1.536 pàgines i deu anys per acostar-se a la vida «insondable» de Josep Pla

1.536 pàgines per posar negre sobre blanc a la vida del més gran prosista català modern, però també un dels escriptors més polèmics, sempre envoltat d’ombres. El jove que comença a interessar-se per l’escriptura, el reporter internacional que als anys 20 irromp com a escriptor exitós, el periodista polític al servei de la Lliga, el militant antirepublicà que es va declarar obertament profranquista durant la guerra, l’autor que més va fer per recuperar els lectors en català durant la postguerra i també el que es va encaparrar a enllestir la seva obra completa prenen forma en l’esperada biografia de Josep Pla que signa un dels màxims especialistes en el palafrugellenc, Xavier Pla (Girona, 1966), una extensa obra per aportar llum a un personatge «apassionant i atractiu», però amb una vida «insondable», perquè «com més coses en saps, no forçosament el coneixes millor». El professor de Literatura Catalana Contemporània a la Universitat de Girona (UdG) i director de la Càtedra Josep Pla de Literatura i Periodisme culmina amb Un cor furtiu. Vida de Josep Pla, que arriba aquest dimecres a les llibreries amb Destino, una recerca iniciada fa més d’una dècada. Es publicarà en castellà al maig i demà (19.00) es presenta a la Fundació Josep Pla de Palafrugell. 

Després de capbussar-se en una quantitat ingent de testimonis i documents, entre els quals més de 4.000 cartes inèdites dipositades a la Fundació Josep Pla i 1.800 documents fins ara desconeguts que es conserven a la casa familiar, el Mas Pla, catalogats pel seu nebot, Frank Keerl Pla, Xavier Pla ha construït el retrat més complet que s’ha fet mai de l’autor d’El quadern gris. 

Ja avança que «no és la biografia definitiva», perquè sempre queden coses per descobrir, però sí «la millor que podia fer» amb tot el que ha tingut a l’abast, dels darrers amics vius de l’escriptor a l’ampli fons que es conserva a la fundació, com ara 35.000 cartes inèdites de les quals ha fet «una prospecció» per donar veu a l’entorn del literat, especialment a les dones de la seva vida.

L’especialista ha pogut treballar amb quaderns, agendes, notes, documents de guerra, contractes i fins i tot rebuts de la llum i l’aigua o factures d’hotel atresorats pel mateix autor. «Conservava tot allò que donés testimoni de la seva existència», reconeix Xavier Pla, que a partir d’aquesta documentació quotidiana gairebé ha pogut resseguir la vida del palafrugellenc dia a dia fins a aportar llum sobre episodis directament ignorats o molt desconeguts de la seva biografia, tocant aspectes com les seves relacions familiars i amistats i la seva empremta en la política catalana i espanyola de bona part del segle XX i reforçant la tesi de la seva dedicació a l’espionatge i contraespionatge.

El director de la Càtedra Josep Pla destaca que ha intentat explicar la vida de Pla sent coherent amb la seva manera de viure i escriure, anant més enllà de les formes acadèmiques i pensant que la biografia havia de ser «un material per ser llegit», amb capítols breus i, en certa manera, autònoms entre ells.

Un dels primers obstacles que ha hagut de superar és que la literatura planiana és, per sobre de tot, una reflexió sobre la identitat, la personal i la col·lectiva. «És difícil explicar la vida d’un escriptor que s’ha dedicat a explicar la seva vida, és un autor que s’ha literaturitzat i automitificat molt», assegura, assenyalant que ha hagut de desfer el joc de miralls construït per Pla a partir d’autoretrats o autoentrevistes per treure’n l’entrellat, perquè «Pla era i no era» i «sempre està envoltat per una llegenda literària ideada per ell mateix». 

«La furtivitat el defineix com a escriptor, no només li agradaven les coses clandestines, com el contraban o l’espionatge, sinó que fins i tot la seva obra més rellevant és la simulació d’un dietari de joventut», continua.

«Sense oblidar mai que va ser un gran escriptor», ha volgut «girar la vista a la documentació i als fets», «sent honest» i escrivint a partir del que podia confirmar i «posant tots els interrogants sobre la taula».

Una de les primeres sorpreses ha sigut comprovar que, mentre era viu, Josep Pla va intentar que, com a mínim quatre autors -entre els quals Manuel Ibáñez Escofet i Baltasar Porcel- li escrivissin la biografia. No se’n va sortir, assegura, perquè «no necessitava un biògraf, sinó un transcriptor de la versió biogràfica que ell mateix volia fixar per a la posteritat».

La guerra de Pla

La posició de Josep Pla durant la Guerra Civil i els anys posteriors és un dels períodes que més ha treballat el biògraf, que ha pogut reconstruir com va viure el conflicte a partir de quatre quartilles manuscrites inèdites en què va apuntar tots els llocs de França, Suïssa i Itàlia on van estar-se amb la seva parella, Adi Enberg, entre el juliol del 1936 i gener del 39. 

Tenint en compte que és una època sobre la qual Pla no va escriure mai, el biògraf s’ha basat en l’itinerari que traça l’autor i s’ha adonat que la parella no passa mai més d’una setmana sencera al mateix lloc. «Fugien? Tenien una missió? Escrivien? No ho sabem», admet, tot i que sí que ha pogut constatar que és el pare d’Enberg, el consol de Dinamarca a Barcelona, qui finança tots aquests viatges i no Francesc Cambó, com s’havia dit sempre.

Un dels documents més rellevants que ha pogut consultar el biògraf, però, és una agenda personal de 1944 on l’empordanès va apuntar la gent que veia cada dia. Aquestes trobades incloïen químics i alts directius d’una multinacional surotapera, membres de l’Oficina de Serveis Estratègics, la precursora de la CIA, a qui va convidar a Llofriu, o diverses trobades, a Barcelona i Madrid, amb representants de l’I9, els serveis secrets britànics d’intel·ligència, encarregats d’organitzar l’evasió de soldats aliats des del Rosselló.

Tot apunta, assenyala Xavier Pla, que l’escriptor i el seu germà Pere formaven part d’una xarxa d’evasió i de contraespionatge a favor dels aliats, anomenada Pat O’Leary, que operava des de l’Escala, on tenia un pis.

Els manuscrits de Josep Pla de l’editorial Selecta, a l’abast de tothom

Donar «veu pròpia» a les dones de la seva vida

La idea que travessa tot el llibre és el cor del títol, perquè «Josep Pla no era una figura antisentimental que ens ha arribat», assenyala Xavier Pla, sinó «una persona que va estimar molt i que es va fer estimar», i de fet, totes les relacions d’amistat i amoroses que va tenir es van mantenir al llarg del temps.

Gràcies sobretot a la correspondència, però també fent treball de detectiu a les xarxes socials, l’especialista ha pogut «donar veu pròpia» a les parelles de Pla, dones que tot i no aparèixer de forma explícita a la seva obra, són imprescindibles per entendre la seva vida. És el cas d’Adi Enberg, amb qui va consolidar «una parella moderna i anticonvencional, perquè estaven junts tot i viure separats», Lilian Hirsch, Aurora Perea o Consuelo Robles, de qui ha pogut rescatar una entrevista enregistrada l’any 1973.

Amb tot, un dels passatges més especials d’Un cor furtiu és «una preciosa relació d’amor virtual» que un Pla ja sexagenari va establir amb Luz, una jove de bona família de Buenos Aires a qui va conèixer tornant de l’Amèrica del Sud el març del 1958. Van establir un vincle epistolar i ella va arribar a visitar el Mas Pla. «El lector hi veurà el cor amagat de l’escriptor, perquè són unes cartes d’una gran delicadesa i sensibilitat que reconcilien amb el Pla madur», apunta el biògraf.