El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya atorga la Medalla d’Or a Joan Margarit a títol pòstum

El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya ha distingit amb la Medalla d’Or a títol pòstum a Joan Margarit. La celebració s’ha dut a terme a la seu del COAC a Barcelona en un acte en el qual la família ha recollit el guardó, acompanyada d’amics de l’arquitecte i poeta. Amb la seva màxima distinció, el COAC reconeix l’obra de Joan Margarit, un dels màxims referents de la cultura catalana de la segona meitat del segle XX que sempre va connectar l'arquitectura amb l'art a través dels versos. La poesia va ser, per a Margarit, una fórmula per reivindicar l’arquitectura i incorporar-la als seus versos, com mostren poemes com 'Càlcul d’estructures' i 'Última lliçó' o el llibre 'Per tenir casa cal guanyar la guerra' (2019).

L'arquitectura va ser l'altre gran pilar de la seva vida. Catedràtic d'Estructures a l'ETSAB, durant anys va exercir de calculista d'estructures amb Carles Buxadé i va col·laborar en obres de gran prestigi nacional i internacional, com l'Estadi Olímpic de Montjuïc o la Sagrada Família. També compta amb obra pròpia, entre la qual destaquen diversos edificis del campus de la Universitat Autònoma de Barcelona o el Parc Tecnològic, sense deixar de banda les seves col·laboracions amb arquitectes de la talla de Jordi Garcés, Enric Soria o Vittorio Gregotti.

La Medalla d’Or a Margarit, una escultura envoltada de simbologia

El guardó que distingeix l’obra de Joan Margarit és una escultura, obra de l’arquitecta i escultora Stella Rahola. L’artista ha concebut la Medalla com una obra dual per relacionar donant i receptor. D’aquesta manera, ha realitzat dues peces –una per a la família de Joan Margarit i l’altra per al COAC– que agafen la forma de dos anells, símbol de compromís, equitat i afecció.

Les peces, realitzades en tub de vidre borosilicat de 225 mm diàmetre i 7 mm de gruix tenen gravats uns versos del poema “Coneixement” de Joan Margarit, un poema que connecta arquitectura i poesia i que parla de l’esforç, del treball manual, de connectar amb allò primigeni.

Precisament per aquest motiu, l’artista escull el vidre borosilicat, un material que no es pot industrialitzar i que demana ser treballat exclusivament de forma manual. De fet, en l’àmbit de l’arquitectura, és un material que utilitzava Frank Lloyd Wright de manera experimental per fer els tancaments dels laboratoris de la Johnson Wax Wisconsin.

Medalles d’Or del COAC

Fins ara, han rebut la Medalla d’Or del COAC els arquitectes José Antonio Coderch (1984), Alejandro de la Sota (1996), Enric Miralles (2002), Francisco Sáenz de Oiza (2005) —tots quatre a títol pòstum—, a més d’Oscar Niemeyer (1990), Oriol Bohigas i l’Ajuntament de Barcelona (la van rebre conjuntament el 2008), Manuel de Solà-Morales (2012, també a títol pòstum) i Rafael Moneo (2018).