Ginestà: «Ens sentim distants de la música urbana, però al final, parlem del mateix»

En un panorama musical escorat clarament cap a la música urbana, Ginestà s’ha guanyat fama de duo dedicat a les cançons d’amor i melancòliques. Fruit d’aquests darrers anys tocant en festivals i festes majors, però, el grup s’ha adonat que «la fórmula de les cançons intimistes queda curta pels grans escenaris». «Ens hem passat els últims temps tocant en llocs molt grans, com el Canet Rock, l’Strenes... i hi hem vist que les cançons boniques, que ens encanten i les gaudim moltíssim, s’hi veuen molt petites. Ens venia molt de gust l’eufòria, saltar i ballar sobre l’escenari», assegura Pau Serrasolsas, la meitat de Ginestà juntament amb la seva germana Júlia. Tots dos obren divendres el festival Strenes (Teatre Municipal de Girona, 21.00) amb la presentació del seu quart disc, Vida meva, en què aposten per un pop més electrònic pensat per lluir als directes.

L'Strenes tindrà un nou escenari per als concerts gratuïts

«Ha sigut una evolució natural, en cada gira hem anat avançant: al principi fèiem concerts que eren molt plans amb balades, més endavant hi vam començar a introduir cançons més mogudes i en aquest, encara més. Tot i això, als concerts sempre hi ha aquesta essència del Ginestà més poètic», explica Júlia Serrasolsas.

A Vida meva expliquen una història d’amor en ordre cronològic, dividida en dues etapes: la primera, retrat d’un amor pausat i estable en què «toca començar a fer-se gran i pensar en un futur» i la segona, marcada per la ruptura i la seva superació, però amb «un desamor que es pot ballar molt». «És un amor que es resignifica: de l’amor cap a la parella a l’amor cap a tu, et retrobes, t’adones de la importància de la teva xarxa, que has d’estar a gust i estimar-te», expliquen.

Blaumut, Els Amics de les Arts i Ginestà presentaran nou disc a l'Strenes

Els dos reconeixen que treure un disc conceptual en temps de singles i cançons de consum ràpid té un punt de «romàntic», però no hi volien renunciar. «Segurament cap cançó de l’àlbum serà la més escoltada de l’any. Quan en llences tretze la cosa funciona així, però nosaltres imaginàvem aquest disc com una història i tenia poc sentit fer-ho d’una altra manera. El títol, la portada... tot era massa rodó per anar publicant cançons mes a mes», explica en Pau, que admet, això sí, que tot i que acaben de treure disc, tenen previst treure alguna cançó nova més endavant. «Al final, no podem viure fora del mercat i la indústria, s’han de fer equilibris», afegeix.

Ho corrobora la seva germana, que apunta que aquesta pressió per llançar material nou constantment hi és. «La pressió la patim, però ens hem adonat que el que està bé del nostre projecte és que podem diferenciar-nos, tot i formar part de la mateixa generació que molts grups: si busco una manera de fer, si busco cançons d’amor, si busco un llenguatge jove i uns ritmes concrets, puc pensar en Ginestà», explica.

Preguntats per si se senten una rara avis en la música actual, asseguren: «Hem trobat el nostre forat: ningú s’hi fica i és difícil que algú pugui fer alguna cosa semblant al que fem nosaltres i això és una virtut. Som una cosa estranya en la manera que està conformada la indústria, però ens hi sentim còmodes».

«Ens sentim distants de la música urbana, però al final, parlem del mateix, amb un llenguatge diferent perquè tothom ve d’on ve i té els referents que té», subratllen. «Tenim la mateixa edat i ens plantegem coses similars a nivell vital», apunta Júlia Serrasolsas sobre els músics de l’escena urbana, i posa com a exemple un dels col·laboradors del disc, Triquell, amb qui han «conversat molt sobre què és l’exposició i sentir-te malament i haver d’aguantar el tipus».

El seu quart treball també inclou la primera col·laboració amb la seva germana Maio, que comença a despuntar en la música; Maria Hein i Niña Polaca, artistes que estan estudiant si seran divendres al concert de Girona, que marca l’inici d’una gira que els durà al festival Cruïlla, l’Harmonia de les Planes d’Hostoles o el Portalblau de l’Escala.

El que sí que ja poden confirmar és que preparen «un directe molt més enèrgic», alternant els temes de Vida meva i més antics, però adaptats a la nova proposta. «Els primers 35 minuts són sense parar, no volem deixar respirar ningú. Estem pensant tota l’estona a fer-ho més intens, i això agradarà al públic», prometen.

Júlia Serrasolsas remarca que «aquesta intensitat és també a escala emocional», perquè s’hi barrejaran «les cançons de plorar ballant amb les cançons més boniques, les antigues i les noves, fent una muntanya russa d’emocions».

Subscriu-te per seguir llegint