art de Diari de Girona, i l’artista Jordi Mitjà, que, en col·laboració amb el Museu d’Història, mirarà cap a una ciutat que ja no existeix.

El Bòlit també plantejarà una aproximació poètica a la figura de l’idiota i una exposició de gran format que indagarà en la nostra relació amb l’aire tant en l’àmbit de sostenibilitat com d’imaginaris gràcies a artistes com Maria Arnal, Job Ramos o Pep Vidal.

Subscriu-te per seguir llegint