«Cantar avui ‘Remena nena’ és un acte fins i tot contestatari»

Jordi Vidal es posa en la pell de Guillermina Motta en l’espectacle «Guillermotta», un concert íntim de cançons de la (molt més que) cantant catalana, acompanyat de Jordi Cornudella al piano i sota la direcció de Jordi Prat i Coll. Després de triomfar a teatres de tot Catalunya, «Guillermotta» arribarà el dia 23 de març al Teatre de Salt 

És estrany que en els temps que corren encara ningú no l’hagi criticat per interpretar una dona essent un home. 

Jo ho trobo maco. Tot és molt senzill: jo tenia ganes de cantar aquest repertori, i si el cantava una dona, ja no el cantava jo. La pirueta és intentar ser-ho sense arribar a ser-ho, perquè jo no sóc Guillermina Motta, ni de bon tros. Tot està fet des de l’amor i el respecte cap a ella, això es nota des del primer instant de l’espectacle.

Jo tenia ganes de cantar aquest repertori, i si el cantava una dona, ja no el cantava jo

Vostè no ho és, però: qui és Guillermina Motta?

És una de les artistes totals del panorama artístic català. Tocava moltes tecles i sabia ser frívola o profunda o íntima, segons quan toqués ser-ho. Aquesta ductilitat que tenia per passar d’un registre a l’altre com a forma d’entendre la vida, em fascina.

Està prou reconeguda?

No ho està gens. 

Guillermina Motta no està gens reconeguda

Per quin motiu? 

En primer lloc, perquè quan la Guillermina vol defensar una cosa, ho fa fins al final i amb fermesa, no s’està d’històries, no mira de quedar bé amb ningú. 

I després?

Després, perquè en aquest país, si no tens una etiqueta no saben on col·locar-te, i ella ha fet tantes coses que no és intèrpret, no és cantant, no és comentarista, no és tertuliana, no és presentadora de TV... perquè ho és tot. Aleshores no se sap on situar-la. Aquests personatges són incòmodes.

Té idea de si aquest espectacle li agrada?

Només li diré que no surt mai de casa, però ha vingut a veure «Guillermotta» tres vegades. La vam convidar i dubtava si venir, ja li ha dit que no surt de casa, però finalment es va decidir a venir a veure’ns i ha repetit dues vegades més. Amb això està tot dit.

Li va fer algun comentari?

Sí, vam estar xerrant en acabar. A més, parlem de tant en tant, li truco i ens posem al dia.

Quan la Guillermina vol defensar una cosa, ho fa fins al final i amb fermesa, no s’està d’històries, no mira de quedar bé amb ningú

El primer èxit de Guillermina va ser «Els snobs». Encara n’hi ha?

Molts (riu). És una raça que ha tornat a renéixer, després d’un temps que no se’n veien gaires.

Què es troba al país de les guillermines? 

L’hi hauríem de preguntar a ella, jo no hi he estat.

«Vota Motta», que és el títol d’un seu àlbum, seria encara un eslògan adequat?

Aquest és l’eslògan que necessitem tots actualment. És L’ESLÒGAN, en majúscules.

Com seria una Motta presidenta?

Ha, ha, segur que tot ens aniria millor i que gaudiríem molt més de la vida que ara.

Vostè remena amb ganes, tot i no ser nena?

Jo remeno tot el que calgui, sempre. Si cal remenar, es remena. Tot i que «Remena nena» no és precisament la cançó que més m’agrada, a l’espectacle en fem un joc. 

Una altra cosa estranya: que encara ningú no hagi intentat censurar aquesta cançó. 

Realment, cantar avui «Remena nena» és un acte de rebel·lia. Contestatari, fins i tot.

Amb una Motta presidenta tot ens aniria millor i gaudiríem molt més de la vida que ara

Contra qui?

És que ara no es pot dir res! Sembla que en benefici d’algunes coses -no em faci dir quines- han sortit perjudicades la llengua, la ironia, el joc de paraules... 

Ja que ha dit que no és aquesta la seva cançó preferida, li pregunto ara quina és.

Buf! Són moltes. La primera que vaig sentir de Guillermina Motta va ser la «Cançó del desig farsant», amb música seva sobre un poema de Josep Maria de Sagarra. És una preciositat. Allà ja em vaig enamorar d’ella. Però n’hi podria dir moltes altres, de preferides, potser quaranta. No tindríem prou contraportada per a esmentar-les totes.

Subscriu-te per seguir llegint