Toni Pons: l'empresa gironina que calça mig món

L’espart és una planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, a partir de la qual es poden fer cordes, cabassos, catifes, calçats, i també paper. Ho sabia bé Antoni Pons Parramon, que el 1946 va fundar una petita fàbrica d’espardenyes a Osor, el seu poble, per vendre-les a la botiga d’ultramarins, on es podia trobar una mica de tot, que regentava. D’allò en fa més de 75 anys, i d’aquella llavor en va néixer, i ha crescut, una empresa familiar que ja es present a una seixantena de països de tot el món. L’espardenya continua sent el producte estrella, és clar, però també s’hi han afegit vambes, sabates, botes, botes d’aigua, botins, menorquines i, fins i tot, bosses de mà. El llegat de Pons Parramon el va continuar Antoni Pons i Carós, el seu fill, portant la marca a la ciutat de Girona i internacionalitzant-la. Es va jubilar l’any passat, tot i que des de 2016 el seu fill, Jordi Pons, ja hi exercia com a responsable. És la tercera generació d’una marca, Toni Pons, que des del polígon del Mas Xirgu de Girona exporta a Catalunya, Espanya i la resta del món, anualment, 1.300.000 parells de sabates, entenent sabates com un gran paraigües que engloba tots els productes relacionats amb el calçat que fan. 

Aquell petit taller d’Osor on l’avi de Jordi Pons proporcionava el calçat als veïns és avui una marca referent internacional en el sector de les espardenyes. N’estaria orgullós, Pons Parramon, que havia descobert aquest nínxol de mercat gràcies al seu pare, perruquer, que per completar el jornal cosia espardenyes. A Girona hi ha la seu des d’on es creen i dissenyen els productes i des d’on, un cop fabricats, de manera artesanal, a La Rioja o a Alacant, es distribueixen a 60 estats. A més, des que Jordi Pons ha assumit la gerència s’ha potenciat molt l’obertura de botigues, siguin pròpies o en franquícia, com a complement de la presència a les sabateries multimarca i a la cada vegada més poderosa venda on-line. Al magatzem del Mas Xirgu hi ha uns 600.000 parells de productes de calçat preparats per ser distribuïts. Arribaran, per exemple, a Filipines, Aràbia Saudita, Colòmbia, Equador, Sud-Àfrica, Filipines i Indonèsia, on la firma hi suma 21 botigues pròpies, més les que també té a Espanya. Però també a Estats Units, Canadà, Anglaterra, Itàlia o França, que va ser el primer país d’aquest procés d’internacionalització, on el producte es pot trobar en sabateries genèriques.

És, per tant, aquesta, una història d’èxit, que s’ha reinventat a cada generació per poder adaptar-se als nous temps i protagonitzant un creixement sostingut. D’Osor es va venir a Girona, i de Girona es va obrir mercat a Catalunya, Espanya i França. Ara Toni Pons dona feia a 158 treballadors i distribueix 1.300.000 parells, un milió de la temporada d’estiu, i la resta, d’hivern. «L’espardenya d’espart cosida a mà és l’especialitat de la casa, però ara el producte està més diversificat. El nostre emblema segueix sent aquest, i això possibilita seguir creixent i intentar ser els millors del sector», explica Jordi Pons, nét del fundador i actualment CEO de l’empresa. «Això és com el vi, fem producte d’origen i això ens ha permès presentar-nos a qualsevol mercat dient que som especialistes i que intentem ser els millors», afegeix. 

Dissenyar amb paper i llapis

El 2022 Toni Pons va assolir la facturació de 30 milions d’euros (suposa un 52% més respecte a l’any anterior) gràcies al pla estratègic centrat en la internacionalització liderat per l’actual responsable. Però abans que una espardenya arribi a la botiga o, directament, al peu del consumidor, hi ha un ampli (i llarg) procés que arrenca un any i mig, mes amunt més avall, abans. Tot arrenca amb els dissenyadors, «molts cops, amb paper i llapis», s’afanya a explicar Jordi Pons, mostrant la sala del costat, on un grup de persones treballa. Un cop s’ha començat a esbossar el producte, toca trobar els materials per confeccionar-lo. La majoria segueixen lligats a l’espart, «també pel tema ecològic». Amb el prototip fet, es fan proves del calçat i del producte. Avui a la seu de l’empresa ja es pensa en l’estiu de 2025. Sempre es va amb 12 o 18 mesos d’antelació. «Entre el febrer i l’abril farem les presentacions del producte de l’hivern que ve, i ja hem de pensar i arrencar les propostes per l’estiu de 2025. És curiós perquè farem les primeres reunions sobre l’estiu de l’any que ve sense saber com haurà anat aquest», subratlla l’empresari. 

De pare a fill

Jordi Pons tenia força clar que s’acabaria dedicant al negoci familiar i per això es va formar en el món de l’empresa. El seu pare també havia seguit el llegat. «Sempre explica que l’endemà del sopar de COU va entrar aquí i no se’n va anar», revela el responsable actual de Toni Pons. El seu pare es va jubilar l’any passat, però encara els seus consells i ensenyaments s’escolten amb atenció. Jordi Pons va entrar a l’empresa el 2012 i va escoltar, per boca del seu progenitor, aquesta reflexió: «Em va dir que pel model de negoci que teníem ell tenia camí per jubilar-se a l’empresa, però que jo no. Els relleus generacionals van bé per fer canvis. Ara tenim el producte en botigues multimarca, venda on-line i a les nostres pròpies. He treballat per posicionar la marca i transmetre’n els valors. El moment culminant va ser el 2016, quan vam obrir la primera botiga Toni Pons a Barcelona. Era un client que a la seva sabateria havia crescut molt la marca i com que havia de fer reformes, les vam fer amb ell», detalla. Entre botigues pròpies i en franquícia en sumen 40. A Girona, n’hi ha una.

I des de Girona, Toni Pons exporta al món. Europa, Estats units, Canadà, Anglaterra, Itàlia... fins a prop d’una seixantena de països. Pons no amaga que això els fa «il·lusió», el ser presents a tants mercats internacionals amb un producte que fa emblema de la província i el país. «Portem un producte de la terra i la ciutat arreu i per això segurament també ens han donat el premi Ambaixador de la ciutat de Girona», diu orgullós el nét del fundador, que defensa que des de la ciutat es pot liderar un projecte amb vocació internacional. No cal fer-ho des de Barcelona o Madrid. A l’estranger, aquesta vocació de producte «made in Spain» és molt ben vista. «El gran avantatge és que l’espardenya d’espart se segueix cosint a mà, és un calçat molt artesanal, tot i que també és veritat que ara aprofitem la tecnologia per millorar les condicions de treball i l’eficàcia», detalla Jordi Pons.

El futur és una nova oportunitat per a la marca per seguir-se reinventant i creixent. Pons admet que volen seguir obrint botigues de gestió pròpia i que seguiran també apostant per les altres dues grans potes, la venda on-line i en sabateries multimarca. Aquesta darrera branca és encara avui la més potent, amb un 50% de la facturació. «El que ens fa especials és ser líders, referents i especialistes en un tipus de producte. Això ens marca la diferència. L’etiqueta «made in Spain» també aporta valors de qualitat i fiabilitat. Als 35 anys Jordi Pons visualitza perfectament el camí d’una empresa que no sembla tenir sostre i que vol seguir calçant mig món des de Girona, des de l’espectacular nau de 3.000 metres quadrats on més de mig milió de parells de sabates esperen trobar qui vulgui trepitjar fort amb elles amb un producte de qualitat.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Subscriu-te per seguir llegint