Maria Jaume: «El reggaeton pot ser una música igual o més elaborada que la que feia abans»

Maria Jaume presenta avui a l’Auditori de Girona el seu gir a l’electrònica i els sons urbans

Maria Jaume, en una imatge promocional. / DdG

Girona 22 MAR L 2024 6:36 Actualitzada 22 MAR L 2024 10:16

«El que passa és que he madurat, he descobert molta música nova i he trobat el meu camí», resumeix la cantant Maria Jaume. La mallorquina es va donar a conèixer com a cantautora amb Fins a maig no revisc (2020), després va virar cap al pop a Voltes i voltes (2022) i ara presenta el gir definitiu amb el seu tercer àlbum, Nostàlgia airlines, publicat aquest març amb Bankrobber. La presentació oficial d’aquesta nova aposta per l’electrònica i la música més urbana serà aquest vespre a l’Auditori de Girona.

Per Maria Jaume ha estat «un canvi totalment orgànic i natural». «El primer disc tenia cançons escrites amb 17 o 18 anys, i al segon ja vaig començar a deixar enrere la imatge de cantautora intimista. Ara he crescut i he vist que el que m’agrada va més per aquí», resumeix.

El canvi de registre arriba al punt d’acostar-se al reggaeton en un parell de temes, Super mala pinta (amb Renaldo & clara) i Ella sempre crema. Quan li pregunten per un gènere sovint injuriat, ho té clar: «la mala fama del reggaeton ja està superada i, si no, ja és hora que ho fem. És un gènere com els altres, amb coses mal fetes i masclistes com a tot arreu, però se’n pot aprendre moltes coses, com de tota la música». «Jo he descobert que el reggaeton pot ser una música igual o més elaborada que la feia abans», sentencia.

Nou so, mateix esperit

Amb cançons coescrites i produïdes per Lluís Cabot (Da Souza), l’artista defineix el disc com «un punt Frankenstein», en el bon sentit, perquè «el resultat és millor, perquè tries el millor de cada casa», amb un sistema de treball amb què les cançons no han nascut simplement de «jugar» amb la guitarra per compondre com fins ara. «Això hi és, però també hem treballat molt a partir del bucle», apunta.

El que no canvia, des del mateix títol del disc, és la textura malenconiosa que impregna la música de Maria Jaume. «Al final, rere les cançons hi soc jo i aquesta malenconia forma part de mi. Aquest àlbum està fet des d’un lloc més distès, però m’agrada ficar-hi una mica de mal rotllo. M’agrada el contrast de pensar que pots estar ballant una cançó i de cop dir, ostres, quin missatge més dur», apunta.

La nostàlgia d’un paisatge, el de la Mallorca prèvia al turisme que mai va conèixer; la sensació de desubicació de viure a cavall entre l’illa i una Barcelona irreconeixible per la massificació i com això canvia les relacions socials i la quotidianitat formen part de les lletres de Nostàlgia airlines. «Sí, s’hi parla d’una Mallorca no viscuda, però sobretot de sentir que et fan fora de casa teva, de la la falta d’habitatge i com això afecta al teu entorn més proper... tot això forma part del meu dia a dia», assenyala.

Ho fa amb cançons com Cala Rajada 1964 o Hoteles, sol y playa, una col·laboració amb Pau Debon (Antònia Font) en què es cola també la veu de l’avi de la cantant i un sample de Bajo el cielo de Palma de Bonet de San Pedro. «És una cançó que el meu padrí canta sempre i que parla de com nés de bonica Mallorca per vendre-la als turistes, ens agradava casar-ho amb el desastre turístic que és ara», explica.

El disc també inclou col·laboracions amb Julieta -«a Trista a Miami hem intentat unir els nostres dos universos, que tenen en comú la suposada superficialitat de la feina de músic» o Mar Grimalt, una de les noves veus que arriben amb força de les illes.

Maria Jaume, que va despuntar al concurs Sona9 del 2019, és una de les puntes de llança d’aquesta remesa de veus femenines, que també inclou Júlia Colom, Clara Fiol (Marala) o Maria Hein: «algunes, com Júlia Colom, fa molts anys que canten, però és cert que cada vegada arriben més a Catalunya. I d’ençà d’això, són referents per molta altra gent, que té més ganes de cantar».

En el concert de l’Auditori de Girona estarà acompanyada d’una banda formada per Lluís Cabot, Joan Vallbona, Joan Torné i Lídia Facerias. Ja avança que tocarà «poc» la guitarra i que les cançons més antigues seran «reversionades» i sonaran «diferents». Jaume tancarà el cicle Descoberta de l’Auditori i el públic estarà a peu dret, per les característiques de la posada en escena.

La de Girona, però, no és l’única data gironina que té a l’agenda: el 8 de juny també serà a l’Ítaca, en un dels escenaris més veterans del festival, la plaça Major de Gualta, després de passar pel Primavera Sound o el festival Vida.