«He posat la veu al servei d’uns valors que ens conviden al millor de nosaltres»

«El sistema sempre mira per la competitivitat, la quantitat i la comparació. Nosaltres no som això, som la necessitat d’estimar i ser estimats i valorats pel que som i no pel que tenim, però no és el que vol el sistema que, a més, té el poder i el comandament absolut d’un intermediari, la pantalla, que hauria de ser una eina i no un déu. Ara mateix ho és, però, perquè té el poder absolut en tots els àmbits de la nostra vida, en la nostra intimitat i a totes hores», assegura la cantant Lídia Pujol, que revisa vint anys de trajectòria musical i compromís amb Babel. El nou treball de Pujol, reconegut amb el premi Espai Ter que apadrina i impulsa un projecte de creació musical, es presenta oficialment aquest dissabte a l’auditori de Torroella de Montgrí abans que es publiqui al juny. 

«Sempre he posat la veu al servei d’uns valors que conviden al millor de nosaltres, no al pitjor», assegura la cantant, que ha fonamentat la seva carrera en el missatge, la poesia i el pensament crític. 

Lídia Pujol, cinquè premi Espai Ter de Torroella

«Tot incentiva el meu cant a tenir una mirada crítica i denunciar constantment que no som el sistema, sinó que vivim en un sistema que no hem triat, ens hi hem vist abocats», remarca vehement, assenyalant que vol «tallar-li el cap al sistema, com qui esmorza, de la manera més natural i de sentit comú». «Això és el que intento explicar als meus espectacles i discos, del primer al darrrer», afegeix. 

Dues dècades després de Iaie, un disc que era «un crit», Lídia Pujol bateja el seu nou treball amb el títol d’una de les seves primeres cançons, Babel, una paraula que significa «balbuceig»: «és el balbuceig de veure amb consciència allò que ja pressentia d’una manera instintiva, que considerar-nos només éssers objectius i quantificables és tenir una mirada molt reduccionista de la condició humana i a això li hem de dir no, absolutament no». 

El subtítol del treball, Dels fems i les flors, és una manera de «reivindicar la matèria primera» de la seva música, «les situacions que fan que caiguem i ens tornem a aixecar, l’adversitat, són un convit a compostar-ho per aspirar a les flors, en el meu cas, a la música d’aquests vint anys». «Com a l’hort, l’ésser humà és pol·lució i reciclatge, una dualitat que el poder ha dissociat», afirma. 

Així, assegura rotunda: «Tota la meva trajectòria artística està feta de la meva pròpia misèria compostada, revisada i treballada per fer-ne un disc o un espectacle, per això té valor, perquè està fonamentada en això. No podem obviar que tots som vulnerables i tenim pors, traumes i conflictes i és la matèria primera que hem d’anar revisant per treure un món millor». 

Temes antics i inèdits

Amb la vista posada en el passat però també en el futur, el nou treball de Lídia Pujol recull temes cabdals de la seva trajectòria amb nous arranjaments i produccions i presenta peces inèdites. 

«He agafat peces significatives per donar-los una nova mirada, així com els grecs parlaven del mateix que nosaltres i seguim donant a cada generació una nova visió», diu. «No he fet un disc de novetat, sinó del de sempre, però amb els vius que som aquí i ara: el missatge que ens humanitza i que ens fa persones i no coses, l’amor», continua. 

En total, Babel inclou una quinzena de cançons, compta amb missatges de tradició popular i d’autors com Emily Bronte, Palau i Fabra, Prevert i Sergi Belbel; composicions d’Òscar Roig, Dani Espasa, Enric Gispert i la mateixa Lídia Pujol, entre d’altres. Els arranjaments, la direcció i la producció musical van a càrrec de Dani Espasa i Pau Figueres i el treball ha estat mesclat a The Sound of Wood de Corbera de Llobregat per Aniol Bestit. 

De moment, l’artista ja ha avançat dos dels temes que formaran part del nou disc que reversionen dos clàssics de la seva carrera: Els contes dels dos suïcides i Encara. Fins que no llanci el disc al juny, en els pròxims mesos anirà publicant noves cançons i totes aniran acompanyades d’un pòdcast i d’una acció social que ajudarà a aprofundir en el contingut. 

Premi Espai Ter

Babel ha rebut el premi Espai Ter que cada dos anys entrega l’equipament torroellenc per apadrinar un projecte musical de creació. El suport es concentra en la cessió d’espais de residència, en l’enregistrament i edició del treball, en l’estrena i presentació del projecte discogràfic a l’Espai Ter i en el suport a la gira, un reconeixement i uns mitjans que per l’intèrpret són «un regal, una d’aquelles coses que les somies i que el sistema en què vivim ni ho contempla, perquè no importa gaire la cultura i les coses que impliquen un criteri i uns referents». 

Lídia Pujol presentarà en primícia el disc a Torroella acompanyada per Dani Espasa, al piano i les flautes; Miquel Àngel Cordero al contrabaix; Pau Figueres, a la guitarra; Carlos Montfort, al violí, i Dídak Fernández, a la bateria. 

Subscriu-te per seguir llegint