Javier Camarena: «Sentir que creixo com a cantant segueix sent la meva meta final»

El tenor mexicà, un dels grans noms de la lírica mundial, debuta diumenge a l’Auditori de Girona amb un programa dedicat a Tosti

Camarena, aquest dimarts, a Barcelona.

Camarena, aquest dimarts, a Barcelona. / Marta Pérez (EFE)

Alba Carmona

Alba Carmona

Un dels grans noms del circuit operístic mundial, el tenor Javier Camarena, debutarà diumenge a l’Auditori de Girona en el concert inaugural de la temporada. El del mexicà, un habitual del Metropolitan de Nova York, l’Òpera de París o el Covent Garden londinenc, serà, però, un debut a mitges, com ell mateix admet. S’estrenarà davant del públic gironí amb un recital íntegrament dedicat a la música de Francesco Paolo Tosti, però no serà la primera vegada que trepitgi l’Auditori de Girona, on l’any 2018 va enregistrar el disc Contrabandista i va quedar «fascinat» amb l’acústica «immillorable» de la sala.

Per a la seva primera visita a Girona, aquest assidu a escenaris com el Liceu, el Palau de la Música Catalana -on actua aquest dimecres- o Peralada, desgranarà el seu darrer disc, Sogno: Tosti songs, dedicat a un dels compositors italians més prolífics de la música italiana, conegut per la qualitat romàntica i melòdica de les seves cançons.

«Moltes vegades es pensa en Tosti com un compositor de música molt simple, i en realitat va saber explotar la part expressiva de la poesia i compaginar-la amb la música d’una manera molt especial, per això és molt estimat pels cantants», diu Camarena, que promet «un programa molt variat i intens en emocions».

Acompanyat del seu pianista habitual, Ángel Rodríguez, interpretarà les cançons més conegudes pel públic com L’alba separa dalla luce l’ombra, Aprile o Vorrei morire!, però també «joies gairebé desconegudes» en anglès i francès. «Tosti té un repertori molt versàtil, amb temes que mai sabries que són seus si els sentissis en un altre context. Les cançons en anglès, per exemple, semblen sortides d’un musical i n’hi ha que podrien recordar a les àries d’òpera», assegura entusiasmat.

«Entenc que al públic li encanta la part operística, però als cantants també ens interessen altres oportunitats d’expressió artística i la música de Tosti de veritat que val la pena. És un projecte que fa molts anys que tenia al cap, perquè és un compositor que m’encanta, i si ens quedem amb la idea que feia cançons molt simples, ens perdem un univers de temes que són un tresor», afirma l’intèrpret, que no descarta, això sí, oferir «alguna sorpresa per les propines» durant el recital.

Compromisos arreu del món

Fill d’un tècnic de l’única planta d’energia nuclear de Mèxic i d’una professora de cuina, Camarena no ve d’una família de músics i, de fet, la seva va ser una vocació tardana.

«La música sempre m’havia fascinat, però no va ser fins als dinou anys que vaig deixar la carrera d’enginyeria i vaig apostar pels estudis musicals. Aquella va ser la primera decisió real per agafar les regnes de la meva vida... no sabia res de cant, però era l’única carrera musical que podia començar per edat , i em va atrapar des del principi», reconeix.

«Quan vaig descobrir l’òpera, tot va cobrar sentit», diu l’artista, que està immers en una gira que també passarà per València, Saragossa, Oviedo i Sevilla abans dels seus compromisos en grans produccions d’òpera a Múnic, Montecarlo, Barcelona i diferents ciutats del Japó.

Javier Camarena va ser descobert pel públic català en una representació de L’elisir d’amore, de Donizetti, al Gran Teatre del Liceu, en plena maduresa de la seva carrera internacional després de passar diversos anys a la companyia estable de l’Òpera de Zúric.

I és que des de la seva victòria el 2004 al Concurs Nacional de Cant Carlo Morelli de Mèxic, el tenor va viure un ascens «vertiginós», recorda, que el va dur als grans coliseus del bel canto d’arreu del món. Camarena és, per exemple, l’únic cantant que ha fet un bis en tres produccions diferents del Metropolitan de Nova York.

Camarena, aquest dimarts al Palau de la Música Catalana.

Camarena, aquest dimarts al Palau de la Música Catalana. / Marta Pérez (EFE)

El desgast físic i emocional

«Hi ha molt de sacrifici, disciplina i feina al darrere d’aquesta professió. Quan em vaig traslladar a Suïssa, fer carrera i ser un gran cantant era una de les metes, però no la definitiva. L’objectiu principal era continuar creixent com a artista, preparar-me per cantar millor. Sentir que creixo com a cantant segueix sent la meva meta final. Aprendre treballant amb gent nova és la part que més em motiva i més m’omple», diu un cantant que parla obertament del desgast físic i sobretot mental que suposa estar a la primera línia de la lírica.

«Tothom parla del glamur de l’òpera i es romanitza la figura del cantant, però és una carrera de moltíssim estrès, té molta exigència emocional perquè al final, cantés amb les emocions. La música és una muntanya russa d’estrès, amb viatges continus i canvis d’ambient, tot aquest temps sol desgasta emocionalment», explica l’intèrpret, que va ser reconegut el 2022 com el Cantant Masculí de l’Any per l’organització internacional Opera Awards.

«Ara em pesa menys fer renúncies que poden semblar una mica egoistes, però són per la meva salut mental i vocal, i fins i tot pel bé del públic»

L’any 2020, la seva carrera va viure un punt d’inflexió. «El 2019 va ser un any de moltíssima feina, massa. Van ser més d’un centenar de concerts, més de la meitat de l’any treballant, i en va suposar desgast fortíssim, sobretot emocional. Necessitava una pausa. Et satures i col·lapses, necessites temps per a tu, per a estar en pau i continuar fent el que t’agrada fer. El fre de la pandèmia, tot i ser en un context terrible, a mi em va anar bé per recuperar-me i estar amb la família. Vaig passar molt temps a la cuina, pintant... coses que feia molts anys que ajornava», continua.

«Durant anys havia tingut el conflicte de separar en Javier del cantant, però són tots part de mi. Vaig aprendre’n i ara les coses que van succeint a poc a poc, amb calma. Amb l’anticipació dels contractes operístics, a tres o quatre anys vista, hi ha projectes que sonen bé sobre el paper, però que quan topes amb la part pràctica no són tan bons com semblaven, i pots acabar-hi renunciant», explica.

«Ara em pesa menys prendre aquest tipus de decisions i fer renúncies que poden sonar una mica egoistes, però són per la meva salut mental i vocal, i fins i tot pel bé del públic, perquè el cansament es nota quan cantes i interpretes», conclou.

Subscriu-te per seguir llegint