L’edat d’or de les benzineres «low cost»

Uns dies abans de l’Estat d’Alarma, el 12 de febrer del 2020, es va obrir la primera benzinera low cost a Vigo, amb permís de la de l’hipermercat Alcampo, que tenia vuit empleats i es va situar al costat d’una estació de Repsol. Avui ja suma quinze treballadors i des del desembre competeix amb una altra estació de servei de baix cost als voltants. «Aquí hi havia un petit monopoli i nosaltres vam ser la primera benzinera amb preus econòmics, però ara n’estan obrint moltes més a la ciutat», explica Nati Zurdo, encarregada d’aquesta petita empresa que serveix d’exemple il·lustratiu de l’auge de les estacions de servei barates, davant dels tradicionals gegants del sector.

Segons un informe de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) de l’any 2019, les estacions de servei verticalment integrades s’han mantingut constants pràcticament en nombre des de l’any 2010 i la resta d’estacions abanderades (la imatge i la marca pertany a una de les grans distribuïdores existents i el subministrament es realitza en exclusiva per les mateixes) han crescut en taxes de l’1-2% en el conjunt del període. Però les independents (imatge i marca pròpies de l’empresari i el subministrament es fa sense exclusivitat) han tingut un desplegament molt superior, proper a entre el 2% i el 7%, segons els anys.

L’interès per part dels usuaris per marques més petites i desconegudes, però també més barates, davant de les clàssiques ensenyes dels gegants del petroli no és nou. Els pioners en veure aquest segment van ser els hipermercats –van crear gasolineres com un negoci complementari amb l’objectiu d’oferir al client més serveis, però mantenint la política d’empresa barata, expliquen fonts d’Alcampo- i les cooperatives –per dotar els seus socis de gasolina més barata que la que es troba al mercat-.

«Vam néixer a finals dels 80 amb pals de gasoil a les cooperatives per donar un producte al soci a un preu més reduït que el que podia trobar-se al mercat normal. Veient que era un mercat interessant va anar creixent fins a arribar al públic en general», explica Josu Lazarra, encarregat de la secció de carburants del grup AN energètics, marca comercial propietat d’una cooperativa. «La gent va començar a mirar més on proveir, no mirar tant la marca sinó el preu, i si el preu i la qualitat són interessants», afegeix.

Nova normativa

Però ha estat en els últims anys quan s’ha accelerat, aprofitant que la crisi econòmica del 2008 va donar lloc a que el segment preu proliferés, i a això es va sumar una nova norma el 2013 que va permetre obrir benzineres a qualsevol sòl comercial i va incentivar l’interès dels inversors. «Aquesta regulació va ser fonamental perquè abans l’emplaçament estava agafat per les empreses tradicionals, i això limitava les possibilitats de negoci, encara que aquesta benvolença del Govern es va veure afectada per moltes traves a les comunitats autònomes al model d’estacions automàtiques», explica el president de l’Associació Nacional d’Estacions de Servei Automàtiques (Aesae), Manuel Jiménez Perona.

Les estacions de servei automàtiques són aquelles que no tenen personal o en tenen un nombre mínim, i aquesta és la crítica més gran entre els seus detractors, encara que des del sector defensen que hi ha altres tipus d’ocupació més enllà dels encarregats del sortidor, com aquells empleats que fan el manteniment, informàtica o seguretat. En els darrers anys, especialment per la pandèmia i els elevats preus dels últims mesos, s’han disparat les obertures fins a incrementar-se en un 50%, en passar de les 882 que hi havia el 2019 fins a les 1.277 a tancament del 2021, segons Aesae. Això suposa una quota del 16% al mercat dels carburants, quatre punts percentuals més que un any abans.

I la seva intenció és anar a més. Només en aquest 2022 els tres operadors principals d’aquest sector, Plenoil, Petroprix i Ballenoil, han anunciat grans inversions per al desplegament de nous locals a Espanya. Plenoil preveu tancar l’any amb un total de 160 estacions de servei operatives, des de les 104 que té ara. Petroprix obrirà 30 noves benzineres a Espanya el 2022 i superarà les 135 a finals d’any; i Ballenoil aspira a instal·lar més de 22 noves estacions aquest any i un total de 90 en els propers tres per arribar als 250 emplaçaments. Fins i tot amb la seva incursió en les noves tecnologies com l’electricitat o l’hidrogen, en què les tradicionals estan immerses, encara que només «quan sigui rendible». «Avui no es pot pensar en electrolineres perquè no passen cotxes per complir aquesta funció, però serem on siguin els clients», afegeix Jiménez Perona.

En un context en què «el preu de la gasolina era el mateix a totes les benzineres perquè totes les companyies seguien la mateixa tendència de pujada i de baixada», recorda Jiménez Perona, les benzineres independents van trencar el mercat (és el que s’anomena un «maverick» o «empresa díscola» per a Competència) i les automàtiques van consolidar aquesta tendència perquè poden reduir al mínim els seus costos fixos i engrandir el marge. «Les nostres estacions tenen els metres quadrats necessaris per al punt de proveïment, no més; lloguem l’espai i la superfície, però no comprem; no tenim zona de pàrquing ni botiga; a més, durant el dia tenim un empleat, però a la nit cap. Això porta a una estructura de preus inferior», explica el conseller delegat de Plenoil, José Rodríguez de Arellano. «És impossible ser més eficient que nosaltres perquè hem tret tot el que és superflu. Només servim benzina 95 i dièsel, les que demanen més clients. I quan vulguin electricitat, vendrem electricitat», afegeix.

Diferències del 20%

Segons les xifres de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), la diferència de preu entre les benzineres més barates i les més cares poden arribar a ser del 20%, tot i que depèn de l’àrea, ja que mentre a Madrid i Barcelona triar on proveir pot suposar un estalvi del 25%, en altres de més petites com Pontevedra, Huelva, Terol o Orense les diferències són mínimes. L’OCU reconeix que encara queda un llarg recorregut per impulsar aquest tipus de negocis, ja que segons els seus càlculs «només una de cada sis benzineres és barata». En aquest sentit, mentre la penetració del sector és Espanya és del 16%, segons la patronal, en altres països com els nòrdics ascendeix al 70%.

L’estratègia de les benzineres automàtiques és oposada a la dels operadors tradicionals, que defensen els seus preus més alts perquè, diuen, inclouen additius a la gasolina que redueixen el consum i milloren la lubricitat del motor, allargant la seva vida i reduint les emissions de CO2 -cosa que els operadors independents neguen-, però sobretot perquè tenen un model de negoci que ofereix serveis molt més enllà del proveïment com la botiga de conveniència, restauració o el rentat, segons apunta el director general de l’Associació Espanyola d’Operadors de Productes Petrolífers (AOP). «És com fer una cervesa a la plaça d’Orient o fer-la al teu barri», apunta Víctor García Nebreda, secretari general de l’Agrupació Espanyola de Venedors al Menor de Carburants i Combustibles (Aevecar).

Models per triar

En qualsevol cas, l’existència dels dos formats demostra l’apogeu de la competència del sector i garanteix que cada consumidor pot optar pel model que més els convingui amb el focus en el preu o els serveis prestats. Coincideixen en aquesta afirmació tant el sector de les petrolieres com el de les benzineres automàtiques i també la CNMC. En un informe previ a la pandèmia (2019), el regulador deia que les benzineres automàtiques tenen tendència a ser més barates que les benzineres tradicionals i això provoca un increment de la pressió competitiva sobre la resta, «beneficiant també els consumidors que segueixen acudint a les gasolineres tradicionals». «Si et posen al costat una estació de servei que és deu o dotze vegades més barata has d’intentar, tant com sigui possible, acoblar-te. De vegades ho fas amb millors serveis o amb una millor atenció al client. Però amb l’arribada de les crisis, els clients posen el focus en el preu», afegeix García Nebreda.