Cultura destina 5,1 milions a ampliar la Col·lecció Nacional d’Art

El Departament de Cultura va destinar l’any passat 5,1 milions d’euros a l’adquisició de 345.543 objectes i fons per a la Col·lecció Nacional d’Art, que també ha rebut 151 donacions. Olga Sacharoff, Jordi Pericot, Amèlia Riera, Pilar Aymerich, Samuel Aranda o Isabel Bas són alguns dels noms destacats que s’incorporen a la col·lecció.  Algunes de les adquisicions més remarcables d’aquest any són el Fons fotogràfic Francesc Català-Roca (1948-1998), l’Arxiu de la Cartoixa de Santa Maria de Montalegre i el Calaix de Sastre del Baró de Maldà. 

Cultura també ha comprat dues obres del primer període artístic de Santiago Rusiñol relacionades amb les seves estades en terres gironines i que s’han dipositat al Museu d’Art de Girona o Els tres porquets (2012) d’Albert Serra, una pel·lícula de 101 hores de duració, produïda i estrenada en la versió original alemanya a la Documenta de Kassel el 2012. Per primera vegada l’obra adquirida, amb versió subtitulada en llengua catalana, es dipositarà en dues institucions gràcies a que es compta amb dues còpies: a la Filmoteca de Catalunya i al MACBA, on es podran mostrar en una pantalla en versió cinematogràfica o com a instal·lació amb diverses pantalles.

El gruix de la dotació pressupostària, 3,6 milions, s'ha dedicat a adquisició de béns mobles: 340.000 objectes i fons, i a més hi ha hagut 111 adquisicions més que contenen 3.700 obres i fons i més de 30.000 documents, que es dipositaran a la Biblioteca de Catalunya.

La consellera ha remarcat que aquests 3,6 milions han permès adquirir "peces de gran valor artístic i històric com pintures, escultures, retaules, monedes medievals, mobles i objectes, que majoritàriament daten de l'època medieval i el segle XVIII".

Garriga ha esmentat específicament les adquisicions fetes d'obres del període del barroc, que engrosseixen el futur Museu del Barroc de Catalunya, a Manresa, un projecte que incorporarà obres cedides del fons del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i d'altres adquirides a través del Fons Nacional per teixir el relat de la història de l'art barroc a Catalunya. Prop de 60.000 euros, ha recordat la consellera, s'han dedicat en els dos darrers anys a l'adquisició de dotze obres barroques, entre escultures i pintures d'autors com Viladomat, Carles Sala, Francesc Tramulles, Flaugier o Salvador Mayol.

En el marc del Pla Integral de les Arts Visuals, el Departament ha adquirit 54 obres de 59 artistes per un valor d'uns 747.000 euros, xifra que suposa un 24% més respecte al 2022. De les 54 obres que passen a engrossir la Col·lecció Nacional d'Art Contemporani, 25 corresponen a dones artistes, 30 a homes artistes i dos a col·lectius, tots nascuts entre 1971 i 1985, majoritàriament vius i en actiu i amb produccions de l'última dècada.

Aquestes obres seran dipositades a 14 museus de Catalunya i aborden qüestions polítiques com el feminisme i les identitats dissidents, i són testimoni de la diversitat de tècniques i llenguatges presents en l'art contemporani: instal·lacions, fotografia, videoart, performance, art digital o arts plàstiques.

En el marc del Pla Nacional de Fotografia, de les 114 propostes presentades se'n van seleccionar 26 (456 obres) d'acord amb la seva significació artística, històrica o documental, a la compra de la qual es van dedicar uns 347.500 euros.

La selecció s'ha realitzat, segons Garriga, "amb la voluntat d'omplir els buits detectats als fons fotogràfics de les principals institucions públiques, així com amb criteris de perspectiva de gènere per donar visibilitat també al conjunt de dones que s'han dedicat a la producció fotogràfica a Catalunya: hi ha 27 autories masculines (una de les propostes aporta 11 obres de diferents autors), 8 femenines i una d'autoria desconeguda".

Pel que fa al còmic i la il·lustració, van tenir lloc quinze adquisicions (170.500 euros), que representen 309 obres de 25 autors i autores, entre dibuixos originals, historietes seriades i suports gràfics, d'historietistes com Jaume Perich, o, seguint una perspectiva de gènere i identitat, de quatre creadores, Isabel Bas, Juanita Bañolas, Laura Pérez Vernetti i Raquel Gu.

Per completar la Col·lecció Nacional, el 2023 es va crear la línia d'adquisicions d'Art de Postguerra i segones avantguardes, dotada amb gairebé 235.000 euros, per adquirir obra d'art d'artistes catalans del període comprès entre 1940 i 1980. En aquest apartat, s'han comprat 20 obres d'art, tant pintura com escultura, de les quals una desena correspon als anys 50 del segle XX, de creadors com Josep Guinovart, Modest Cuixart, Maria Jesús de Sola, Montserrat Gudiol o Joan Puig Manera.

El director del MNAC, Pepe Serra, ha subratllat que aquest esforç pressupostari dibuixa "un escenari actual extraordinari, ja que l'aposta política ve acompanyada de l'econòmica" i ha valorat que aquestes adquisicions "encaixen amb la política de descentralitzar la col·lecció nacional".

Les adquisicions es distribuiran entre nombrosos equipaments públics: Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Arxiu Nacional de Catalunya, Biblioteca de Catalunya, Filmoteca, MACBA, MNAC, Museu d'Art de Cerdanyola, Museu d'Art de Girona, Jaume Morera de Lleida i Museu de Lleida: Diocesà i Comarcal.

També seran per al Museu del Barroc de Manresa, del Disseny, d'Història de Catalunya, Diocesà d'Urgell, Joan Abelló de Mollet, Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) i els museus de Mataró, Vallès, Reus, Noguera, Granollers, Empordà, Garrotxa, Valls, Argentona o Art Modern de Tarragona, així com els arxius comarcals catalans.

Preguntada per la dotació destinada a l'adquisició d'obres d'art el 2024, Garriga ha assegurat: "Com a mínim sortirem amb la mateixa quantitat del 2023, i si s'aproven els pressupostos (de la Generalitat) del 2024, esperem incrementar-la".