«Paco de Lucía em va inculcar que s’ha de treballar per fer del flamenc un gran art»

L’un era d’Algesires i l’altra és de Cadis, però es van conèixer Tòquio. Ella tenia divuit anys, feia temporada com a bailaora en una sala al Japó i ell estava de gira, consolidat com un mestre indiscutible de la guitarra flamenca, i allà va néixer una relació «preciosa d’amistat i guia», afirma Sara Baras. D’aquest vincle que es va allargar fins a la mort de Paco de Lucía, ara fa deu anys, n’ha nascut Vuela, un homenatge al músic amb què la coreògrafa i ballarina celebra els vint-i-cinc anys de la seva companyia. L’estrena a Catalunya de l’espectacle serà aquest dissabte a l’Auditori de Girona.

«Buscava un projecte amb una càrrega emocional forta per celebrar l’aniversari rodó, i pensant en l’artista que més m’ha influït, està clar que és ell, volia agrair-li tot el que em va donar», assegura l’artista, que encara ara assegura que va ser «una sort difícil de creure» la relació que va mantenir amb el mestre.

«Sempre em va tractar amb moltíssim amor i els seus consells m’han servit de guia», diu la bailaora, que actualment és patrona de la fundació del músic i manté un contacte fluid amb la família, que «s’han sentit Vuela com una cosa molt seva».

Sara Baras, The Tyets, Dee Dee Bridgewater i Paco Ibáñez, a l’Auditori de Girona el 2024

«Paco de Lucía em va transmetre uns valors que he aplicat al llarg de tota la meva carrera: honestedat, no oblidar mai d’on vens, però al mateix temps gaudir i aprendre d’altres cultures i estudiar i treballar molt per cuidar molt el flamenc», diu. «Em va inculcar que s’ha de treballar per mostrar-ne la dificultat i la grandesa, per fer del flamenc un gran art», diu l’andalusa.

En aquest sentit, remarca que en aquest quart de segle al capdavant de la seva pròpia companyia, no ha «abaixat mai la guàrdia»: «he perseverat en treballar i valorar l’equip, i quan he tingut una identitat pròpia, he pogut ajudar qui ho necessita».

Assegura que des de petita tenia clar que es volia dedicar a la dansa: «era un somni ple d’il·lusions, ganes i passió pel flamenc i l’art». «Ara quan ho penso, veig que era molt valenta, perquè no sabia que ignorava moltes coses. «T’enfrontes a moltes dificultats i comença un aprenentatge en molts sentits, no només en la part artística sinó també com a empresària», apunta l’artista, que amb el Ballet Flamenco Sara Baras ha presentat tretze espectacles i ha realitzat més de 4.000 representacions arreu del món.

«No et pots creure mai que ets el que no ets, has de treballar i envoltar-te de gent que t’ajudi a créixer», assegura. «Ara tinc tanta o més il·lusió que al principi, perquè valoro l’oportunitat de continuar mostrant la meva feina. El respecte a la professió i al públic és el més important», afirma.

Quatre actes

Amb set músics i set persones al cos de ball, Vuela planteja un viatge coreogràfic compost per 15 peces repartides en quatre actes batejats amb paraules que, segons Baras, són «importants per Paco de Lucía, però per tots els flamencs i la gent de Cadis».

Arrenca amb Madera, que recorda la força de les arrels; segueix amb Mar, que convida a navegar a la passió i ser com l’aigua; i Muerte, una forma d’explorar les emocions humanes des d’allò més profund, el dolor i el dol i com t’afecta la pèrdua i la necessitat de compartir-la. Culmina amb Volar, «l’única forma de fugir sense córrer, només deixant-se portar per la celebració i l’alegria».

Baras admet que la part més difícil ha estat la música i crear un diàleg entre la guitarra i els peus: «dedicar-li un espectacle a Paco de Lucía és un repte per a qualsevol músic, però ha sigut màgic triar els moments en què apareix la seva veu, que és la guitarra, i la de Keko Baldomero».

Subscriu-te per seguir llegint