Els artistes que van fer «brava» la costa gironina

L’art que va ajudar a forjar la marca Costa Brava entre finals del segle XIX i principis del segle XX, com ara les creacions de Joan Llaverias, Modest Urgell o Joaquim Mir, se cita en la nova exposició del Museu d’Art de Girona. Costa Brava. La descoberta del paradís (1870-1936) explora la contribució del món de l’art al naixement i la consolidació de la marca turística del litoral gironí, en la primera entrega d’un ambiciós projecte que, durant tres anys, el museu dedicarà a la visió artística del litoral. Continuarà l’any vinent amb la destrucció del paisatge i el 2025 amb els intents de recuperació, i implicarà també el Museu de l’Empordà de Figueres. 

Art per al 2023: «El Crist» de Dalí i la Costa Brava com a paradís creatiu

La mostra, visitable fins al 17 de setembre, recull una seixantena d’obres, algunes d’elles inèdites provinents de col·leccions particulars, de pintors com Lluïsa Vidal, Rafael Durancamps, Joaquim Sorolla, Salvador Dalí o Olga Sacharoff. Aquesta primera exposició, més, tindrà una extensió a partir del 29 d’abril al Museu de l’Empordà de Figueres, Quan Cadaqués era una festa, dedicada específicament als creadors que van retratar el cap de Creus. 

Comissariades les dues per Mariona Seguranyes, són el resultat d’una recerca que recull com una cinquantena d’artistes van fer de la Costa Brava el subjecte de la seva obra, en alguns casos, per plasmar un ideal, contribuint a assentar la marca turística per excel·lència de les comarques gironines, una marca creada en paral·lel al noucentisme, explica Seguranyes, però tan potent que va acabar amarant també les avantguardes. 

El recorregut de l’exposició arrenca el 1870, abans del bateig, el 1908, del litoral gironí com a Costa Brava, quan paisatgistes i pleinairistes buscaven inspiració arran de mar. En aquest àmbit s’hi exposen dibuixos com els que Lluís Rigalt va fer de sa Palomera, a Blanes, o la platja de Santa Cristina de Lloret de Mar, i també material inèdit, com un quadern de dibuix de Ramon Martí Alsina que testimonia l’estada de l’artista a Sant Feliu de Guíxols. 

El bateig de la Costa Brava per Ferran Agulló, lligat al noucentisme i la recerca de referents i d’un imaginari, formen el gruix de la mostra. I és que, a principis del segle XX, cada cop més artistes es van sentir més atrets pels paisatges mariners de la demarcació, des del pioner Joan Llaverias, a altres com Joan Junceda o Joan Colom, que van posar el seu gra de sorra per a la construcció d’un ideal romàntic de la costa, lligat a les seves arrels clàssiques. 

A més de les obres d’aquells artistes que van pintar els grans escenaris de la Costa Brava, l’exposició també inclou cartes, postals o fotografies, com una imatge inèdita dels entorns del Mas Juny amb Josep Maria Sert, Salvador Dalí, Gala i Dorothy Webster. 

Tenen àmbits específics a l’exposició els dos focus artístics més rellevants de la Costa Brava de l’època, Tossa de Mar i Cadaqués, dos punts de confluència artística que van congregar multitud de creadors que, al marge del concepte de país, hi anaven atrets per la llum, la natura o les seves amistats. Tot i això, en el cas de Cadaqués, la mostra gironina és només un tastet del que es podrà veure a Figueres.  

I és que, explica la directora del Museu d’Art de Girona, Carme Clusellas, fa tres any que treballen en aquest projecte i des del primer moment volien «estendre l’exposició arreu del territori». La col·laboració amb el Museu de l’Empordà continuarà també en les dues properes exhibicions i també es volia comptar amb el de Tossa de Mar, però no ha estat possible perquè hi faran obres. 

Els primers «crits d’alerta» per preservar l’entorn

L’exposició s’acaba amb una cita de Rafael Benet de l’11 d’agost del 1935: «Res de grans hotels. Res de plantacions massa compostes. La Costa Brava no vol soroll. Una mica més d’higiene: una mica més de polidesa i prou». La cita, tan vigent ara com llavors, és un dels primers «crits d’alerta», explica Seguranyes, que l’art va llençar als anys 30. De fet, van ser diversos els creadors que van participar a la conferència pro-Costa Brava l’any 35, una reunió d’on va sorgir el Patronat de la Costa Brava per protegir-la i posar límits al seu creixement.