Història del paper assecant

Quan es toquen temes d’un passat recent, relacionats amb el col·leccionisme del paper imprès i escrit manualment, sovint ens trobem amb tota mena de curiositats, inconcebibles a hores d’ara, quan l’apartat de la comunicació tant ha vingut evolucionant, a diari i sense fre, amb contínues novetats que ajuden a les relacions tant comercials com personals. Una d’aquestes circumstàncies que ens sorprenen d’allò més i, per què no dir-ho, ens entusiasmen i omplen de sana nostàlgia, és la del paper assecant, presentat generalment en cartrons i fulletons de generós tamany, destinats quasi en exclusivitat a la publicitat de tota mena de productes i de serveis.

Una repassada a la col·lecció d’aquests exemplars ve a representar un viatge més al passat, i a conèixer de prop la història de tantes ofertes, molt abundoses en tant que aquest article arribava a gairebé tothom, a nivell personal, i en l’àmbit dels despatxos, empreses, col·legis, i d’altres. Una relació comercial, una crida informativa que com és de suposar no deixava de banda cap sector de consum i d’atenció popular, com ara el de la salut, i d’aquí que s’editarien ingents quantitats d’assecants amb molt diversa mena d’especialitats farmacèutiques i de serveis mèdics, per citar un exemple.

Les il·lustracions d’avui van en aquesta direcció, i juntament amb la propaganda d’un tònic vitaminat, la targeta assecant mostrava el reclam molt habitual, el somriure d’una dona; mentre que l’altre exemplar, d’un gran format, anunciava una marca de productes químics radicada a Barcelona, amb una foto inclosa de la seva secció de litografia.

D’antic s’havia usat sorra molt fina o pols per absorbir la tinta, procés evidentment força incòmode i no gaire net. Un bon dia, l’empleat d’una fàbrica paperera anglesa s’oblidà d’afegir la cola a la pasta per confeccionar el paper, tot resultant un accident i un prejudici clamorós en tant que la tinta s’escorria i les plomes restaven enganxades al paper. Retirada aquella producció defectuosa, un altre dia el responsable de la factoria veié com en un abocament fortuït de tinta, aquell paper inservible absorbia el líquid escampat d’una manera miraculosa. Davant el descobriment, es farien proves i més proves i aquella gent es dedicà aleshores a fabricar paper assecant, amb l’obtenció de l’èxit que es pot imaginar. Seguidament, algunes de les tradicionals i més internacionals fàbriques de tinta com Pelikan i Gütermann escamparien la seva publicitat mitjançant assecants, a través de diversos i ben atractius formats.

Subscriu-te per seguir llegint