Jordi Amagat repassa la seva trajectòria a la sala Dalmau de Barcelona

El pintor gironí acaba d'inaugurar la retrospectiva «Re-visió», que es podrà visitar fins al 18 de maig

Jordi Amagat, en la inauguració, aquest dijous.

Jordi Amagat, en la inauguració, aquest dijous. / DdG

A.C.

La sala Dalmau de Barcelona acull fins al 18 de maig una mostra retrospectiva de l'artista gironí Jordi Amagat. Coincidint amb els 35 anys de col·laboració amb la galeria barcelonina, la mostra Jordi Amagat - Re-visió recull la seva evolució al llarg d'aquest temps. L'exposició inclou tots els registres de l'artista: des de petits dibuixos a grans acrílics sobre tela, paper i fusta, passant pels seus particulars collages, oferint una visió completa de la seva trajectòria.

En l'obra d’Amagat sempre han conviscut un món pròxim a l'abstracció i una personal obra figurativa. Dels inicis dels 90 la mostra presenta diferents obres sobre paper que mostren el seu domini de la matèria, així com l'interès pel color, que en aquests anys se centra en uns tons terra.

Amb els anys, Amagat incorpora la figura humana, una presència rotunda, robusta, que sol presentar amb una delicadesa que li acosta a l'art déco. A aquesta figura, s'uneixen paisatges onírics, sòlids, que amaguen rostres, històries, misteris… així com un ús més lliure del color, ampliant la paleta i aportant nous matisos cromàtics a les seves composicions. En les seves pintures més recents, el negre s'apodera de l'obra, però la seva combinació amb traços de potents vermells i grocs ens ofereix un resultat nou i vibrant.

Des dels seus inicis, l'artista gironí ha partit de les avantguardes històriques com el cubisme, el surrealisme, la pintura metafísica o l'art déco per a anar desenvolupant el seu particular univers en el qual s'amaguen paisatges, figures i, especialment, rostres. Al llarg de la seva carrera ha anat fent seves aquestes influències per a donar lloc a una personal figuració que ha anat despullant d'efectismes i elements innecessaris per a centrar-se en tot el que per a ell és essencial.

"Els grecs van crear la figura de l'Ouroboros, representada per una serp que es menja la cua, com una manera de dir que tots els processos són cíclics i que sempre són els mateixos amb diferents formes i contextos. Penso que aquesta exposició representa precisament això, una compilació d'obres que amb el temps es retroben novament i es mantenen els rastres del passat i del present com un cicle sense fi", assegura l'artista.