'Oppenheimer' es corona en els Oscar

La història en passat i en present, en cinema i en la vida real, s'ha donat la mà enguany en els Oscar. ‘Oppenheimer’, l'obra sobre el pare de la bomba atòmica, s'ha coronat com la millor pel·lícula en la 96a edició dels premis de l'Acadèmia de Hollywood. Aquesta ha estat una de les set estatuetes d'una pel·lícula que arribava amb 13 nominacions i que ha portat al seu primer Oscar com a director en la seva vuitena nominació general a Christopher Nolan i a Cillian Murphy com a millor actor. Els premis per a Robert Downey Jr com a actor de repartiment i els de fotografia, muntatge i banda sonora, han completat el seu triomf.

La victòria com a millor pel·lícula, a la qual una estranya presentació per part d'Al Pacino hi ha afegit una sensació de anticlimax, ja s'anticipava. Representa la consagració definitiva de Nolan, un autor imprescindible avui, i de la seva aposta per un cinema entès de manera clàssica, en sales i en cel·luloide (com també ha defensat apassionadament el director de fotografia Hoyte an Hoytema).

Després de diversos anys d'Oscar lliurats a pel·lícules de tall més independent, com l'any passat 'Todo a la vez en todas partes', o abans 'Coda', 'Parásitos' o 'Moonlight', retorna als Oscar al seu lliurament al cinema comercial, però no de superherois. I ha acabat de dirimir el duel cinematogràfic que 'Oppenheimer' va lliurar enguany amb ‘Barbie’. La pel·lícula que va recaptar gairebé 1.500 milions de dòlars a les taquilles de tot el món ha marxat del Dolby Theater només amb l'esperat Oscar de millor cançó per ‘What was I made for?’ per a Billie Eilish i el seu germà Finneas, els guanyadors més joves amb dues estatuetes, però cap de les altres set a les quals optava.

La Gala dels Oscars en imatges

Veure Galeria

Poques sorpreses i triomf de Stone

El premi a la millor pel·lícula per a 'Oppenheimer' era també el cim d'una nit amb poques sorpreses, on s'han complert aquest i la majoria dels pronòstics, incloent-hi els aplaudits a millor guió per a ‘Anatomia de una caída’ i, en categoria adaptada, per a ‘American Fiction’. I la major incògnita a la qual s'arribava a la nit, la de l'Oscar a millor actriu, s'ha acabat resolent a favor d'Emma Stone, que ha guanyat la seva segona estatueta després de la de ‘La la land’ per la seva creació de Bella Baxter en ‘Pobres criaturas’, la pel·lícula de Yorgos Lanthimos també premiada en maquillatge i perruqueria, disseny de producció i vestuari.

La seva victòria ha deixat a les portes de la història a Lily Gladstone, ja la primera actriu protagonista nadiua estatunidenca nominada en la categoria pel seu treball en ‘Los asesinos de la luna’. I ella, i la pel·lícula de Martin Scorsese, ha marxat buit, com 'Maestro' o 'Vidas pasadas'.

La fi dels somnis espanyols i una nit política

La predictibilitat d'aquesta edició, que ha deixat aplaudits moments com l'Oscar d'actriu de repartiment a Da'Vine Joy Randolph pel seu treball en 'Los que se quedan', ha estat també la portadora de males notícies per als somnis espanyols. El de ‘Robot Dreams’ en categoria d'animació se l'ha emportat “El chico y la garza”, la pel·lícula del mestre de l'animació Hayao Miyazaki. I ‘La sociedad de la nieve’ no ha pogut en pel·lícula internacional amb la britànica ‘La zona de interés’ ni en maquillatge i perruqueria amb ‘Pobres criaturas’.

El triomf de la pel·lícula de Jonathan Glazer davant de la de J. A. Bayona ha deixat un dels moments políticament més intensos d'una nit on, dins i fora del Dolby, es punxava la bombolla de glamur per a recordar els horrors que, més enllà del cinema, sacsegen el món.

Pablo Berger: "La nominació de 'Robot dreams' ens obre a molt més públic"

Manifestants que clamen per un alto-el-foc a Gaza han retardat l'arribada d'estrelles a la catifa vermella i el teatre i la retransmissió televisiva ha començat amb diversos minuts de retard. I encara que Jimmy Kimmel, el mestre de cerimònies, no s'ha referit a la causa en el seu monòleg inicial, encara que sí al retard, aquesta s'ha fet visible en el Dolby.

Alguns dels artistes i convidats portaven en les seves solapes un pin d'una campanya que urgeix a aquest alto-el-foc i altres fins i tot fermalls amb la bandera palestina. I en recollir la seva estatueta per una pel·lícula que retrata la banalitat del mal a les portes d'Auschwitz, Glazer ha donat el discurs més contundent.

“Totes les nostres eleccions les vam fer per a reflectir i confrontar-nos amb el present, no per a dir ‘mireu el que van fer’ sinó “mireu el que fem ara’”, ha dit el director. “La nostra pel·lícula mostra on porta la deshumanització, dona forma al nostre passat i el nostre present. Ara mateix som aquí com a homes que ens neguem al fet que el nostre judaisme i l'Holocaust siguin segrestats per a una ocupació que ha portat al conflicte per a tanta gent innocent, siguin les víctimes del 7 d'octubre a Israel o en l'atac en marxa a Gaza. Totes són víctimes d'aquesta deshumanització. Com ens resistim?” L'audiència ha fet diversos aplaudiments.

Poc després una altra de les guerres obertes, a Ucraïna, portava també fins a l'Oscar a millor documental a Mstyslav Chernov, el periodista de Associated Press que ha realitzat ‘20 dies a Mariúpol’. Era el primer Oscar per al seu país, però Chernov ha donat un apassionat discurs assegurant que ho canviaria perquè Rússia no hagués envaït Ucraïna. “No puc canviar la història. No puc canviar el passat. Però tots junts podem assegurar-nos que la història es registra correctament i que triomfa la veritat”, ha dit entre aplaudiments. “El cinema forma memòries i les memòries formen la història”.

Era un missatge polític que també deixava Murphy, que en la pantalla dona vida al pare de la bomba atòmica. "Vivim en un món d'Oppenheimer", recordava, abans de dedicar el premi "als que treballen per la pau en tots llocs".

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona