José Salazar, el torero de Cantallops

Tiene afición y ganas de ser torero este Salazar, despedido con una gran ovación, que era un ¡hasta pronto!». Amb aquestes paraules tancava el cronista Antonio Bellón la seva informació al diari Pueblo sobre l’actuació de José Salazar, torero de Cantallops, a la plaça de braus de Las Ventas de Madrid el 20 d’agost del 1978, en la cursa en la qual va confirmar la seva alternativa com a matador de toros. No va ser l’únic elogi que Salazar va rebre de la premsa madrilenya, tal com recollia a Los Sitios, cinc dies després, Pere Joan Palahí. Entre d’altres, Pepe Luis escrivia a Hoja del Lunes: «Pechó el torero de Figueras, triunfador, al parecer, en las plazas de su tierra y de las mallorquinas, con el lote más desabrido y duro del encierro de Camaligera (...) Se aplaudió al de Figueras al abandonar la plaza. El muchacho justificó la oportunidad de su confirmación de doctorado». I Barquerito, a Diario 16, assegurava que «mató con honradez y probó que puede volver a Las Ventas muchas más veces. Eso, al menos, sería lo justo».

El passat divendres 15 de setembre va morir sobtadament, a Cantallops, el torero José Salazar. Tot i haver nascut a Còrdova, se’l considerava més empordanès que andalús, ja que des dels 13 anys va fixar la seva residència a Figueres i Cantallops.

Salazar va néixer el 16 d’abril de 1944. Era el tercer d’una família de set germans. El seu pare, traspassat l’any 1970, era un gran aficionat als braus i feia de majoral en el cortijo cordovès Ceque, on s’hi criava bestiar boví destinat a carn. Salazar va viure la seva infantesa en aquest cortijo, envoltat de bestiar, i explicava que un dia, quan els animals anaven a l’abeurador, va apartar una vaqueta del grup i la va torejar amb una jaqueta que portava.

La primera cursa de braus que José Salazar recordava, com a espectador, va ser a Jerez del Marquesado, en ple cor de Sierra Nevada, l’any 1957. Era una jonegada sense picadors on hi torejaven Paco Moreno i Diego Córdoba. A partir d'aquí, Salazar té cada vegada més clar que vol ser torero i amb dotze anys toreja per primera vegada a la ramaderia sevillana de Navarro Villadiego.

El suport de Mario Gelart

Quan, amb 13 anys, arriba a Figueres, aconsegueix el suport i patrocini de l’empresari de la plaça empordanesa, Mario Gelart. Aquest li aconsella que vagi a la finca d’Enrique Pérez de la Concha per entrenar-se i formar-se com a torero. El 28 d’abril de 1969, Gelart el va fer actuar a la part seriosa de l'espectacle còmic taurí musical «El Empastre». Al llarg d'aquest any 1969, Salazar toreja sis jonegades, la primera de les quals a Figueres, el 13 de juny, actuant amb Manuel Pinto y Manolín Morales.

A principis dels anys 70 (1970-1972) toreja 16 curses en total a les places de Figueres, Girona, Lloret de Mar, Olot, Peñaranda, Sant Cugat del Vallès, Azpeitia, Tolosa, Andorra i altres places del Rosselló francès. A la ciutat de Girona hi va debutar el 19 de setembre de 1971 i va aconseguir un gran èxit, tallant els màxims trofeus a un jònec de Teresa Hernández Calvo.

D’aquella època es poden trobar a les hemeroteques moltes cròniques en les quals es glossen les brillants actuacions de José Salazar a les places gironines. Com a exemple, aquesta referència de Pinturero (el sobrenom que havia usat Palahí) en una informació publicada a Los Sitios el 22 de maig del 1973 sobre una cursa de braus a Figueres: «Por una lesión en el hombro que sufrió días antes el programado diestro hispalense Antonio Gómez ‘Moraleño’, salió José Salazar ‘el torero de la casa’ en sus titución de aquél. Salazar tuvo una tarde redonda y pletórica de éxito, tanto con la percalina, como con la flámula, como con el estoque, estuvo inconmensurable. Cortó una oreja en su primer enemigo y las dos del que cerró plaza, saliendo a hombros por la puerta grande».

José Salazar va torejar un total de quaranta jonegades sense picadors i vint-i-cinc funcions amb cavalls. En aquests inicis com a torero, va rebre tres fortes cornades, una a Lloret de Mar, una a Figueres i una altra a la finca de Pérez de la Concha, mentre entrenava.

El 2 de juny de 1974 va fer la seva presentació amb picadors a la madrilenya plaça de Vistalegre i, a finals del 1976, ho fa a Las Ventas de Madrid, juntament amb José Castilla i el colombià Silva.

El 17 de juliol de 1977 es doctora com a matador de braus a la «seva» plaça de Figueres, acompanyat del rellonador madrileny Manuel Vidrié i el gran torero català Joaquín Bernadó. Salazar va estar pletòric tota la tarda i va aconseguir quatre orelles i una cua dels dos braus salmantins de Leopoldo Lamamié de Clairac.

Durant aquesta temporada de 1977 va torejar un total de set curses de braus, aconseguint notables èxits en les seves tres actuacions al redol de Figueres. A finals d'aquest any, el 8 de desembre, es va casar amb la jove de La Jonquera Maria Dolors Bosch Planas.

L'any 1978 protagonitza diverses tardes d'èxit en les curses estiuenques de Sant Feliu de Guíxols i Figueres. El diumenge 11 de juny es presenta com a matador de toros a la Monumental de Barcelona, torejant braus de Bernardino Jiménez Indarte i acompanyat pels toreros Paco Bautista i Curro Leal. I el 20 d’agost confirma la seva alternativa a Madrid amb el toro Saci del ferro de Camaligera. La mansuetud del brau va impossibilitar l'èxit de Salazar que malgrat això va mostrar-se poderós i va exhibir una molt bona tècnica, com recolliria la premsa madrilenya.

A la temporada següent toreja tres tardes a Sant Feliu de Guíxols i unes altres tres a Figueres, on aconsegueix les vuit orelles dels quatre braus d'Arauz de Robles que mata l'últim cap de setmana de juliol i les dues orelles que talla a Sant Feliu, el 2 d’agost, a un gran toro de Francisco Galache de Hernandinos.

Tanta és l'expectació que desperta José Salazar a les nostres contrades que, fins i tot, es va crear una penya taurina a La Jonquera que portava el seu nom.

A partir de 1984, Salazar renuncia a l’alternativa i s'incorpora a l’escalafó de jonegaires per actuar com a reserva a les jonegades estiuenques que la casa Gelart organitza a les seves places de Sant Feliu de Guíxols (els dissabtes) i Figueres (els diumenges). La primera funció on debuta com a sobresaliente va ser el 18 d’agost a la plaça guixolenca actuant amb el rellonador Fernando Arranz i els toreros Maldonado de Córdoba i Carmelo García, «Carmelo». Més tard, però, es dedica a fer de subaltern i aconsegueix, l’any 1994, ser premiat en la XXXI edició dels Premis Taurins Ciutat de Figueres.

Subscriu-te per seguir llegint