Entrevista | Marc Diudé i Pol Estrada Impulsors de 'Temperatura'

Creadors de la revista gironina "per anar a cagar": “Ens fa il·lusió que la revista sigui al lavabo de Pau Cubarsí”

Marc Diudé i Pol Estrada són el nucli dur de "Temperatura" juntament amb Mònica Clapers, que s'encarrega del disseny editorial i la maquetació

Com l'any passat, la publicació cultural presenta un nou número que surt coincidint amb la celebració de la diada de Sant Jordi

Pol Estrada i Marc Diudé durant la presentació del número d'enguany al Foment.

Pol Estrada i Marc Diudé durant la presentació del número d'enguany al Foment. / DdG

Albert Cornellà

Albert Cornellà

Què té de nou el número d'aquest any?

Aquest número, a diferència dels altres, té dues coses diferents: la primera és que és tot contingut exclusiu, fet per a la revista. En els dos últims, per quadrar pàgines i també perquè crèiem que era d’interès, havíem aprofitat algunes vinyetes i textos de les primeres revistes, que eren com una mena de fanzines, molt més primetes. I la segona és que hem volgut ampliar la secció dels passatemps.

Què hi havia abans i què hi ha de nou?

Abans hi havia els mots encreuats del Màrius Serra, les vuit diferències i sudokus. Tot això hi segueix sent, però ens interessava que l’apartat dels passatemps s’ampliés perquè el lector tingués la sensació que la revista està feta per entretenir-se, sense voluntat d’abanderar res. Hi hem inclòs laberints, enigmes, més diferències, allò de resseguir els punts, sopes de lletres... Volem que el lector hi participi d’una manera més activa.

Teniu una línia editorial concreta?

La línia editorial és com pensem nosaltres, però no és una cosa marcada perquè ja se sobreentén. A nivell de continguts, publiquem el que ens passen els col·laboradors. Podem debatre sobre què ens sembla més interessant, però l’última paraula sempre ho té qui ho signa. Pel que fa els textos, aquest any tenim molts autors diferents, professionals en el seu sector, i que tenen molta varietat estilística. I hi ha de tot: contes, articles, entrevistes variades...

A l'hora de seleccionar col·laboracions, teniu en compte la paritat?

No, perquè ja hi és. On sí que ho tenim més present és a les entrevistes perquè tenen un pes especial en la revista i ens obliguem a que siguin variades. També intentem tocar diferents sectors, des de literatura, música, esport, fins a la cuina. Aquest any l’entrevista que obre la revista és a la Maria Nicolau i és boníssima.

Hi ha algun lavabo gironí on us faci especial il·lusió que hi sigui la vostra revista?

De Girona ciutat, al de l’alcalde Salellas.

I de fora de Girona ciutat?

De comarques gironines, de Catalunya i del món, al de Pau Cubarsí, futur capità del Barça, de la Selecció Catalana i que ens donarà la sisena Champions. Des del primer número, quan vam començar a treure les primeres edicions que finançàvem a base de subscripcions, la seva mare ja s’hi va subscriure i no ha fallat mai. Me’n recordo que durant un parell de mesos, quan li portàvem la revista a casa, ens vam equivocar de bústia i hi vam haver de tornar o li vam haver d’entregar a través de contactes en comú. És molt amiga de la tieta de la meva xicota i els agrada molt llegir.

Es nota que en sou autèntics i fervents seguidors...

Nosaltres sabíem que el nano jugava a les categories inferiors del Barça, però no sabíem que seria la puta bèstia que és. Som soldats seus des d’abans que fos mainstream. Em vaig gastar 100 euros per comprar la samarreta de Cubarsí amb el 33 quan li van donar dorsal del primer equip, aquest setembre, que crec que encara no havia debutat ni amb el Barça B. Segurament vaig ser el primer que no fos familiar ni amic seu. Era arriscat perquè amb el temps hagués pogut envellir com una samarreta d’Isaac Cuenca o encara pitjor, però ara tot fa pensar que no. Ens fa il·lusió perquè és el més a prop que hem estat mai del Barça.

La seva mare s’hi va subscriure des del primer número i no ha fallat mai

Heu notat un creixement des que vau començar el projecte?

Ens ha sorprès que hi hagi gent que no son coneguts nostres i repeteixin. Quan venem per Sant Jordi, hi ha molta gent que ens diu: “Us la vaig comprar l’any passat i aquest any vull repetir”. Això, evidentment, ens agrada molt.

Hi ha la possibilitat que la vostra revista s’acabi distribuint a través d’un mitjà de comunicació?

No. Si passés pel sedàs d’algú altre no ens la sentiríem tan nostra. La intenció és deixar el projecte com està ara; tampoc volem créixer massa més. Ens funciona com a banc de proves, per publicar el que ens ve de gust, per conèixer gent interessant, per fer dinars i sopars i divertir-nos.

Finalment, qui vulgui el nou número de la revista on el pot comprar?

Ara la venem per internet. A les nostres xarxes socials hi ha enllaçada la pàgina. També venem en algunes llibreries i en els hipermercats Esclat. Per Sant Jordi tindrem parada a Girona i Olot, estem mirant també de ser a Banyoles però no sabem si hi serem a temps, i també serem a Barcelona de la mà de l’APPEC.