El cohabitatge permet abaratir els pisos

Alicia Conejero, una malalta crònica que va haver de deixar de treballar als 47 anys i que ara en té 63, ha trobat la felicitat a La Balma de Barcelona, un edifici cooperatiu on viuen 33 persones i que és un projecte alternatiu per afrontar el problema d’accés a l’habitatge. El cohabitatge o habitatge cooperatiu és un fenomen que s’estén cada vegada més per les grans ciutats, en les quals el preu dels pisos és inaccessible per a moltes persones. A Espanya ja hi ha 40 edificis construïts en aquesta modalitat.

Conejero va decidir fa menys d’un any canviar el seu pis de lloguer al barri de Gràcia de Barcelona per un habitatge cooperatiu, cosa que, segons explica, li ha suposat «un abans i un després» en la seva vida. Va treballar durant més de dues dècades com a funcionària administrativa, però va obtenir una pensió per la seva malaltia crònica, a més de patir insomni i ansietat generalitzada.

«Des que visc a La Balma -un cohabitatge situat en el barri del Poblenou-, no he tornat a prendre ansiolítics i dormo molt millor. Noto que la meva salut ho ha agraït», confessa la llogatera, que viu en aquest habitatge cooperatiu des de mitjan juliol de 2021.

Amb ella viuen 32 persones més, totes elles amb edats i històries diferents, però que tenen en comú un projecte de convivència que pretén oferir a la ciutadania alternatives habitacionals als descomunals preus actuals del mercat de l’habitatge.

«Abans de traslladar-me, vaig haver de pagar una entrada de 30.000 euros, que em retornaran si decideixo abandonar la comunitat, i cada mes pago uns 570 euros. La diferència amb un lloguer convencional a Barcelona és abismal», assevera l’exfuncionària, que abans de viure a La Balma pagava 730 euros pel lloguer d’un piset a Gràcia.

Aquests 570 euros es divideixen entre la quota d’ús (hipoteca i impostos), que és de poc més de 500 euros, la quota de serveis (llum, aigua, neteja...) i la quota de sòcia de la cooperativa Sostre Cívic, que va guanyar el 2017 la cessió per part de l’Ajuntament de l’ús del solar, i de solidaritat, un fons que es guarda per si algú no pot assumir algun cost.

La seva entrada a La Balma va tenir lloc després de cinc anys sent sòcia de la cooperativa -que compta amb uns 1.100 afiliats-, en part perquè la pandèmia va allargar les obres en l’immoble, però també perquè, per habitar una dels habitatges de Sostre Cívic, existeix una llista d’espera que premia als socis més longeus.

«Dues nebodes meves s’han fet sòcies de la cooperativa recentment», comenta la jubilada, que admet que la seva família, al principi, no entenia la decisió de viure amb tanta gent, una sensació que va desaparèixer quan van veure els beneficis que va tenir en la salut de Conejero.

«Els nens són els principals beneficiats de viure en comunitat. Es passen el dia corrent i jugant per l’edifici, fins i tot quan surten de l’escola», afirma.

Les seves nétes, que vénen a visitar-la cada dos caps de setmana, també s’han fet amigues dels vuit nens que resideixen en l’immoble -amb edats d’entre 2 i 12 anys-, i cada setmana els supliquen als seus pares «anar a la casa de càmping de l’àvia», explica entre riures la inquilina de La Balma. La comparació té cert sentit, ja que un dels objectius de Sostre Cívic era crear una comunitat sostenible, i per això gran part de l’habitatge està fet de fusta.

«D’aquí a una mica instal·larem plaques solars a la terrassa de l’edifici -que ocupa uns 300 metres quadrats- per apropar-nos encara més al nostre objectiu de ser una comunitat basada en l’autoconsum», relata Conejero.

Encara que la convivència pugui semblar un repte, la inquilina posa en valor que la trentena de persones que habiten La Balma fan molts plans junts, com organitzar dinars i sopars, celebrar aniversaris i reunir-se en festivitats com la Nit de Nadal.

Espais comuns

El funcionament de l’edifici és que cada llogater té el seu apartament i comparteixen espais comuns com un gran menjador a l’entrada, una cuina comunitària -encara que cada apartament té la seva pròpia-, un espai per a les rentadores, un jardí i una terrassa a la part alta de l’edifici.

«La pandèmia ens ha fet adonar-nos de la importància de la companyia. Ara, per exemple, li estic fent la compra a una altra inquilina que està confinada», diu l’exfuncionària, que assegura que abans que arribés la variant òmicron no havien tingut cap problema per culpa del virus.

Conejero dóna per segur que l’habitatge cooperatiu és un model habitacional que «ha vingut per quedar-se» i que ja ocupa un percentatge important en els parcs d’habitatge en països com Dinamarca o Alemanya, amb un 8 i un 10% del total, respectivament. «Projectes com La Balma són una forma més de fer política, de lluitar contra l’especulació immobiliària», afirma Conejero.