«Sant Jordi és el dolent de la pel·lícula, els herois són els dracs»

La rosinca Marta Gibert, periodista de TV3 des de fa divuit anys, debuta en el món de la literatura infantil amb «Els nens ferotges», un relat en el qual ni els nens són tan innocents ni els dracs, pobrets, són tan malvats, amb il·lustracions de Laia Ferraté  

A TV3 també ens expliquen contes?

He, he, jo intento explicar històries reals, amb el màxim rigor. Per tant, no sé si a vegades poden semblar contes (riallada)

«Els nens ferotges». El títol és una experiència personal?

Tinc dues filles i, pobretes, no els puc dir ferotges. En tot cas, els nens són ferotges quan són petits, quan xuclen i t’esgoten i absorbeixen mot temps de la teva vida. Podríem entendre això com a ferotge. Sí que potser he conegut algun nen ferotge, però en general no ho són gaire.

Vostè és del món de la premsa: els dracs tenen mala premsa?

Encara en tenen, però cada cop menys. Abans eren totalment uns monstres, ara ja hi ha històries amables amb els dracs, no és només la meva, que fan que te’ls puguis estimar.

Un nen és un motlle amb una personalitat, però després es va fent amb el temps i pot sortir de qualsevol de les varietats

I al revés: els nens tenen massa bona premsa?

Mmm... N’hi ha de tota mena, igual que d’adults. Hi ha molta varietat.

A vegades es diu allò que seria molt maco un món governat per nens.

No els tinc en un pedestal. Un nen és un motlle amb una personalitat, però després es va fent amb el temps i pot sortir de qualsevol de les varietats.

Sant Jordi es va precipitar, matant el drac?

Segons la meva mirada, Sant Jordi seria el dolent de la pel·lícula (riu). Per mi, els herois són els dracs.

Sigui benèvola, que ell ho feia per salvar la princesa.

Aquesta és una altra història a revisar. Primer, no hi ha tantes princeses, i després, com a dones, ja s’apanyen soles.

És necessària una amnistia? 

(Queda sorpresa)

Em refereixo a una amnistia per als dracs, és clar.

No cal, també s’espavilen sols.

Primer, no hi ha tantes princeses, i després, com a dones, ja s’apanyen soles

I què passa amb les bruixes, ogres i dimonis, també maltractats als contes?

A les bruixes, com als dracs, els tinc simpatia. A vegades depèn de la mirada de qui mira, i jo les miro amablement. També podrien ser protagonistes d’una meva història.

Què ensenya tenir fills?

Ensenya a tenir molta paciència. Fan que et continguis davant tota la rauxa, totes les energies negatives i totes les emprenyades que puguis tenir. Et fan ser més pacient i pensar més les coses. En definitiva, et fan madurar.

L’escola és perquè els nens siguin feliços?

Hem d’intentar que els nens siguin feliços sempre. Però a l’escola, i també a casa, hem d’intentar que siguin educats i que estiguin formats amb valors. I sobretot, que siguin molt crítics i que pensin per ells mateixos, que no es deixin arrossegar per les tendències que estiguin de moda.

A vostè quin monstre l’espantava, de petita? 

Dec ser molt valenta, perquè no en recordo cap que m’espantés. Això sí, sempre m’han fet por les pel·lícules de por. En devia mirar una, i com que se’m va posar malament, sempre més les he evitat. Potser sóc valenta per això, perquè no tinc un imaginari que em faci patir.

Els fills t fan ser més pacient i pensar més les coses. En definitiva, et fan madurar.

I d’adulta?

Ara m’espanten el monstre de la guerra, el de la incomprensió, el dels extremismes i el dels no diàlegs.

Subscriu-te per seguir llegint