“Tothom sabia que existien les bruixes”

Marta Retano (Barcelona, 1987), doctora en Biologia Vegetal, debuta com a escriptora amb la seva primera novel·la històrica, Sendero de estrellas. La història, ambientada entre el Pirineu i la Girona medieval, descriu les curanderes que eren acusades i perseguides per bruixeria.

Al segle XVI a vostè se li haguessin titllat de bruixa?

És probable. Qualsevol dona que manejava els coneixements de les plantes, cosa que la resta de la població no entenia molt bé, i sortia de la norma, era fàcilment acusada de bruixeria.

Les seves raons tindrien!

(Riallada). No seria una bruixa, en el sentit estricte de la paraula, però els meus veïns no estarien tan segurs.

No estaven bé vistes les remeieres o les bruixes, però igual la gent assistia a elles.

Acudien per necessitat. Quan en aquests llogarets aïllats de Catalunya es posaven malalts depenien d'elles. Tothom sabia que existien les bruixes. No molestaven, tampoc s'integraven del tot. I no era fins que apareixia algú amb algun interès personal que començaven les acusacions i els judicis.

S'amagaven?

Era una figura una mica ambigua. Ningú volia admetre obertament que es barrejaven amb elles. Era estima i recel al mateix temps. Havien de anar amb cura.

El protagonista viatja a Girona. Com era la Girona d´aquell temps?

Estava coronada per un castell i envoltada de muralles. Llavors començava a haver-hi alguns tallers de teixit de llana. En el social, la noblesa anava en decadència i començaven a cobrar importància els mercaders, els amos de tallers i de negocis a la ciutat. I després estava la classe treballadora.

Quina força va tenir la inquisició a la província de Girona?

La inquisició a Catalunya no era la inquisició castellana, no tenia tant d'afany per caçar bruixes, sinó que estava més preocupada pels corrents protestants. Les acusacions solien venir de veïns o col·lectius rivals i els judicis estaven organitzats per jurats populars.

Descriu una sèrie d'herbes de Girona i del Pirineu. Quina era l'herba estrella?

Era molt popular la belladona que, a més, a Catalunya és molt difícil de trobar. Era utilitzada tant per les curanderes com pels cirurgians. És una de les que té més nom i que està més lligada a la figura de la bruixa.

Herboristeria però amb certa part màgica, el ritual.

La novel·la explica aquesta evolució. Comença amb una curandera dels Pirineus amb encanteris, màgia, misteri... Després la protagonista entra en contacte amb el cap d'apotecaris de Barcelona, que van ser els pioners a aplicar el mètode científic a la preparació, basat en la raó i l'experimentació . He intentat reflectir aquesta evolució i aquest canvi en el viatge que fa la novel·la

Sembla increble que una cosa tan antiga com l'herboristeria torni a estar de moda.

Es va perdre durant dècades i des de fa uns quants anys ha tornat a ressorgir. La veritat que està molt bé que es recuperi el saber antic, sempre amb prudència. Encara hi ha remeis que no estan provats i que no són segurs per més que es venguin com a “naturals”.