L'ajust de la xarxa d'oficines bancàries a Espanya anunciat per Banco Santander i CaixaBank per a aquest any, que ascendeix a un total de gairebé 2.000 sucursals, acosta una mica més la ràtio d'oficines per habitant a Espanya a la mitjana europea. En concret, el Santander va anunciar la seva intenció de reduir 1.150 oficines i d'aplicar un Expedient de Reducció d'Ocupació (ERO) sobre més de 3.700 treballadors per redimensionar la seva xarxa després de l'absorció de Banco Popular. De la seva banda, l'ERO de CaixaBank afectarà 2.023 empleats i implicarà la clausura de 800 oficines.

Després dels diversos processos d'ajust i concentració, Espanya havia reduït la densitat de la xarxa bancària d'oficines fins a poc més de 600 sucursals per cada milió d'habitants a finals de 2018 des de les més de 1.000 que existien durant els pitjors anys de la crisi financera, segons un estudi realitzat per la consultora McKinsey. Tot i la reestructuració que ja s'ha portat a terme, els bancs espanyols encara compten amb la xarxa més densa de tot Europa i Amèrica del Nord.

De fet, el separen més d'un centenar d'oficines per milió d'habitants del segon país que té una major xarxa, que és Portugal, segons l'estudi, centrat en com la banca ha d'adaptar-se per sobreviure en un entorn amb unes noves regles de joc.

Països Baixos, que compta amb 99 oficines per cada milió d'habitants, és la zona amb la xarxa bancària menys densa, seguit del Regne Unit, on hi ha 153 sucursals per cada milió de persones. Just per darrere se situen Canadà (161 per cada milió d'habitants), Suècia (183), Finlàndia (192), Dinamarca (196), Grècia (213), Estats Units (306), Alemanya (358), Itàlia (486) i Portugal (725).

Segons McKinsey, la taxa de reducció de les sucursals sol estar vinculada a la disposició dels clients per comprar productes bancaris per internet o en els seus propis dispositius mòbils. De fet, el 80% dels clients bancaris als països nòrdics estan oberts a la contractació en línia de productes financers, en comparació amb el 50% dels usuaris en els països del sud d'Europa.

Per a la consultora, els bancs han de reaccionar necessàriament de manera «audaç» als canvis en les preferències dels seus clients, de manera que han d'establir objectius de vendes per canals digitals i encoratjar els clients menys motivats a fer el canvi. «Això requereix de major disciplina i inversions», destaca.

Els bancs en mercats com els països nòrdics i el Regne Unit han reduït la quantitat de clients que utilitzen sucursals fins a un 60% després de realitzar el canvi d'enfocament sobre com atendre els usuaris d'oficines i desviar-los cap a altres canals.

Màrqueting digital "més sofisticat"

També creu que cal un màrqueting digital «més sofisticat», amb ofertes personalitzades en temps real, ja que la majoria dels clients busquen ja informació sobre productes financers a internet, però «poques» entitats són «efectives» en convertir aquestes consultes en vendes reals.

Per tant, la banca minorista es troba en una etapa de punt d'inflexió, mentre que McKinsey preveu que el ritme de canvi s'accelerarà significativament en els propers tres a cinc anys.

«L'èxit dependrà de la claredat en la direcció i de la velocitat i l'agilitat en l'execució. Els bancs que realitzin aquests canvis a temps aconseguiran una posició guanyadora en els seus mercats i començaran a competir a través de les fronteres», indica.

Fins a la crisi financera de 2007, el creixement dels dipòsits dels bancs minoristes estava estretament lligat a la mida de la seva xarxa de sucursals. No obstant això, aquesta relació s'ha debilitat durant l'última dècada. Segons l'informe realitzat per McKinsey, els dipòsits dels 25 bancs minoristes més grans dels Estats Units s'han més que duplicat (+ 210%).