Els gironins es poden estalviar més de 1.100 euros a l’any segons on comprin

L’estudi anual comparatiu d’aquesta mena de comerços elaborat per l’OCU posa de relleu que Girona és una de les ciutats on la diferència entre comprar en els establiments més cars i fer-ho en els més barats pot oscil·lar entre el 10% i el 15%

eduardo lópez alonso/ddg. barcelona

Un consumidor de Girona es pot estalviar més de 1.100 euros a l’any en funció del supermercat on faci la compra. L’estudi anual comparatiu d’aquesta mena de comerços elaborat per l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) posa de relleu Girona és una de les ciutats on la diferència entre comprar en els establiments més cars i fer-ho en els més barats, oscil·la entre el 10% i el 15%; hi ha altres indrets estudiats on la diferència no arriba al 10% i alguns (entre els quals s’hi troben els supermecats online) en els quals es troba entre el15% i el 20%.

Segons l’estudi, els establiments d’Alcampo tornen a ser els més barats d’Espanya. L’informe de l’OCU d’aquest any torna a constatar les notables diferències de preus entre les botigues d’alimentació. L’establiment més barat d’Espanya és l’Hipermercat Alcampo de Múrcia, el segueixen quatre establiments d’Alcampo a Sant Adrià de Besòs, Barcelona, Vigo i Esplugues de Llobregat. El primer de la llista dels establiments més barats que no és Alcampo, és el Family Cash de Burjassot (València). Com ve sent habitual en els diferents estudis, els establiments de Sánchez Romero a Madrid i Alcobendas són els més cars dels visitats.

Entre les cadenes nacionals, Alcampo és la més barata i Suma, la més cara. En cadenes regionals, Dani és un altre any més la cadena més barata, seguida de Más Ahorro i Family Cash. Sánchez Romero és la més cara. Alcampo és l’opció més barata en 23 ciutats de les 65 de l’estudi, seguida per Mercadona, en 17, i Supeco en vuit. Alcampo i Mercadona també lideren el rànquing de les cadenes més barates en venda online.

Els espanyols gasten una mitjana de 5.490 euros a l’any en alimentació. La disparitat en el cost de la cistella de la compra mitjana que hi ha entre ciutats i comunitats autònomes torna a constatar-se en l’estudi de l’OCU. Jerez de la Frontera és la ciutat més barata de l’estudi amb un índex 100. El segueixen Almeria, Castelló, Puertollano, Ciudad Real i Zamora (101). Las Palmas de Gran Canària i Getxo (111) són les ciutats més cares, seguides de Palma, Barcelona i Alcobendas-San Sebastián de los Reyes. El País Valencià i Múrcia són les comunitats autònomes més barates. Les Balears, la més cara, seguida de les Canàries, el País Basc i Catalunya. L’estalvi teòric anual possible entre l’establiment més barat i el més car a Espanya és de 1.073 euros de mitjana a l’any. Les diferències entre ciutats són notables, l’estalvi màxim possible d’una cistella de la compra varia entre els 325 i els 3.532 euros.

Preu de l’energia

Els preus han pujat de mitjana un 0,4% en un any. No obstant, l’OCU ha detectat una acceleració de la pujada dels preus de l’alimentació relacionada amb la pujada del preu de l’energia. La llet, els ous i les carns de pollastre i conill ja s’han vist afectats. Segons l’opinió de Miguel Ángel Pascual, responsable tècnic de l’enquesta de l’OCU, l’impacte energètic a la cistella de la compra és evident i tendirà a augmentar més si es mantenen els alts preus de l’electricitat.

L’OCU ha visitat 1.103 establiments en 65 ciutats, a més de botigues a internet, i ha analitzat 160.976 preus d’una cistella de la compra formada per 238 productes de diverses categories que inclouen alimentació fresca (fruites, verdures, carn i peix) alimentació envasada, productes d’higiene i drogueria tant de marques líders de fabricant com de marques blanques.

La metodologia utilitzada per l’OCU en el seu estudi, que ve realitzant des de fa 33 anys, es basa en l’elaboració d’un índex amb els preus recollits als diferents establiments, ponderats d’acord amb el pes de cadascun en la despesa de les famílies. Aquest índex per a cada establiment permet de manera senzilla i ràpida comparar el nivell de preus d’un establiment en particular, una cadena, una ciutat o una comunitat autònoma. Es tracta d’una eina útil pensada per facilitar l’estalvi a les llars.

L’estalvi màxim entre punts de venda s’aconsegueix a Madrid i aquest any arriba als 3.532 euros, la segueixen la zona d’Alcobendas-San Sebastián dels Reyes amb 3.402 euros i Barcelona amb 2.093 euros. Aquest estalvi s’aconsegueix gràcies a la gran diversitat d’oferta comercial amb què compten les grans ciutats.

Per contra, les ciutats on més difícil és estalviar són Getxo, amb 478 euros; Ciudad Real, 386 euros, i Puertollano, on només és possible estalviar 325 euros durant tot un any comprant a l’establiment més barat.

Pujades i baixades

Els productes que més han pujat en l’estudi són els olis, increment imputable a unes collites pitjors, i també els refrescos i sucs ensucrats. Coca-Cola, Fanta, La Casera i Red Bull han pujat per sobre del 10%, cosa que es relaciona amb l’augment de l’IVA de les begudes ensucrades.

Pel que fa a baixades, només vuit productes han baixat més d’un 10% i es tracta d’aliments frescos com les llimones, les taronges, la coliflor i les sardines. Part d’aquesta baixada té relació amb el canvi de dates en la recollida de preus. També han baixat els productes de drogueria i alguns aliments envasats com el ColaCao (-7,9%) i els filets de peix Pescanova (-5,6%).

No obstant, aquests dos descensos són enganyosos, ja que els dos fabricants han reduït la quantitat de producte a l’envàs, «una trampa que utilitzen diverses marques», segons l’OCU.