L'abraçada volcànica de Valeria Castro

No és gens senzill fer-se un lloc en el context d'una escena en la qual no hi falta talent. Valeria Castro ho ha aconseguit en poc temps i amb escreix tal vegada perquè, entre altres mèrits, és capaç de conferir vida pròpia a les seves cançons. I encara que no ho sembli, aquesta és una habilitat poc freqüent avui dia. La cantant, compositora i pianista de la Palma ho va demostrar damunt l'escenari aquest divendres al vespre a l'Auditori de Girona regalant un concert magistral amb infinitat de matisos, una gran generositat escènica i amb un repertori que ofereix confort i que, tal com ella mateixa va repetir en diverses ocasions, abraça els cors.

Excel·lentment ben escudada per Pablo Cáceres (guitarra i ronroco), Laia Alcolea (teclats i sintetitzadors), Iván Mellén (percussió) i Marco Niemietz (contrabaix), la canària va arrencar amb Culpa i Ay, amor, dos temes pertanyents a l'EP Chiquita (2021). La onírica La Raíz, cançó nominada als Latin Grammy 2023 va obrir de bat a bat les portes -amb la complicitat del públic que omplia la sala Montsalvatge de l'Auditori- al cançoner de Con cariño y con cuidado, el seu celebrat debut en llarg.

El primer moment emotiu de la vetllada -n'hi va haver uns quants- va arribar amb Un hogar i la veu enregistrada de la seva àvia, a tall d'introducció, recordant tot el que va perdre amb l'erupció del volcà de la Palma, el setembre de 2021. La van seguir El amor de Andrea -cantada originalment amb Vetusta Morla per la pel·lícula homònima i nominada als Goya- i les punyents Cuídate, Cómo te voy a olvidar i Con cariño y con cuidado, tall dedicat a la seva família i que Castro va interpretar al piano.

«L’erupció del volcà de La Palma em va fer canviar i madurar»

Amb la bossa nova primaveral de Perdón (no me había dado cuenta), Valeria Castro va encarar una recta final més festiva i participativa en què l'audiència present va poder gaudir amb la virtuosa versió del Todo cambia de Mercedes Sosa, Costura o Abril y mayo. La delicada i al mateix temps combativa Guerrera i una molt festiva Lo que siento van servir per cloure la càlida abraçada a Girona, d'una hora i quart de durada, d'una artista amb talent, grans qualitats vocals i una vitalitat única.

Subscriu-te per seguir llegint