Pelegrí Baltasar Salvatella

N’estava ben tip. Cada vegada que li tocava cobrar li donaven llargues o li escatimaven part del que li pertocava. El problema és que anés on anés es trobaria amb el mateix, a menys que provés fortuna a l’estranger.

Pelegrí Baltasar Salvatella va néixer el 12 d’agost de 1813. Segons el musicòleg neerlandès Tim de Brie, els seus pares eren Josep Baltasar i Maria Salvatella. Dels primers anys de vida no en sabem massa coses. Ara bé, gràcies a la tesi doctoral de Montiel Galdón Arrué, titulada La música a la Catedral de Girona durant la primera meitat del segle XIX, es té constància que el 5 de juny de 1833 va incorporar-se com a organista a la capella de la seu gironina en substitució de Baltasar Dorda.

Sembla que durant aquella etapa ho va passar força malament perquè no cobrava el que li havien promès i tenia problemes econòmics. De fet, el 1834, juntament amb tres cantants de la capella, van demanar permís per crear un grup paral·lel i actuar a les esglésies que no tinguessin diners per contractar la formació completa. Allò va provocar les protestes d’altres músics de la institució i el capítol no va acceptar la proposta. Pocs mesos després, tal i com explica Galdón, el músic va demanar que com a mínim li paguessin dues terceres parts del sou que li corresponia.

La situació no deuria millorar perquè el 16 d’agost de 1838 va acabar demanant una llicència de llarga durada per viatjar i trobar una feina més estable. El Capítol li va concedir un any de permís que va aprofitar per anar a Amèrica, d’on ja no tornaria mai més.

Passat l’any d’excedència, la Catedral de Girona el va localitzar al bisbat de Montevideo, on feia d’organista, i li comunicà que la seva plaça seria per a Bernat Papell. Baltasar va continuar treballant a l’Uruguai durant la dècada de 1840 i després es va traslladar a Buenos Aires, on a més de fer d’organista de l’església de San Telmo, el 1855 va obrir la seva pròpia acadèmia, anomenada Instituto Musical, que primer estava situada al número 7 del carrer Reconquista i després al carrer Esemeralda 649. També va col·laborar amb La Gaceta Musical de Buenos Aires, on publicà diferents articles sobre història de la música signant com a Pelegrín Baltazar.

Segons De Brie, a més d’una Psalmòdia que va compondre durant l’etapa gironina, aquest organista també va crear El paso del molino (1839); la peça per a veu i piano La lágrima (1848); l’obra coral Los serenos (1868) i una mazurca per piano (1877).

Tot i que no es pot afirmar amb certesa, sembla que Pelegrí Baltsar Salvatella morí a Buenos Aires el 1900, quan tenia 87 anys.

Subscriu-te per seguir llegint