Camarena, tot a Tosti

Diu Javier Camarena que ha intentat recordar sense èxit quan va cantar per primera vegada una cançó de Francesco Paolo Tosti, un compositor «imprescindible» en la carrera de qualsevol cantant, però que no ha pogut oblidar dues interpretacions que el van captivar: el Vorrei morire! de Josep Carreras i Marechiare de Luciano Pavarotti.

«Vinc amb l’objectiu de cantar Tosti com sona al meu cap», va assegurar el tenor, que es va presentar a l’Auditori de Girona per obrir la temporada amb un insòlit programa íntegrament dedicat al compositor italià, protagonista absolut del seu darrer àlbum, Sogno.

El mexicà no va fer cap pinzellada operística, ni tan sols als bisos, per a desil·lusió d’alguns espectadors que ho comentaven a la sortida, però va deixar bon gust de boca amb la calidesa de la seva veu, una interpretació excel·lent i la comunicació fluida amb el públic, a qui va voler donar arguments per sumar-se a la seva fal·lera per un autor conegut per les romanzas de saló, però de qui interpreta també temes en francès i anglès.

«Dedicar-li un disc a Tosti era un somni i he anat més enllà de les cançons que canten tots els cantants per escarbar en la seva trajectòria», va avançar només començar el tenor, una de les grans estrelles de l’opera actual, en el seu debut davant del públic gironí. No a l’Auditori, com ell mateix va recordar a l’inici, ja que fa vuit anys va ser a la sala per enregistrar el disc Contrabandista.

Javier Camarena: «Sentir que creixo com a cantant segueix sent la meva meta final»

La primera part va arrencar amb el conegut cicle de les Quatre cançons d’Amaranta, entre elles l’arxifamosa L’alba separa dalla luce l’ombra, abans de seguir amb Malia, Aprile, Sogno i L’última canzone.

Acompanyat en tot moment pel seu pianista de confiança, Ángel Rodríguez, no es va separar del camí previst i, Tosti amunt, Tosti avall, va interpretar les seves cançons més populars -«sovint els cantants ens quedem sempre amb les mateixes», va dir-, però també d’altres més desconegudes, com Because of you, de l’etapa de l’italià com a mestre de cant a la cort anglesa.

Les tres Mélodies, A vuchella o la popular Vorrei morire! van sonar en la segona meitat del recital, que va tancar amb una composició dedicada a Caruso, Chitarra abruzzese, que va culminar amb el públic dempeus.

Amb First waltz i Marechiare a la tanda de propina, aquest primera espasa de la lírica mundial va cloure una vetllada en què, sense perdre de vista les partitures, ho va apostar tot a Tosti.

Subscriu-te per seguir llegint