Sismògraf 2024: un cap de setmana per a les arts vives i un altre per a la dansa

El festival d'Olot estrenarà el Sismodansa, amb tres dies íntegraments dedicats al ball

Agrupación Señor Serrano, els portuguesos CiRcoLando, Quim Bigas i la companyia Eva Durban són alguns dels primers noms anunciats de la setzena edició

«Una isla», de l'Agrupacion Señor Serrano.

«Una isla», de l'Agrupacion Señor Serrano. / DdG

Alba Carmona

Alba Carmona

El festival Sismògraf d'Olot es desdoblarà en dos caps de setmana d'abril: un centrat en les arts vives i la relació amb l'entorn i l'altre amb una programació dedicada íntegrament a la dansa, el Sismodansa. Agrupación Señor Serrano, els portuguesos CiRcoLando, Quim Bigas i la companyia Eva Durban són alguns dels primers noms anunciats de la setzena edició.

El festival garrotxí ha anat modulant el seu format al llarg dels anys, passant de mercat estratègic de dansa a unes darreres edicions més enfocat a la sostenibilitat i el moviment lligat a la natura i el paisatge. Ara potencia aquestes dues ànimes amb dos caps de setmana: el primer, del 18 al 21 d'abril, el Sismògraf tornarà a posar el focus en les arts vives, el paisatge i els reptes climàtics i socials actuals, mentre que, els dies 26, 27 i 30 d'abril, coincidint amb el Dia Internacional de la Dansa, s'estrenarà el Sismodansa, que tindrà lloc en escenaris singulars de l'espai públic, la biblioteca o el teatre.

Entre les propostes nacionals que passaran pel Sismògraf hi ha Una illa de l'Agrupación Señor Serrano, una peça creada amb l'ajuda i la presència en escena d'intel·ligències artificials o Sota terra de Quim Girón i Moon Ribas, una proposta que forma part del projecte europeu Stronger Peripheries i que tracta sobre la relació entre les persones i el subsol.

En l'apartat internacional, s'hi podrà veure Cratera de la companyia portuguesa CiRcoLando, un projecte d'arts escèniques dedicat als paisatges volcànics, a la seva dimensió tel·lúrica i la seva proximitat amb el pols i la respiració de la Terra o Eutopia, una proposta de la companyia suïssa Trickster-p que convertirà el teatre en un tauler de joc amb un projecte amb un enfocament lúdic i multisensorial.

Pel que fa al Sismodansa, acollirà dues estrenes absolutes: Entre de la companyia Eva Durban, que torna a sumar per a aquest espectacle ballarins amb un moviment biomecànic singular, i Fairy tales de la companyia txeca Pocketart, una revisió dels contes clàssics i dels seus finals feliços i del paper de les dones en aquests contes. Aquesta estrena és fruit de la cooperació entre el Sismògraf i el Big Pulse Dance Alliance, la xarxa de dotze festivals i cases de dansa d'arreu de la Unió Europea que treballen conjuntament per enfortir el sector.

Completaran la programació del Sismodansa un espectacle de Quim Bigas sobre la felicitat, un de Laura Alcalà Freudenthal i Irene Vicente Salas sobre els millennials, i un compendi de mirades: cap a la masculinitat per Àngel Duran; cap al territori i les persones que l'habiten per l'Esbart Rocasagna amb la col·laboració de Quim Bigas; cap al cos com a arxiu personal, cultural i virtual per Ingri Fiksdal i Núria Guiu; cap a l'imaginari de l'obra Bestiari de Joan Fuster i Ortells per Mireia de Querol Duran i Ursa Sekirnik, i cap a les arrels colombianes per Raquel Gualtero.