Una novel·la per descobrir la mà dreta de Guifré el Pilós

«La historiografia l’ha oblidat completament, però la comtessa Guinedell dirigia molt. Prenia moltes decisions i era molt més que una simple consort», assegura l’escriptora i professora Àfrica Ragel, a qui una excursió familiar al Ripollès li va donar la clau per a la seva setena novel·la, Guinedell, comtessa de les pedres.

La novel·la editada per Columna, que presentarà a la llibreria Les Voltes de Girona el 25 de gener, s’acosta a la història de l’esposa de Guifré el Pilós, un personatge força desconegut però «fascinant» que, remarca l’autora, exercia com a mà dreta del comte.

«Hi ha molt poca informació sobre ella, però, en canvi, sempre apareix en les signatures dels documents emesos Guifré. Prenia decisions militars i polítiques i acumulava molt de poder, perquè era un temps en què les decisions es prenien en família i les dones estaven molt acostumades a decidir, portaven castells sencers per tenir-los preparats per la guerra, feien de tot. En les famílies dels comtes catalans hi ha dones molt potents, no és fins al feudalisme que s’arracona a la dona», detalla l’autora, que va topar amb la comtessa d’Empúries en visitar Sant Joan de les Abadesses.

«Allà vaig conèixer Emma, la primera abadessa, i de retruc, amb la seva mare, Guinedell, de qui se sap poc perquè la història sempre s’explica a partir dels homes i, en el cas de Guifré, hi ha moltes versions que es contradiuen», afirma l’escriptora, que no és el primer cop que es basa en episodis històrics per escriure.

Guiada per llibres com el de Ramon Abadal, tesis doctorals i tractats acadèmics, Ragel s’ha capbussat durant dos anys en bibliografia sobre l’Edat Mitjana per poder retratar l’època amb fidelitat, tenint en compte què es menjava, com eren les edificacions o les relacions socials.

Àfrica Ragel, que és filòloga i professora de llengua i literatura catalana, subratlla, però, que tot i partir de fets verídics a Guinedell, comtessa de les pedres ha escrit una novel·la i no una biografia del personatge. 

«He intentat que fos el més versemblant possible, novel·lant la vida de Guinedell amb les dades que se’n tenen. Tots els personatges del llibre menys un van existir de veritat, i he posat molt d’esforç en descriure com era la societat del moment, posant-me en el cap de les dones de l’època, perquè una comtessa feminista al segle IX no seria creïble», continua l’autora de títols com Quan em vinguin a buscar (2015) i Gran ocell de silenci (2019).

Intrigues familiars

Guinedell, comtessa de les pedres arrenca l’any 873, quan Guinedell, filla de l’abat de la Grassa, deixa la protecció de l’abadia on ha crescut per casar-se amb el seu cosí Guifré I el Pilós. La il·lusió de la jove per iniciar una vida en companyia de Guifré s’esvaeix quan arriba a la seva nova llar, el castell d’Arrià, i es troba envoltada de gelosies, odis i traïcions, i de mica en mica va veient que no era la favorita de la seva sogra, una dona implacable que està disposada a fer tot el possible per veure-la caure. A mesura que s’enfronta a conxorxes i enganys, es va fent forta i astuta.

Paral·lelament a les intrigues familiars, Guinedell, que manté una relació d’absoluta igualtat amb el seu marit, acaba esdevenint comtessa de Barcelona, Urgell, Besalú, Cerdanya, Girona i Osona.

Guinedell va tenir deu fills, donant a la seva maternitat un sentit d’estat per perpetuar el llinatge. Prova d’això és que en va oferir dos a l’Església com a oblats, en els monestirs que van fundar a Sant Joan de les Abadesses i a Santa Maria de Ripoll, llocs clau pel control del territori. També va ser la mare d’Emma, la primera abadessa del primer monestir femení de tota la Gòtia i de qui se n’ha fet una pel·lícula recentment.

Subscriu-te per seguir llegint