Cultura i solidaritat amb seu a Madremanya

Quan pensem a visitar la Costa Brava, el primer que ens ve al cap, sens dubte, són imatges idíl·liques d’una costa escarpada que cau al mar precipitadament, plena de pins, roques, penya-segats i cales. Podem pensar en pobles com Calella de Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols, Begur, Cadaqués, Tossa de Mar, però, de primeres mai ens ve al cap Madremanya, un micropoble de només 300 habitants als peus de les Gavarres, que forma part de la comarca del Gironès. 

Diari de Girona, ha pogut accedir a la fundació Inov-Culture que José María Álvarez de Lara Morel ha volgut instal·lar en aquesta població. A primera vista, la fundació presenta un aspecte molt peculiar, diferent del que un pot esperar d’una entitat d’aquestes característiques. Per a accedir-hi, primer s’han de baixar unes escales velles de pedra que estan situades a l’entrada. Allò que més destaca tan sols arribar, és una pantalla de televisió que fa les funcions de Galeria Virtual, situada dins del local i col·locada en primer pla. El fet que hi hagi turistes durant l’estiu, és molt habitual, ja que la majoria que visiten aquest indret és perquè estan allotjats a pobles de la costa, a una distància de només a mitja hora amb cotxe. Madremanya, un lloc bucòlic i tranquil, és bona opció per visitar i poder dur a terme una activitat cultural diferent. Cada vegada que els visitants s’aturen en trobar-se davant de la fundació Inov-Culture, es queden observant des de dalt de les escales les diferents fotografies que van passant. No obstant això, s’ha de ser una persona curiosa i molt observadora, ja que la poca il·luminació de l’indret no en facilita la visió. Cada estiu, passen a visitar-la entre 300-400 persones d’arreu del món.

Álvarez va néixer a Toulouse l’any 1942 i ha estat director de diverses empreses multinacionals. També ha estat professor al departament d’Economia, Finances i Comptabilitat d’ESADE. Arran d’això, va decidir crear el club ESADE Alumni d’Indústries Culturals i Creatives, així com Inov-Culture amb seu a Madremanya, dedicada a la innovació en la gestió de la cultura. També, ha inaugurat l’anomenada Galeria Virtual a la seu de la mateixa fundació. A través d’una pantalla s’hi poden veure diferents fotografies aleatòries d’entre les quals destaca l’edifici d’una escola situada a Nepal. 

Álvarez explica que va dur a terme una col·laboració amb la seva germana Conchita per ajudar als més necessitats d’aquell país asiàtic. D’aquesta manera, hi van portar i distribuir material escolar, que ESADE els hi va facilitar perquè Álvarez va formar part del grup de professors de la institució en un passat. Entre el material destaca un bon nombre de bolígrafs amb el nom d’ESADE, que gràcies a ell i Conchita van arribar a l’altra punta del món amb la resta del material. No hi ha cap raó concreta perquè triessin el Nepal, simplement els hi van proposar i ho van acceptar. Avui, segurament al Nepal encara hi ha algú que escriu amb un d’aquells bolígrafs, sense saber que prové d’un desconegut poble, a la falda d’un massís força més baix que l’Himàlaia. Álvarez té un esperit indòmit i peculiar, com ho demostra el fet que, a banda de tot el que ja hem esmentat, també ha realitzat la volta al món seguint el camí de la novel·la «La volta al món en vuitanta dies», de Juli Verne, si bé no exactament amb els mateixos mitjans que els seus protagonistes, o almenys no consta que fes part de trajecte en globus. Posteriorment, ha publicat cròniques dels diversos països visitats: Nepal, Xina, Estats Units, Índia, Japó i Regne Unit. 

La història de la fundació es remunta a un esforç individual. Es tracta d’un spin-off del CEHIC (Centre ESADE-HEC d’Indústries culturals), un centre de recerca que Álvarez va formar. El nom prové de la col·laboració que va fer amb ESADE com a exprofessor i de les sessions amb una escola d’estudis superiors de comerç de París (HEC). Inov-Culture es va crear el gener de 2013 i la idea des d’un bon principi era i encara ho és, continuar com un centre de recerca relacionat amb Indústries Culturals. Tot i que ESADE no va voler continuar vinculat, Álvarez va decidir seguir pel seu compte. No tothom entén que estigui situada en un poblet com Madremanya. La raó és que el seu fundador és d’aquest poble i fa molts anys que hi viu. «No me’n penedeixo d’haver-hi posat la fundació, perquè és un poble molt especial, molt orientat a la cultura», declara Álvarez. «La gent de Madremanya, s’ha posat a fomentar les iniciatives emprenedores dins d’un micropoble, que em sembla una idea excel·lent», afegeix.  

Actualment, la fundació no està composta per cap estructura laboral, i tampoc no hi treballa ningú en sentit estricte. Totes les persones que hi desenvolupen alguna tasca són col·laboradors, acadèmics i estudiants que ajuden voluntàriament. 

Una de les activitats amb més èxit de les que du a terme la fundació és la publicació d’una newsletter de temàtica diversa cada dos o tres mesos en quatre idiomes diferents: francès, castellà, català i anglès. Segons el seu autor, és important que sigui en tantes llengües perquè de les 1100 persones que la reben, la majoria són estrangeres. L’última que es va publicar va ser a finals d’any i s’anomena ‘Inov-Culture at a Glance’. En ella, Álvarez explica com s’estructura la fundació i permet accedir a diferents treballs de final de grau d’alumnes d’ESADE. No hi ha una freqüència fixa a l’hora de publicar la newsletter. «Em dona totalment llibertat perquè la publico quan vull», explica el seu promotor. La pròxima que hi haurà està prevista per a finals d’aquest mes. A més a més, Álvarez també publica articles a ‘El Periódico’ del mateix grup editorial que el Diari de Girona.                          

El futur de la fundació

Josep Maria Álvarez afirma que la fundació que presideix té ara mateix dos objectius. El primer, és fer un canvi a la galeria virtual. «Voldria trobar un nou projecte per a desenvolupar en la galeria virtual, per això demano a tothom que si algú té alguna idea que m’ho faci saber, busco idees”. I l’altre seria poder traspassar la fundació a algú. La col·laboració que tinc amb ESADE pot ser més intensa en un futur», afirma, tot reconeix ent que aquesta unió de forces «encara pot tenir més potencial».                

Subscriu-te per seguir llegint