Un festival Mot dedicat al jo

El certamen literari celebra deu anys recopilant les converses amb els 375 autors participants

L’edició d’aquest març portarà autors com Vila-Matas, Vuillard, Pàmies i Durastanti a Girona i Olot

Una de les converses del festival MOT, en una imatge d'arxiu.

Una de les converses del festival MOT, en una imatge d'arxiu. / Festival MOT

Alba Carmona

Alba Carmona

El jo literari i l’autoficció amaren tota la programació del festival Mot, que en la seu desè aniversari també mira cap a si mateix i recopila les converses dels 375 autors que hi han participat fins ara. El certamen literari, que se celebrarà del 14 al 16 de març a Olot i del 21 al 23 a Girona, estrena enguany un repositori digital que agrupa les veus de tots els escriptors participants, amb converses sobre la por, la ruralitat o literatura fantàstica. És una de les accions previstes per celebrar els deu anys del festival, que també inclourà accions al carrer, segons anuncia Glòria Granell, codirectora del festival amb Judit Badia.

Pel que fa a l’edició d’enguany, com ja s’havia anunciat al desembre, el festival comptarà amb alguns dels grans noms de l’autoficció, com Enrique Vila-Matas, Sergi Pàmies, Claudia Durastanti o Éric Vuillard. «És el moment de parlar de l’escriptor i dels qui treballen a partir de la biografia, ficcionant-la tant com vulguin», assegura Granell. 

El comissari del festival i especialista en la literatura del jo, Xavier Pla, reunirà 39 autors per parlar d’un gènere a l’alça que «juga amb les paraules i les vides dels escriptors», fent dubtar al lector entre realitat i ficció. «La literatura de base real cada vegada interessa més, perquè permet reflexionar d’un mateix i de l’altre», assegura Pla, que remarca que a partir del material biogràfic es pot fer novel·la, però també dietaris, cròniques, reportatges periodístics o obres de gènere híbrid. 

«Ara es pot parlar de tot, verbalitzar el dol i la desgràcia i sovint l’autoficció parteix d’aquests fets, d’experiències d’abús o traumes històrics, vivències que fa dècades quedaven amagades sota el silenci», explica Pla. 

En aquest sentit, ha posat l’exemple d’autors com Gabriela Wiener, que acaba de publicar una història sobre les conseqüències del colonialisme en el present o de Vuillard, «un dels escriptors europeus més interessants d’aquest moment», amb llibres que, sense ser històrics ni periodisme ni autobiogràfics repassa la petita història de grans fets, com els grans capitosts de l’economia alemanya que s’amagaven rere el règim nazi a L’ordre del dia. 

En l’apartat local, destaca la presència de Pàmies, que cada vegada introdueix més als seus textos matèria biogràfica sota capes de ficció o Enrique Vila-Matas, que «des dels seus inicis escriu des de dins, desdoblant-se i multiplicant-se». 

També Monika Zgustova, «que escrivint biografies d’altres persones en realitat parla de la seva experiència a l’exili» i, com a noves veus a tenir en compte, Anna Pazos, autora de Matar el nervi, o Jordi Amat amb El fill del xofer.