Antoni Ros Marbà: “M’hagués agradat dirigir a Rússia i no ho faré, però és igual, segueixo actiu i amb molts projectes”

El director d’orquestra i compositor ha estat reconegut amb el 440 d’Honor dels Premis Enderrock

Antoni Ros-Marbà a la seva taula de treball

Antoni Ros-Marbà a la seva taula de treball / Àlex Recolons

Àlex Recolons / ACN

Antoni Ros Marbà, director d’orquestra i compositor, ha estat reconegut amb el Premi 440 d’Honor que atorga la revista Enderrock. Als seus gairebé 87 anys, Ros Marbà rep el reconeixement, un més de la seva llarga trajectòria, “agraït i amb gran satisfacció” però deixant clar que continua actiu i amb molts projectes en cartera. Aquí, recorda que la temporada 2024-2025 estrenarà al Liceu l’òpera ‘Benjamin a Portbou’ i que està escrivint un Rèquiem sobre la vida i la mort. “La vida és com anar en bicicleta, si pares caus, i jo de moment no paro”, afegeix. Fent la vista enrere reconeix que li hauria agradat dirigir a Rússia, però assegura que està satisfet del camí fet i amb ganes de “seguir endavant”.

El músic català assegura que premis com el que rebrà el 7 de març a Girona de la revista Enderrock són coses “que porta l’edat”, ja que és un Premi d’Honor, i que sempre és agradable que “es reconegui la feina que un ha fet i si és en vida, millor”. També ha posat en valor el fet de rebre un guardó d’una revista de “prestigi” que fins ara no incloïa la música clàssica i el jazz en els premis que atorga anualment. “Sempre he considerat que la frontera que separa la música clàssica de la resta és absurda”, recorda.

Tot i haver rebut la Creu de Sant Jordi o la Medalla d’Or del Gran Teatre del Liceu, Ros Marbà reconeix que segurament la seva trajectòria professional s’ha valorat més fora de Catalunya, una circumstància que no el molesta en absolut. “Estic integrat a la meva societat i al meu país, que és Catalunya, però he treballat tant aquí com a d’altres llocs amb la música, que és un llenguatge universal”, apunta.

Nous projectes

Ros Marbà assegura que, als seus gairebé 87 anys -els fa el 2 d’abril-, viu bé, amb l’energia pròpia d’una persona de la seva edat i amb molts projectes entre mans. Un d’ells és l’òpera ‘Benjamin a Portbou’ que estrenarà la propera temporada al Liceu i que voldria dirigir “si arriba en bones condicions” i l’altre, el Rèquiem sobre la vida i la mort que està composant, un projecte que feia temps que tenia pensat. “És un Rèquiem molt particular sobre la vida i la mort, que no s’ha de contemplar com un acte de gran tragèdia. La mort és un dels esdeveniments de la pròpia vida i fer aquest projecte em dona un esperit molt bo dels anys de la meva vida i del que pugui venir en el meu futur", assenyala. 

El músic assegura que està satisfet de la seva carrera i engrescat amb els projectes de futur, però fent la vista enrere reconeix que, en un moment determinat, li hauria agradat dirigir a Rússia, "per tot el que comporta en quant a tradició i trajectòria". Amb tot, recorda que a la vida "sempre queden coses per fer" i que ara està centrat en "seguir endavant".

Relleu assegurat

Antoni Ros Marbà lamenta que la música clàssica, en general, hagi quedat fora del radar de les noves generacions que, legítimament, han optat per escoltar altres tipus de música. Amb tot, creu que amb un esforç de promoció i foment per part de les administracions s'aconseguiria revertir en part aquesta situació. "Als joves no els ha de fer por anar a una sala de concerts. De fet, molts dels que hi van amb una certa prevenció s'hi acaben enganxant", assegura. 

El compositor contrasta aquesta situació amb la bona cantera de músics catalans que hi ha. Aquí, assenyala la bona feina que s'està fent a l'Escola Superior de Música de Catalunya o al Conservatori del Liceu d'on surten joves amb molta qualitat que ja toquen en orquestres simfòniques i de cambra.