El lloguer d’un habitatge a la província de Girona ja és tan car com abans de la crisi immobiliària del 2008. Així ho reflecteixen les darreres dades del portal immobiliari Idealista, que situen els preus a nivells de fa 14 anys, just l’any de l’esclat de la bombolla. Les xifres d’abril revelen que el valor mitjà per metre quadrat dels pisos de les comarques gironines se situa en 10,7 euros de mitjana, una xifra que no es veia des de l’agost del 2008. La dada és un 1,8% més elevada que el mes anterior, un 3,5% més que el gener, i un 13,7% més respecte l'abril de 2021.

Les dades d’Idealista es remunten a 2007, quan els preus van registrar un màxim el mes d’agost amb 12,3 euros el metre quadrat. A partir d’aquí, el valor va començar a decaure fins que va tocar fons l’abril de 2014 amb 6,4 euros el metre quadrat. Des de llavors, els lloguers van anar remuntant de manera lenta però progressiva a pesar del petit sotrac de la pandèmia, que va frenar els increments fins que el novembre de 2020 el preu del metre quadrat (que ja se situava en 9,2 euros) va continuar la seva escalada ascendent fins la dada màxima del mes passat.

El preu per metre quadrat a la capital de província també mostra una tendència a l’alça. A Girona ciutat el valor era de 10 euros a l’abril, màxim històric de la sèrie registrada pel portal immobiliari, i un 8,7% més que fa un any.

El valor mitjà per metre quadrat a l'abril se situa en 10,7 euros de mitjana, una xifra que no es veia des de l’agost del 2008

Girona és una de les 18 capitals que va arribar a un preu màxim el mes passat, juntament amb Vitòria (10,4 euros), Cadis (10 euros) i València (9,8 euros). Les segueixen altres capitals de província com Segòvia (8,9 euros), Tarragona (8,7 euros), Salamanca (8,3 euros) o Alacant (8 euros).

A més, sis ciutats més es van quedar molt a prop dels màxims històrics, a menys d’un 1% de distància dels seus màxims registres. Són Saragossa (8,5 euros), la Corunya (8,4 euros), Burgos (7,7 euros), Múrcia (7,3 euros), Badajoz (6,4 euros) i Càceres (6,1 euros).

A la resta d’Espanya, el preu del lloguer continua per sota dels valors més alts que s’han arribat a registrar. Així, a Oviedo, Almeria, Lleida, Còrdova, Huelva, Màlaga, Santa Cruz de Tenerife, Lleó i Pamplona, el preu mensual per metre quadrat es va situar entre un 1% i un 2% per sota del màxim i, en 11 capitals més, el preu va ser entre un 2% i un 5% inferior, com Toledo, Bilbao o Valladolid.

A Barcelona, 16,4 euros

L’estudi d’Idealista també destaca que les majors ciutats d’Espanya en nombre d’habitants van registrar a l’abril un preu del lloguer per sota del 5% del seu màxim històric. Així, segons dades recollides per Europa Press, el valor de la renda a Barcelona (16,5 euros) és un 6,4% inferior al registrat al maig de 2020, quan va aconseguir el seu màxim històric de 17,6 euros.

Per la seva banda, a Sevilla, el preu mitjà és un 7% més baix que al maig de 2020, situant-se en l’actualitat en 10,7 euros. Finalment destaca Madrid, que malgrat ser una de les ciutats amb el preu del lloguer més alt (15,2 euros), aquest es va situar un 9,4% per sota del valor màxim.

Girona necessita entre 6.000 i 11.000 nous habitatges nous, segons els promotors

Catalunya necessita urgentment construir més habitatge per donar resposta a l’alta demanda existent al mercat. És la principal conclusió d’un estudi elaborat per la càtedra Habitatge i Futur de la UPF i l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE), que fixa aquesta necessitat una forquilla d’entre 21.000 i 30.000 nous pisos anuals, mentre que la producció actual d’habitatges oscil·la al voltant dels 11.000. Per províncies, la de major demanda és Barcelona (entre 7.000 i 13.000 habitatges), seguida de Girona (entre 6.000 i 11.000) i Tarragona (entre 3.000 i 9.000). En el cas de Lleida, la part baixa de la forquilla estima una caiguda de la demanda de 500 habitatges, mentre que per la part alta podrien fer falta fins a 1.500 nous pisos. Amb aquestes xifres en mà, el sector reclama a les administracions polítiques urbanístiques que permetin la generació de nou sòl i la recerca de fórmules de col·laboració per incrementar els índexs de producció. «Ens hem de posar més aviat que tard a fer aquests habitatges que la societat catalana necessita», afirma el president de l’APCE, Xavier Vilajoana.