El Sismògraf convidarà a fer d’explorador cíborg del subsol i a veure envasar persones al buit

Una caminada fins al volcà Montsacopa amb un geògon per escoltar els moviments de les plaques tectòniques; un espectacle que converteix l’espectador en explorador cíborg del subsol, equipat amb llums frontals i polseres que vibren quan el planeta té activitat sísmica, o una actuació en què s’envasaran persones al buit són algunes de les propostes de la setzena edició del festival Sismògraf d’Olot, que se celebrarà del 18 al 30 d’abril. 

En el tercer any des de la transició del Sismògraf de mercat estratègic de la dansa a festival de les arts vives i el paisatge, posant el moviment del cos i del planeta al centre, el certamen olotí es desdobla en dos caps de setmana d’abril: un dedicat a l’escena més experimental, del 18 al 20, i el Sismodansa, el 26, 27 i 30, amb una programació artística vinculada al Dia Internacional de la Dansa en escenaris singulars de l’espai públic, la biblioteca i el teatre.

Sismògraf 2024: un cap de setmana per a les arts vives i un altre per a la dansa

En total, es podran veure una trentena de propostes d’arts vives molt diverses, amb espectacles de sala i carrer, propostes participatives, interdisciplinàries i instal·lacions, tant nacionals com internacionals. 

El cartell del Sismògraf d’enguany, que inclou cinc estrenes absolutes i quatre estrenes a Catalunya, s’articula a partir de les anomenades Erupcions, dues grans línies argumentals que, sense ser buscades, com recorda la directora del certamen, Tena Busquets, tenen en comú les propostes d’enguany. 

Geopoètica és un primer conjunt de propostes que reflexionen de forma poètica sobre la terra, què hi ha sobre i què hi ha sota. És el cas de Cratera, dels portuguesos CiRcoLando, que l’any passat ja van ser al festival amb una instal·lació i ara hi tornen amb una proposta interdisciplinària sobre com és viure en zones volcàniques, un projecte, assegura Busquets, «que no podia no ser a Olot, perquè investiga per què els humans insistim a viure prop dels volcans tot i el risc». 

Així mateix, també hi ha Geophonic, de Lorna Rees & Activate Performing Arts, una caminada en què el públic usarà geòfons, aparells que detecten sorolls subterranis, per escoltar el moviment de la terra; o Sota terra, amb què Moon Ribas i Quim Girón faran sentir qualsevol moviment sísmic al planeta amb braçalets vibratoris a un públic que durà llums frontals per il·luminar l’espai. 

També formen part d’aquesta Europció Trickster-p, que faran jugar l’espectador amb i contra la natura; Bigert & Bergström, que mostraran com desafiar un tornado; els mapes de Maria Camila Sanjinés Encinales que connecten la memòria i l’emoció, i Nyamnyam, amb una reflexió sobre el paisatge.

L’altre gran eix argumental del festival és Artesanies i tecnologies, amb títols que reivindiquen la connexió i dependència entre els avenços tecnològics i la creació més tradicional.

En aquesta línia hi ha Cove, d’Última Vèrtebra, un espectacle de dansa sobre la construcció artesanal d’un cove a ritme de música electrònica; la reestrena d’Una illa, l’aliança de l’Agrupación Señor Serrano amb la intel·ligència artificial o Passatge, en què el creador audiovisual Albert Coma, col·laborador d’Isaki Lacuesta o Xavier Bobés, dotarà de nous usos llanternes antigues. 

Busquets destaca de la programació d’enguany que hi ha tan companyies joves com Projecte Ingenu com Kònic Thr, un dels primers col·lectius artístics que van incorporar les noves tecnologies a les arts escèniques. 

Amb vocació sostenible, però també inclusiva, el festival aposta per recursos per fer més accessibles els espectacles, com ara visites tàctils a les companyies per a espectadors amb problemes visuals o motxilles vibratòries, però també amb «projectes que ho són des del mateix ADN», com els de les companyies Eva Durban i Vero Cendoya. 

Més enllà de les Europcions, també destaquen projectes com Lemniscate, dels francesos Compagnie Bivouac, o Shrink 01995, de Lawrence Malstaf, una actuació amb diverses persones envasades al buit que comptarà amb voluntaris locals. L'escenògraf col·loca un cos embolicat entre dues grans làmines de plàstic transparent mentre un aparell n'aspira l'aire gradualment, fins que el cos queda envasat al buit suspès verticalment. 

El primer cap de setmana del festival culminarà al Parc Nou en Moviment, el programa dominical de dansa i arts vives que portarà quatre propostes d’Extremadura, Andalusia i Euskadi.

Sismodansa

Pel que fa al Sismodansa, hi haurà dues estrenes absolutes: Entre de la Companyia Eva Durban, que inclou ballarins amb moviment biomecànic singular, i Fairy tales de la companyia txeca Pocketart, una revisió dels contes clàssics i dels seus finals feliços i del paper de les dones en aquests contes.

Completaran la programació del Sismodansa dos monòlegs de dansa, el de Quim Bigas sobre la felicitat, i el de Laura Alcalà Freudenthal/LaSúbita i Irene Vicente Salas sobre els millennials.

La resta, son un compendi de mirades: cap a la masculinitat per Àngel Duran, cap al territori i qui l’habita per l’Esbart Rocasagna amb la col·laboració de Quim Bigs o cap al cos com a arxiu personal, cultural i virtual per Ingri Fiksdal & Núria Guiu, per exemple.